Aquest cap de setmana es duu a terme l’acte solidari de La Marató de TV3, i en concret aquesta edició està dedicada a la diabetis i l’obesitat.
La diabetis és una malaltia metabòlica molt estesa, que no té especial distinció ni per sexes ni per edats. Apareix quan el nostre organisme no és capaç de regular adequadament la quantitat de sucre (glucosa) que conté la sang, i és una malaltia crònica.
La glucosa, que l’obtenim a partir del menjar, és l’aliment principal, junt amb l’oxigen, de totes les nostres cèl·lules. Per tal de que aquestes la puguin metabolitzar, però, necessitem la insulina, una hormona que es produeix al pàncrees. En les persones que pateixen diabetis, el pàncrees no produeix prou insulina o bé l’organisme no la utilitza de manera adequada. Això fa que la glucosa s’acumuli a la sang i provoqui diversos problemes, que poden arribar a ser greus si no es controla.
Es distingeixen diferents tipus de diabetis. Les més comunes són la diabetis tipus 1, la diabetis tipus 2 i la diabetis que afecta les embarassades o diabetis gestacional.
La diabetis tipus 1 es diagnostica sobretot a gent jove i els símptomes que ens poden ajudar a detectar-la són: pèrdua de pes, set intensa i molta gana, així com orina molt abundant.
La diabetis tipus 2 afecta especialment adults i persones grans, és hereditària i de vegades no provoca símptomes.
Algunes dones poden contraure una diabetis de forma temporal durant l’embaràs, degut als canvis hormonals que aquest comporta. Aquesta diabetis es coneix com a diabetis gestacional.
Com deiem abans la diabetis és una malaltia crònica, per a tota la vida. No té cura coneguda, però afortunadament té tractament. En el cas de la diabetis tipus 1, consisteix a introduir insulina a l’organisme (amb una injecció) i portar un control estricte de la dieta. La diabetis tipus 2 és controla bàsicament amb una dieta saludable i equilibrada. És relativament freqüent que hi hagi pacients d’aquest tipus d’hepatitis que acabin necessitant també insulina.
La pràctica de l’esport és justament una de les millors maneres d’ajudar a combatre la diabetis, ja que suposa una manera sana i controlada de consumir glucosa, a banda de proporcionar millores en la circulació de la sang i per tant en l’intercanvi de metabòlits.
La Neus Queralt, jugadora del nostre equip Júnior Femení, pateix diabetis de tipus 1.
El seu entrenador, l’Hèctor Marín, ens la defineix com “una noia molt treballadora, que cada dia es supera i sempre es sacrifica per l’equip”.
Superació i sacrifici són elements claus per poder compaginar la pràctica de l’esport (sobre tot d’alt nivell) amb les limitacions ocasionades per qualsevol malaltia o afecció, i l’exemple de la Neus amb la diabetis i com la compagina amb la seva vida quotidiana i la pràctica del bàsquet és doncs molt adient. Per això, les seves companyes d’equip han volgut convertir-se en reporteres per un dia i li han fet algunes preguntes:
– Quan et van detectar la diabetis?
El 6 de gener del 2007 (nota de la Redacció: sens dubte hom no espera que aquestes coses et passin tot just el dia de Reis, però segur que ajuda a que no te n’oblidis de la data!).
– Quina va ser la teva reacció quan et van donar el diagnòstic?
No me’n recordo gaire, ja que ja fa temps, però diria que m’ho vaig prendre bastant bé, el que em va xocar més va ser el fet d’haver-me de punxar sovint la insulina ja que al principi em feien por les injeccions.
– Quin ha estat el canvi més notable que t’ha provocat la diabetis en la teva vida quotidiana?
No poder menjar quan jo vulgui, sinó que he de tenir uns horaris més o menys estrictes, i no em puc saltar cap àpat. No obstant, a vegades és una mica molest perquè pel fet de punxar-te i controlar-te t’has de tirar enrere en alguns plans.
– Cada quant has d’injectar-te insulina?
Una vegada abans de cada àpat principal (menys al de mig matí) i una abans d’anar a dormir.
– Necessites ajuda i suport de gent que pateix la mateixa malaltia que tu?
No, de fet no conec ningú amb la mateixa malatia que jo i tampoc no em sento diferent als altres per tenir-la.
– Creus que hi ha molta desinformació del tema?
Crec que sí, perquè algunes persones es pensen que per conèixer algú que pateixi la diabetis o haver llegit alguna cosa sobre el tema ja ho saben tot i de vegades parlen amb desconeixement.
– Com et repercuteix la diabetis en les teves relacions socials (menjar fora de casa, sortides amb amics…)?
Realment no massa, ja que només he de portar la insulina damunt, i si vaig a menjar fora controlar el que menjo. I també avisar a la gent perquè pugui reaccionar en cas que em passi alguna cosa, encara que els meus amics més propers ja ho saben.
– T’ha costat molt adaptar-te a totes les coses que comporta la diabetis? Quantitats de menjar, tipus de menjar, punxar-se…
No, la veritat és que ja ho tinc tot assimilat, ja que les quantitats les sé pràcticament a ull i i puc menjar tot tipus de menjar, amb l’única limitació de fer-ho controladament; i el fet de puntxar-me ja ho tinc agafat com una rutina.
– Té repercussió en la pràctica del bàsquet?
No gaire, només em cal controlar el nivell de sucre abans d’un entrenament o partit per tal d’evitar una possible baixada de sucre. Per tant, sempre porto alguna cosa a la bossa per si es dóna aquesta circumstància.
– Has trobat algun sistema que et disminueixi els efectes de la diabetis davant d’alguna situació en el bàsquet?
Mai no he tingut cap problema en l’àmbit del bàsquet, però sempre he de ser previsora i portar alguna cosa dolça per poder prendre en cas de baixada del nivell de glucosa.
– En el cas que tinguis una baixada de sucre com et poden ajudar els qui t’envolten?
Primerament, donant-me alguna beguda amb sucre, com per exemple “Aquarius”, ja que en forma de líquid s’absorbeix més ràpid, o també alguna cosa sòlida com galetes.
– Moltes gràcies, Neus, i molta sort!
Entrevistadores: Anna S., Maria, Helena, Anna L., Marta, Berta, Andrea S., Duna., Andrea B., Anna P., Núria.
