Com probablement cap de nosaltres podrà oblidar mai, el 14 de març de 2020 es publicava al BOE el RD 463/2020, pel qual es declarava l’estat d’alarma i s’adoptaven una sèrie de mesures d’urgència, entre elles sobre tot el confinament domiciliari obligatori, per tal de lluitar contra la ja evident crisi mundial ocasionada per la pandèmia de COVID-19, tal com l’havia definit pocs dies abans, el dia 11, l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Començava un període duríssim, amb un nombre esgarrifosament creixent de morts diàries, que cada cop afectava més països, i que de fet, tot i que evidentment la part més dura i cruel de la pandèmia sembla haver quedat enrere, encara ens segueix afectant i preocupant. Des de llavors, per raons òbvies, bona part de la nostra activitat quotidiana es va veure afectada, quan no aturada completament. Poc a poc vam haver d’anar renunciant, i adaptant-nos a Llegiu-ne més

ADAPTAR-SE O MORIR? Com dèiem a la darrera entrada, durant tot el període de restriccions a la pràctica esportiva degudes a la pandèmia de COVID-19 la Federació Catalana de Bàsquet (FCBQ) s’ha esforçat en fer palès allò que tant ella mateixa com tots i cadascun dels clubs que la formem hem estat reclamant de fa molt de temps: que l’esport de base, i en concret el bàsquet, no només té un registre extraordinàriament baix de casos de contagi, sinó que sobre tot és una eina fonamental per millorar la salut, tant física com mental, de les persones que el practiquen. S’han intentat contactes, a tots els nivells, amb les autoritats esportives i polítiques catalanes, que en alguns casos han semblat poder tenir algun ressò, però en la pràctica no s’han palesat en cap acció significativa més enllà de bones paraules. El clam ha anat ressonant més fort, i tant la Llegiu-ne més

CALLA, QUE ENS MOVEM! Qui més qui menys, segur que tots ens hem trobat algun cop aturats en un embús de trànsit, o en un avió que pel problema que sigui veu endarrerit el seu enlairament. L’espera es fa eterna però tard o d’hora arriba el moment en què el vehicle on viatgem es mou, encara que sigui una mica, i la sensació és especialment alleujadora. Sembla que el bàsquet amateur i de base (el que no ho és, o no ho és tant, ja fa temps que es belluga, amb més o menys entrebancs) es troba ara en una situació semblant. Després de mesos sense cap perspectiva de millora, hi ha senyals que indiquen que alguna cosa s’està movent i l’activitat podria anar acostant-se a la normal si les coses no es torcen. De fet, al Ploms-Salle Reus no ens hem aturat del tot en cap moment, si bé Llegiu-ne més

Avui hem conegut la trista notícia de la mort, a l’edat de 87 anys, del Sr. Pere Magrané, persona molt lligada al bàsquet, no només de la nostra ciutat i del nostre club sinó d’una forma molt més general, fins al punt de tenir l’honor de ser distingit com “Històric del Bàsquet Català”, per la Federació Catalana, l’any 2000 (la següent és una foto de conjunt dels guardonats aquell any). A banda del seu amor pel nostre esport, que el va conduir a ser Vicepresident del CN Reus Ploms i a presidir la Secció de Bàsquet de l’entitat, el Sr. Magrané es distingia entre moltes altres virtuts per combinar de manera gairebé única dues aficions: el bàsquet i la filatèlia, de manera que posseïa una col·lecció de segells de temàtica basquetbolística que es considerava entre les més importants del món. Els aficionats a aquest esport van poder gaudir d’exposicions del Llegiu-ne més

Malgrat totes les dificultats que suposa la pandèmia de la COVID-19, des del seu inici el bàsquet ha vingut demostrant els seus innegables valors, que van des del simple esbarjo, encara que només sigui per evadir-nos dels problemes quotidians, fins al benefici directe per la salut que l’activitat esportiva freqüent sempre ha garantit. Així, des del malaurat inici de la pandèmia i el necessari confinament que vam haver d’afrontar durant setmanes a partir del 14 de març i fins avui, quan encara sembla que estem lluny d’assolir la tan anhelada normalitat tot i que s’albiren “brots verds” per l’esperança, hem demostrat que sabem garantir les condicions necessàries per evitar els contagis, com ho constaten sense cap dubte els resultats. Amb aquest ànim, i amb l’objectiu de garantir que els i les esportistes més petits de la casa (nascuts/des entre els anys 2008 i 2015, però amb certa flexibilitat segons els Llegiu-ne més