Lleones amb el cap ben alt!

Com anunciàvem fa uns dies, aquest cap de setmana dels 8 i 9 de juny dos dels nostres equips, ambdós femenins, han disputat sengles finals de Campionats de Catalunya. Malgrat que cap dels dos ha pogut classificar-se per la gran final, el resultat continua sent extraordinari: el Mini Femení U12 ha acabat quart (de vuit equips que participaven a la final) i el Júnior Femení U18 ha assolit la tercera plaça a la seva final a quatre.

Mini Femení Reus Ploms Salle u12 (Final a 8 a Girona)

Les més petites van assolir amb claredat el seu primer objectiu: guanyar la primera eliminatòria contra el segon classificat de la territorial de Girona (UCAP, CB L’Albera-Peralada), per així assegurar-se un lloc entre els quatre primers. Un inici de partit extraordinari (33-2 al final del segon dels sis períodes i 50-12 al descans) van deixar ben clar que la victòria no es podia escapar… Si més no a la pista.

Diem això perquè una anormal acumulació de faltes, amb una jugadora eliminada i diverses ja carregades amb 3 o 4 al descans (en total, 21 faltes en contra i només 8 a favor), ens feia témer que, si l’arbitratge continuava en la mateixa línia, es podria acabar incorrent en alineació indeguda. Afortunadament, el coixí de punts permetia relaxar molt la defensa i així es va poder contenir el perill. De fet, les lleonetes van haver d’arribar a defensar a distància les jugadores rivals per evitar riscs.

Això es va notar evidentment en el marcador, de manera que les rivals  van fins i tot guanyar el quart període (5-9) però al final la indubtable qualitat es va imposar clarament i el resultat final és ben eloquent: 87-35 i primer objectiu assolit.

Com a nota curiosa, i mostra clara del que acabem d’explicar, tot i tenint en compte l’obligada relaxació en defensa, al final del partit les nostres encara van doblar en faltes en contra a les rivals: 33-16.

A la tarda es jugava la segona eliminatòria, contra el CB Torelló. Difícil compromís, doncs es tractava d’un dels equips més potents a priori del campionat. I així es va demostrar: tot i que les nostres mai no van abaixar els braços, el clar avantatge físic de les rivals va ser inabastable i, malgrat arribar amb avantatge al final del segon període (20-17), el tercer va ser clarament per les d’Osona: 4-15 i 24-32 al descans.

Res no estava perdut, i el quart període va tornar a ser favorable (9-6 en el parcial i 38-33 global que feia concebre esperances), però de nou al cinquè es van repetir pràcticament la història i el marcador del tercer (3-15), deixant pel darrer una autèntica proesa si es volia remuntar. No va poder ser, i malgrat empatar el parcial (9-9) el triomf (45-62) va ser per les osonenques… Que de fet al final acabarien enduent-se el títol a la final contra l’amfitrió, el Bàsquet Girona.

Quedava la final de consolació, aquest cop contra el CB Igualada (un altre dels a priori favorits), i la pel·lícula del partit va ser semblant però no idèntica: malgrat no perdre cap període per més de 7 punts, només se’n va poder guanyar un (el cinquè, 11-5), però quan la diferència en el global del marcador ja era molt complicada de salvar. Els parcials ho demostren: 7-14, 17-27, 31-45 (descans); 46-65, 57-70 i 67-82 (final). Sempre sap greu perdre, però quan ho fas competint contra rivals a priori més potents, sobre tot físicament, sempre ens queda pensar que l’esperit de lluita i els fonaments tècnics ens permetran assolir l’èxit. Veurem la temporada vinent quan, probablement, ens tornem a trobar amb alguns d’aquests rivals.

En definitiva, una gran feina de les Lleonetes, sota la direcció de l’Andrea Sisniega i la Carmen Roca. Enhorabona i a seguir creixent!

Júnior Femení Reus Ploms Salle U18 (Final a 4 a Olot)

Pel que fa a l’equip Júnior, com dèiem a la prèvia de divendres, tenia la difícil papereta de jugar contra l’equip organitzador de la final a quatre: el CB Olot. I això va acabar tenint, per desgràcia, un pes excessiu. No ens agrada gens parlar d’arbitratges, i sempre ha de quedar clar el respecte que ens mereixen les persones que s’hi dediquen, però hi ha dades objectives que es poden exposar sense por a semblin excuses. Una d’aquestes dades és, altre cop, la xifra de faltes amb què van ser sancionades unes i altres al llarg del partit: 37 (més una tècnica a la banqueta) les nostres i només 26 les locals. Una altra la de tirs lliures de què van disposar, respectivament: 32 i 55. I encara sort que, en aquest apartat, el nostre equip va tenir un percentatge d’encert molt superior (20/32, un 65%, per 20/55, un 36% de les olotines), perquè en cas contrari el resultat hauria pogut ser encara més injust.

Però la dada més significativa és, sens dubte, que com a conseqüència de tal festival de faltes, el nostre equip va acabar jugant amb només quatre jugadores a pista. Cinc eliminades i dues lesionades en van ser la causa.

De debò, no hi havia tanta diferència entre un i altre equip com indica el marcador final: 67-83, i en circumstàncies normals potser haurien acabat guanyant igualment les del CB Olot, però segur que amb moltes més dificultats.

En qualsevol cas, calia passar pàgina doncs l’endemà al matí s’havia de fer net de tot plegat i jugar (de nou) contra un rival prou conegut: el Salle Tarragona-CBT amb qui ja vam compartir grup a la fase regular. Els dos enfrontaments previs s’havien saldat amb una victòria per cada equip (62-56 a Reus i un molt dur 69-37 en contra a Tarragona) i per tant tot era possible. Caldria sobreposar-se a la derrota a semis i encarar aquest partit com si res no hagués passat.

I el partit, com cabia esperar, va ser igualadíssim: un periode guanyaven unes (13-15 i 13-14 respectivament el primer i tercer per les tarragonines) i al següent les altres (17-11 el segon i 19-18 el quart i definitiu per les nostres). I aquí va estar la diferència: que nosaltres vam guanyar per quatre punts més que elles. Tot i que la màxima diferència del partit va ser favorable i de 12 punts (les rivals només es van poder allunyar a quatre punts com a molt), aquest avantatge va durar poc i a partir d’allí tot es va decidir per marges molt minsos.

De totes maneres, la victòria va acabar sent nostra i amb ella el tercer lloc final. Tot un èxit per l’equip entrenat pel Jordi Bondia i l’Álvaro Mantas, que ha fet una extraordinària temporada i que, sens dubte, té un excel·lent futur per davant. Algunes de les jugadores passaran a Sènior la temporada que ve (i de fet ja han jugat regularment amb el nostre primer equip) però d’altres seguiran a la categoria i tindran una nova oportunitat de demostrar el seu talent la temporada 2024-25.

El títol en aquesta categoria, per cert, va acabar anant cap a Vic, després de que el Femení Osona vencés a la final a les amfitriones.

Enhorabona, equip, i també a seguir creixent!