Data i lloc de neixement: 04/07/1985 Palma de Mallorca
En quins equips vas jugar a bàsquet?
Sant Agustí (Bahía Palma a l’actualitat), Molinar, Selecció Balear, Manlleu, Torredembarra, Reus Ploms.
Què et va fer decidir ser entrenador de bàsquet? quins equips has entrenat fins ara?
La decisió no va ser difícil. Molts anys jugant a bàsquet amb unes idees molt clares respecte a iniciació, formació i sèniors. Sabia el que m’agradava del bàsquet, els valors i coneixements que volia transmetre i estava segur de ser un líder, empàtic, creïble, coherent…només em calia seguir adquirint coneixements i d’això no em canso.
Aquí a Catalunya vaig ser entrenador del bàsquet femení de la UVIC, vaig ajudar actívament al sènior de la Salle de Reus durant un parell d’anys, vaig entrenar després d’un any de descans el sènior b del TGN bàsquet i després vaig retornar a Ploms. A aquest club he pogut portar Infantil A, Cadet A, Júnior A i Júnior B i com ajudant a l’equip de Copa Catalunya amb Gari Marquet i Jaume Roigés, el Roy…tot això en només dos anys! Suposo que Raül sempre ha confiat amb mi.
Com veus el nivell actual del bàsquet a la demarcació de Tarragona?
Doncs complicat, estem passant un moment en que si ens fixem a fons, tant a categories de formació preferents (amb pocs equips de la província) o inter-territorials no podem veure grans resultats en competició. Crec que durant molt de temps s’han fet esforços per separat que no han donat els fruits que molta gent creia. Amb la unificació d’esforços i bon treball de base crec que estem començant a anar per bon camí.
Crec que hi ha hagut una manca de treball seriós i de talent durant anys que fins a dia d’avui es veu reflectida però que en l’actualitat s’està començant a treballar sobre un estil i camí definit que les noies i els nois entenen i segueixen per filosofia.
Si entrem als equips de bàsquet a competicions territorials em sorprèn la manca de valors, de conceptes tàctics i d’estils que hi ha d’haver en noies i nois que estan a una època de coneixement tant de la cultura d’esforç com de responsabilitat individual i col•lectiva. Mai he concebut el bàsquet de formació fent zones tancades i esperant que faci vent perquè no hi hagi cistelles fàcils, afavorir defenses acomodades i poc ritme.
Que li manca al basquet base perquè doni més fruits?
Esforç, constància i motivació. Crec que estem a una societat en que quan ets petit ens regalen massa coses i perden la il•lusió front molts reptes que proposem. Les joves i els joves esportistes a la llarga s’acaben organitzant millor, milloren la seva concentració i tenen la capacitat de fer vàries coses alhora. Crec que es una feina de valors i educació que han de treballar tant els jugadors, pares i entrenadors, tots dins el seu àmbit però de manera conjunta.
Qui prefereixes entrenar equips masculins o femenins?
Pregunta complexa que no puc acabar de contestar. Sempre he portat equips femenins a formació que hagin volgut ser equips de referència per capacitat de treball o esforç, competitius. Sempre he pensat que el bàsquet femení és un bàsquet més complex. D’una banda has de tenir en compte les emocions de jugadores i saber-les gestionar pel bé de tot l’equip, d’altre no tenim jugadores amb unes condicions físiques que ens permetin saltar molt més, s’ha de fer un treballa molt més detallat tant en defensa com en atac. El tema de sèniors és un món apart.
Malgrat això crec que per créixer com entrenador has de portar equips d’ambdues branques i m’agradaria fer-ho en breu.
Actualment estàs entrenant als Júnior A i B femenins del Salle Ploms i com ajudant del Copa Catalunya Femení, com veus aquests equips?
En quan al Júnior B, l’equip està anant de menys a més durant la temporada. Ens ha costat agafar el ritme i el valor que li donem al sacrifici a la defensa però estem començant a entendre el nostre joc.
Amb 5 victòries consecutives, el Júnior B arriba amb confiança a les dates importants que venen aquests mesos per enganxar-se a la part alta de la classificació i lluitar per entrar dins la final a 4 territorial, el nostre objectiu.
El ritme de vàries jugadores està sent bo, i estan ajudant al Júnior A en moments complicats per lesions o per baixes degut a incorporacions al Sènior Copa. El lligam que existeix entre els tres equips està sent fonamental per tenir bones dinàmiques entrenament amb 12 jugadores sempre a pista.
En quan el Júnior A està sent un bon any a nivell de competitivitat, de feina d’equip i de intentar aconseguir que tothom treballi a plaer dins el seu rol. El que ens falta són victòries de valor. Estem competint bé vers la part alta de la classificació per s’escapen els partits de 2,3 o 4 punts de diferència. Moltes vegades ens entra la por a guanyar i moltes no tenim una continuïtat en concentració i treball setmanal. No ens podem conformar. Estic segur però que la feina i les ganes d’aquestes noies donarà que parlar abans de que acabi la temporada.
En quan al Copa Femení, l’arribada de Roy va donar aire fresc al sènior. Estem treballant per aconseguir la salvació directa, és i ha de ser el nostre objectiu. Amb el talent de les jugadores i l’esforç que estan mostrant a cada partit n’estem segurs que ho aconseguirem totes juntes. Malgrat la derrota a Lleida la setmana passada, hem de seguir sent constant a la feina i creure. El lideratge no es regala, es guanya amb credibilitat, empatia, treball i esforç.
Com veus al bàsquet femení en general?
És una llàstima que el bàsquet femení sigui un dels grans desconeguts a nivell estatal de competició. És veritat que els temps canvien però l’esport masculí sempre serà més important en quant a economia com a un entorn més mediatitzat.
Evidentment la situació econòmica és la que és i pel bàsquet femení encara costa més. No només afecta a clubs professionals o semi-professionals sinó a tota la base.
A Catalunya hi ha competicions amb molt nivell. Hi ha equips de Copa Catalunya amb nivell de LF2 i amb jugadores que podrien jugar a LF1. De quantitat es pot extreure qualitat i estem intentant treballar la base el millor possible perquè arribin jugadores el màxim completes possibles.
Quins objectius tens per aquesta temporada?
Aquest any ha de ser un any de gaudir de l’esport del bàsquet al màxim, gaudir de la competició i de la feina. Amb el Júnior A hem d’aconseguir seguir sent el millor equip de la província de la categoria i obtenir victòries de valor, guanyar autoestima i fer un final d’any al màxim. Amb el Júnior B hem d’intentar aconseguir arribar a la final a 4 per competir a nivell territorial. És un grup que fa be la feina i ha aconseguit implicar-se després d’una primera volta complicada. Amb el Copa Catalunya aconseguir la salvació directa ha de ser el nostre objectiu, objectiu que estic segur que complirem.
Moltes gràcies.
A vosaltres!
