Com cada any, el darrer diumenge de març es produeix el canvi d’horari oficial d’hivern a estiu. Així doncs, durant la matinada del diumenge 28, les 2:00 hores es convertiran oficialment en les 3:00. Això és important en molts àmbits, no cal dir-ho, però en el que més ens interessa a nosaltres, el de l’esport, si no es té en compte pot impactar a l’hora d’organitzar els desplaçaments i presentar-se als partits. Tingueu present doncs que els horaris oficials de tots els partits de diumenge són ja havent aplicat el canvi d’hora, de manera que si ens despistem ens hi presentarem una hora tard amb els inconvenients que això pot provocar! Així que, ja ho sabeu: assegureu-vos d’avançar els rellotges abans d’anar a dormir i així segur que no hi hauran problemes… I ànims que a l’octubre ens tornaran aquesta hora de menys per dormir… Si no decideixen canviar el sistema Llegiu-ne més

Com probablement cap de nosaltres podrà oblidar mai, el 14 de març de 2020 es publicava al BOE el RD 463/2020, pel qual es declarava l’estat d’alarma i s’adoptaven una sèrie de mesures d’urgència, entre elles sobre tot el confinament domiciliari obligatori, per tal de lluitar contra la ja evident crisi mundial ocasionada per la pandèmia de COVID-19, tal com l’havia definit pocs dies abans, el dia 11, l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Començava un període duríssim, amb un nombre esgarrifosament creixent de morts diàries, que cada cop afectava més països, i que de fet, tot i que evidentment la part més dura i cruel de la pandèmia sembla haver quedat enrere, encara ens segueix afectant i preocupant. Des de llavors, per raons òbvies, bona part de la nostra activitat quotidiana es va veure afectada, quan no aturada completament. Poc a poc vam haver d’anar renunciant, i adaptant-nos a Llegiu-ne més

ADAPTAR-SE O MORIR? Com dèiem a la darrera entrada, durant tot el període de restriccions a la pràctica esportiva degudes a la pandèmia de COVID-19 la Federació Catalana de Bàsquet (FCBQ) s’ha esforçat en fer palès allò que tant ella mateixa com tots i cadascun dels clubs que la formem hem estat reclamant de fa molt de temps: que l’esport de base, i en concret el bàsquet, no només té un registre extraordinàriament baix de casos de contagi, sinó que sobre tot és una eina fonamental per millorar la salut, tant física com mental, de les persones que el practiquen. S’han intentat contactes, a tots els nivells, amb les autoritats esportives i polítiques catalanes, que en alguns casos han semblat poder tenir algun ressò, però en la pràctica no s’han palesat en cap acció significativa més enllà de bones paraules. El clam ha anat ressonant més fort, i tant la Llegiu-ne més

CALLA, QUE ENS MOVEM! Qui més qui menys, segur que tots ens hem trobat algun cop aturats en un embús de trànsit, o en un avió que pel problema que sigui veu endarrerit el seu enlairament. L’espera es fa eterna però tard o d’hora arriba el moment en què el vehicle on viatgem es mou, encara que sigui una mica, i la sensació és especialment alleujadora. Sembla que el bàsquet amateur i de base (el que no ho és, o no ho és tant, ja fa temps que es belluga, amb més o menys entrebancs) es troba ara en una situació semblant. Després de mesos sense cap perspectiva de millora, hi ha senyals que indiquen que alguna cosa s’està movent i l’activitat podria anar acostant-se a la normal si les coses no es torcen. De fet, al Ploms-Salle Reus no ens hem aturat del tot en cap moment, si bé Llegiu-ne més