Malgrat s’esperava tenint en compte l’evolució de la situació sanitària general i els rumors insistents al respecte, no va ser fins aquest dijous dia 29 d’octubre, dos dies abans de l’inici previst (ja endarrerit) de les competicions, que la FCBQ va confirmar un nou ajornament per dues setmanes més. Ho va fer a través d’aquest comunicat.
Ens trobem doncs en la situació que ens temíem: la d’una creixent incertesa sobre el futur de la temporada pel que fa al bàsquet no professional. Malgrat que, com dèiem en una entrada recent, la taxa de contagis que es pot associar directament a la pràctica esportiva de base es troba entre les més baixes de qualsevol sector o activitat, seguim sense poder competir i ara, a més, ja no podem ni entrenar.
No són poques les persones i estaments que qüestionen l’efectivitat, i fins i tot la conveniència, d’algunes de les mesures adoptades per les autoritats. Moltes també les veus discordants, fins i tot, entre els experts en la matèria. Tanmateix, no serem nosaltres els qui ens hi afegim, a fomentar el desconcert. Passi el que passi respectarem i complirem estrictament els mandats que rebem de les autoritats i ens aturarem quan calgui i ens posarem en marxa quan ens deixin. És la nostra obligació però a sobre creiem que no es pot actuar d’altra manera.
El que no deixarem de fer és insistir en la necessitat, cada cop més clara, de protegir allò que realment aporta beneficis a la salut i el benestar de les persones. Allò que, en definitiva, permet que els sectors més privilegiats de l’esport, els professionalitzats, puguin continuar amb la seva activitat mentre les entitats que prou feina tenim per quadrar els nostres pressupostos hem de seguir lluitant per la supervivència. Cal protegir i cuidar l’esport de base!!.
En efecte, els clubs modestos hem de pagar sous, s’han de mantenir instal·lacions i s’ha de donar un servei a unes famílies que, malgrat tot el que ha passat, han volgut mantenir la confiança en el nostre projecte i han pagat les corresponents quotes per ajudar a sostenir-lo. Ara, però, no podem fer altra cosa que esperar.
Esperem que qui ens governa tingui sempre molt present que sense esport base no hi ha esport d’elit. Sense clubs als nostres barris, pobles i ciutats no hi hauria ACB, ni tan sols LEB ni EBA. No hi hauria jugadors d’aquí triomfant a l’NBA (i jugadores a la WNBA), i no tindríem seleccions campiones del món a totes les categories.
Sense els milers de nenes i nens que practiquen bàsquet des de ben petits a entitats com la nostra, d’on sortirien els fitxatges dels clubs que no tenen problemes per cobrir el seu pressupost i que, a diferència del nostre cas, ara poden continuar entrenant i competint com si fossin aliens a un problema que ens afecta a tots?
Cal una reflexió profunda sobre les prioritats a l’hora de decidir quin model d’esport es vol promocionar i finançar, i si no es prenen mesures immediates i decidides, aquesta pandèmia no només haurà acabat amb les vides de moltíssimes persones, sinó que a sobre significarà el cop de gràcia per ensorrar entitats que ja fa anys que malden per mantenir-se malgrat haver de lluitar contra molts, massa, elements adversos.
De moment restem a l’espera del que pugui passar en les properes dues setmanes, que esperem serveixin per que la situació general millori. Mentrestant, us preguem paciència i us l’agraïm, i us anirem informant de qualsevol novetat, que esperem sigui, per variar, positiva. I, sobre tot, seguim sent exemple de consciència i comportament responsable per contribuir a acabar d’una vegada amb aquest malson.
SALUT I BÀSQUET!!
