Tres jornades porten les noies del nostre infantil femení a la millor categoria de la seva generació. Tres jornades que ens han començat a mostrar qui som i com som realment, ens han començat a permetre saber on estem i fins on podem arribar.
Quan sempre diem que en formació el resultat no importa, pareix un tòpic, però és la realitat. La realitat i capacitat competitiva d’un equip no es pot valorar, tan sols, en un resultat. És portar a un àmbit de competició del 100% el que porten treballant les nostres noies durant un any i mig. És veure’s superat per moments pel teu rival però que siguis capaç de no baixar el ritme i portar la teva essència durant 40 minuts; que siguis capaç de ser sacrificada i que els detalls de lectura en atac i en defensa, de les automatitzacions, del saber donar un passe o tirar o agafar un rebot defensiu et puguin donar un partit.
De tot això, n’estem aprenent a passes de gegant. Fent un resum dels tres primers partits:
Infantil A 39 – CEJ L’Hospitalet A 58
Primer partit a la categoria. Massa nervis a un inici on vàrem perdonar però ho intentàvem suplir amb bones defenses. En aquest primer partit comencem a veure i entendre que quasi sempre estarem condicionades pels nostres físics, per tant, hem de ser més dures, córrer molt més , ser molt més actives i no donar segones opcions a rivals que de mitjana feien 1.80.
Enfora de fer-nos més petites, vam competir de tu a tu fins a la mitja part. Però vuit minuts de desconcentració i baixada, que en categories territorials no et sentencien, aquí ho van fer amb un parcial de 24-8 en 10 minuts.
Després de tornar a connectar, vam tornar a posar-nos el “mono de treball” i vam guanyar els dos quarts següents.
Un primer partit per gaudir de la categoria i aprendre competint amb les millors amb la millor cara que ha donat el nostre equip durant un any.
Draft Gramenet 68 – Infantil A 54
Enfora de venir fortes i concentrades, venint de fer una gran actuació contra un dels millors de Catalunya, les nostres van oferir una cara que no era la seva. La pista, els nervis, el viatge… Tot va servir d’excusa camuflada per regalar 6 quarts a un equip que va agrair el ritme de competició “estil Barcelona”, utilitzant millor el cos i anant sense por de tu a tu. Després d’obrir escletxa abans de la mitja part, les nostres van seguir apagades, sobretot en un aspecte que no es poden permetre: la defensa. Regalant contra-atacs amb un balanç pobre i amb molta por a guanyar i atacar el partit.
Els dos últims quarts algú ens va donar amb una vareta al cap i van fer que fóssim nosaltres durant 10 minuts fins deixar a 8 punts la diferència al marcador. Un minut de l’equip local (dedicat a esbroncar els -molt joves- de gris) i els tirs lliures van allunyar a les nostres de la possible remuntada.
Més enfora que mai de ser nosaltres mateixes, vam regalar un partit per falta de concentració durant 6 quarts. Estic segur que, quan Gramenet visiti el Joan Sirolla, competirem d’una altre manera per tal d’aixecar average i emportar-nos el partit.
Infantil A 57 – Lima Horta Bàsquet 39
El millor de tot, no és el resultat. És que hem après dels errors de Santa Coloma (o això sembla). Competir, si més no en defensa, 40 minuts. Aguantant els nervis d’estar per sota, per acabar deixant al visitant en 7 i 6 punts en els últims quatre parcials.
Fins la mitja part, molt erràtiques en el tir de mitja distància i amb situacions de superioritat errades, deixàvem que Lima manés al marcador però sense desconnectar en cap moment.
Quan vàrem saber donar-nos mig segon més per decidir i vàrem endurir la defensa, les ajudes i tàcticament (en defensa) vàrem ser més serioses i Lima-Horta no va poder fer ja mal a la nostra defensa.
En atac, varen aparèixer els referents que feren que tot fos més fàcil. Vàrem circular bé la pilota buscant les jugadores que ens poden generar més joc fins aconseguir situacions lliurades de tir amb bones lectures.
L’alumna destacada
Capitana, amb molt talent individual i col·lectiu, amb una capacitat de sacrifici vers l’equip enorme i una valentia que mostra en cada acció d’1c1 que juga, sempre buscant contacte. Marina Herreros segueix sorprenent setmana a setmana. Malgrat que pot estar condicionada físicament en la competició, ho sobreposa sempre amb inteligencia, agilitat i lectura. En aquests tres primers partits la més crítica amb ella mateixa, la més madura a sobre la pista i la més regular sens dubte.
Totes les jugadores van adquirint un rol front el més important, l’equip. Totes estan ajudant i sempre sumen. De segur que seguirem competint i explotant la nostra essència.
Bernat Bauza
