Aquest diumenge dia 19 de maig s’ha disputat, al Poliesportiu Sant Jordi de Torredembarra, la final a quatre del Campionat Territorial Júnior Masculí de Nivell A. Acabada la fase regular, s’hi havien classificat (per aquest ordre): AE Pare Manyanet, AB Salle Tgna.-CBT, Torredembarra BC i el nostre Reus Ploms Salle U18.
Les semifinals, com és habitual, les jugaven respectivament primer contra quart i segon contra tercer, de manera que els nostres s’havien de veure les cares amb el que havia estat, molt merescudament, millor equip de la lliga tots-contra-tots. Tanmateix, ja dèiem fa poc que a un sol partit les coses poden canviar molt, i per tant s’afrontava aquesta final a quatre com el que realment és: dues finals a un sol partit i en terreny neutral.
I el cas és que el partit efectivament va ser força més igualat del que el resultat final (66-50) pugui indicar. Si bé és cert que els de Manyanet van anar gairebé tot el partit per davant (només un cop, amb 12-13 al primer quart, van anar perdent), i que en alguns moments van aconseguir avantatges que semblaven decisius (40-24 al descans, per exemple), el Ploms-Salle no va perdre mai la cara al partit i es va arribar a acostar, amb un gran inici de la segona meitat, fins a només 7 punts de desavantatge (42-35). La llàstima va ser no aprofitar llavors algunes ocasions clares, que ens haurien pogut posar de nou amb possibilitats certes de remuntar. De totes maneres, al final del tercer quart la diferència era de 10 punts i res no estava perdut (46-36).
Però no va poder ser i, tot i intentar-ho durant el quart període, i tornar a apropar-se a només 7 punts per sota (54-47) no es va poder anar més enllà i al final fins i tot els rivals van poder agafar de nou la màxima diferència quan els nostres van cometre faltes a la desesperada en els darrers minuts.
Quedava doncs la final de consolació, i a sobre contra l’equip local, el Torredembarra BC, que en la seva semifinal va estar a punt de donar la sorpresa i es va quedar a només tres punts de fer-ho (55-58 contra l’AB Salle-CBT). Pel nostre equip semblava una feina complicada refer-se del partit del matí, i a sobre s’havia perdut contra els rivals en els dos partits de la lliga, però es volia posar un final feliç a la temporada tancant-la amb victòria. I es va aconseguir, a sobre fent un dels partits més seriosos de la temporada.
Es va començar molt fort, amb un 6-0 d’entrada, però ràpidament els locals van escurçar-ho fins el 6-5 i a partir d’aquí la igualtat va ser la norma. Avantatges curts dels nostres, sempre això sí per davant (15-12 al final del 1r quart), però al segon els locals van ser els qui van començar amb més embranzida i amb un parcial de 3-10 van assolir el que seria el seu màxim avantatge del partit (18-22) i es va entrar de nou en una dinàmica de diferències mínimes a favor i en contra, tot i que al descans els nostres tornaven a anar per davant (35-34).
Com al matí, el tercer període va ser el millor dels nostres i la clau del partit, però aquest cop sí que es va aconseguir reflectir al marcador el domini a la pista, i un parcial incontestable de 16-1 ens va deixar amb la victòria a tocar de cara als darrers 10′ (51-35).
I es va saber gestionar prou bé aquest avantatge. Buscant moure bé la pilota i allargant les possessions, es van treure moltes opcions als locals, que tot i així no van deixar mai d’intentar-ho i en alguns moments van acostar-se fins els 12 punts de desavantatge (57-45 a manca de 6′). Tanmateix, no va tremolar el pols i una nova embranzida amb 6 punts consecutius va deixar el partit pràcticament liquidat (63-45 am només 4 minuts i escaig per davant)… Diem pràcticament perquè, llavors sí, els nostres van perdre una mica el control del joc i els locals, a base de tres triples, van aconseguir reduir considerablement el desavantatge fins el 63-56 final (just al contrari del que havia passat al matí), però el triomf i el tercer lloc no van perillar.
Una bona manera d’acabar la temporada, per tant, ja que com s’acostuma a dir el que acaba tercer ho fa amb victòria i en canvi el segon ho fa amb derrota, sovint amarga… I de fet precisament això és el que li va passar al Manyanet, que va perdre la final per un ajustat 61-63, després d’un partit igualadíssim, i amb això la possibilitat de jugar la fase final del Campionat de Catalunya de la categoria.
L’enhorabona doncs als nois que ahir entrenava el Xavi Dorado (amb l’ajut de l’Isaac Lucas), en el que haurà estat el seu darrer partit amb els nois. Ens alegrem de que hagi estat amb un merescut i treballat triomf. I moltes gràcies a les famílies i amics que ahir van ser a Torredembarra donant des de la grada el suport que tant ajuda.
