Infantil Femení U14: tercer lloc al CC Interterritorial

Si dissabte al matí vivíem l’emoció de l’eliminatòria de quarts de final del CC Júnior Interterritorial, que va acabar amb gran victòria de les nostres contra el Joventut de Badalona, a la tarda ens esperava una nova i intensa dosi d’emoció, aquest cop amb les Lleonetes del Infantil U14.

Elles es van classificar directament per la final a quatre, que es disputava a Sant Adrià del Besòs, en quedar primeres del seu grup amb un extraordinari balanç de 25 victòries i només una derrota. La mala sort va fer que el seu rival a semifinals hagués de ser el segon de l’altre grup… I a la vegada amfitrió de la fase final, el Femení Sant Adrià.

Diem mala sort perquè, a banda de ser l’equip organitzador de la final a quatre, no cal dir que es tractava d’un rival duríssim, que forma part d’un dels planters de jugadores de bàsquet femení més potents del país (el seu equip de Preferent venia de guanyar precisament el campionat de Catalunya just el cap de setmana anterior).

Malgrat això, la confiança en les possibilitats de les nostres jugadores, entrenades per l’Elena Quintana amb l’ajut de l’Isaac Lucas, era màxima tenint en compte que han demostrat sobradament el seu potencial i capacitat de sacrifici, a més per suposat d’uns fonaments tècnics a l’alçada de pocs equips.

La semifinal començava justament demostrant això: malgrat començar nervioses i encaixant ràpidament un parcial de 2-7 tot i haver anotat la primera cistella, es van refer i van agafar la davantera al marcador, acabant el primer període amb 5 punts d’avantatge: 20-15.

Els segons 10′ van començar de la millor manera: un parcial de 7-0 les portava a tenir ja 12 punts d’avantatge (27-15), però malauradament les locals es van saber recuperar ràpidament i van arribar fins i tot a posar-se per davant (32-33)… Llavors va ser el torn de les nostres per regirar-se i recuperar l’avantatge que tenien al primer quart i fins i tot augmentar-lo en un punt al descans: 41-35.

Igualtat era la paraula que millor definia el que havíem vist, però sens dubte el factor pista havia jugat molt en favor de les rivals, i tenint això en compte arribar a un final de partit igualat no semblava que fos el millor escenari.

A la tornada de vestidors poca cosa va canviar. Si de cas, que ja cap dels dos equips va poder escapar-se més al marcador i això ens conduïa, malauradament, al que temíem: un final de partit d’infart.

I els mals presagis, per desgràcia, es van complir. Els nervis i la mala sort van ser factors decisius per conduir el partit al desenllaç que no volíem: entrar al darrer minut amb només dos punts d’avantatge. Llavors la qualitat individual i de l’equip queden sovint emmascarades pels nervis, i qui els sap gestionar millor acostuma a sortir guanyador. Una darrera cistella de les locals als segons finals del partit ens deixava fora de la final que anhelàvem i mereixíem… Un cop dur però mai definitiu quan es tracta de Lleones.

Ens quedava pair la cruel derrota i esperar a l’endemà per jugar la final de consolació. Dèiem fa poc que sempre és millor jugar la final a seques, però també és cert que acabar terceres implicava acabar guanyant mentre que les segones ho fan perdent. I un cop més, si més no, el premi va ser per nosaltres.

La final enfrontava als dos equips provinents del grup 2 de la fase regular: el nostre Reus Ploms Salle U14 i el CE Sant Nicolau de Sabadell. Els precedents ens eren favorables, doncs en els dos partits de la primera fase la victòria va ser per les nostres (32-70 a Sabadell i 62-58 a Reus). Tanmateix, ja se sap que els èxits passats no garanteixen els futurs i caldria lluitar, a banda de sobreposar-se a la desil·lusió del dia anterior, per guanyar.

I l’inici, un cop més, no vas ser pas el millor que podíem imaginar: 5-13 en contra a la meitat del primer quart… Però, com va passar també a la semifinal, les nostres van agafar velocitat de creuer i aconseguien capgirar el marcador en poc més de 3′: 14-13. Al final del període, empat a 14.

Els segons 10′ van acabar sent claus: un parcial impressionant de 23-7 ens portava al 37-21 del descans. Bona part de la feina estava feta, però calia rematar-la. Malgrat la reacció de les sabadellenques fins el 50-40 del final del tercer quart, la victòria i el tercer lloc estaven més a prop.

Tanmateix va tocar patir de nou, i de valent: un parcial de 1-10 a l’inici del darrer quart va retornar els nervis a la grada (51-50). Afortunadament, aquest cop a la pista es van poder controlar i un 12-2 (63-52), altra vegada en menys de 4′, va permetre jugar els darrers minuts amb certa tranquil·litat. Al final, 69-57 i TERCERES!

Ha estat sens dubte una temporada inoblidable: és molt difícil arribar a una final a quatre d’Interterritorial, en qualsevol categoria. Molt. Terceres de 28 equips que iniciaven la competició. Dinovenes si comptem els 16 equips que juguen a Preferent… Tot i que no tenim cap dubte de que les nostres haurien pogut guanyar alguns dels equips que hi eren.

Ho dèiem l’any passat, quan el gruix d’aquest equip va jugar el complicadíssim campionat de Catalunya de 1r Any. Una competició on hi jugaven molts dels equips que aquest any han estat a Preferent. Sense anar més lluny, el Femení Sant Adrià que com dèiem abans ha guanyat a Preferent enguany i que l’any passat va estar al nostre grup i, com no, va acabar també campió.

Llavors semblava que patir derrotes contundents contra equips molt superiors era contraproduent, però al final per créixer has d’enfrontar-te a equips de tots els nivells: igualats al teu, molt superiors i també alguns a qui pots superar amb certa comoditat. Així vas madurant i l’experiència, de vegades dura, et porta a mig termini cap a l’èxit, com és el cas.

Per cert, la final la va acabar guanyant l’UE Claret (57-51), que va tenir més sort que nosaltres i es va saber imposar a l’equip amfitrió i per tant en principi favorit. El que dèiem abans: si se’n diu final de consolació és perquè et queda el consol d’acabar celebrant una victòria, tot i que això impliqui fer-ho un esgraó per sota al podi final.

Enhorabona a l’equip per una temporada extraordinària i a esperar amb il·lusió la següent, en la que esperem poder mantenir un bloc tan competitiu com aquest, o més encara si podem. La majoria de les nostres jugadores estrenaran categoria i passaran a Cadet, però no oblidem que tres de les que van jugar aquesta final a quatre són encara U13, i per tant la temporada vinent podran seguir al mateix grup d’edat amb les seves companyes de l’equip de 1r Any. El nostre planter, malgrat les dificultats, mai no ens falla.

Felicitats, Lleonetes, i a celebrar l’èxit!