Tarda de bàsquet en estat pur la que vam viure aquesta Diada de Sant Jordi al Pavelló Joan Sirolla. Qui s’hi va acostar va poder gaudir de tres partits intensos i plens d’emoció, i no exempts de moments brillants.
Començava no gaire bé la tarda amb la derrota del Sènior Masculí C davant el Samà Vilanova, un partit en què els nostres no van estar al nivell dels darrers partits i, malgrat una meritòria reacció final que els va mantenir amb opcions fins el darrer minut, van pagar el desconcert dels minuts anteriors quan van permetre el rival agafar avantatges de fins a 14 punts. Malgrat tot, es tractava d’un partit sense altra trascendència que intentar acabar el campionat el millor i més amunt en la classificació possible.
Però el plat fort venia a continuació. Enfrontant els mateixos dos clubs però en categoria Sènior Femenina, les nostres afrontaven aquest partit contra el CB Samà Vilanova com un cara o creu per seguir mantenint opcions de salvar la categoria a Copa Catalunya. Feina no impossible però sí molt complicada, doncs amb la victòria no n’hi havia prou sinó que calia a sobre guanyar per més de 7 punts de diferència.
I el començament no va poder ser més prometedor: amb una defensa excel·lent gairebé s’anul·laven les opcions en atac de les rivals que, a sobre poc encertades en el tir, veien com s’arribava al final del primer quart amb un claríssim i contundent 17-2. No canviava gaire el decorat a la segona part, i si un cas a millor, doncs les noies que entrena el Carlos Aparicio seguien amb una gran concentració en defensa i a sobre aprofitaven més i millor les jugades d’atac. Resultat, un increïble 35-8 al descans que deixava molt tocades les rivals i molt enfortida la moral de les nostres.
Estava clar que només un cataclisme inexplicable podia complicar el partit a la segona meitat, i de fet no tan sols no es va produir sinó que una sortida molt endollada de les nostres va permetre superar fins i tot els 30 punts de diferència (40-8). Tanmateix, una certa relaxació de les locals i, també, un punt de cansament per l’esforç fet, van permetre agafar aire a les visitants i començar a anotar amb menys dificultats que fins llavors. Fins i tot van ser capaces de baixar la diferència per sota dels 20 punts, però afortunadament les albinegres van recuperar l’embranzida i a partir d’allí el triomf i el bàsquet average ja no van perillar en cap moment.
Al final, primer assalt superat i objectiu assolit: s’havia de guanyar de més de 7 i es va fer de 20 (60-40), però sobre tot es va fer de manera molt convincent, demostrant una claríssima superioritat sobre el rival, al què vam fer caure de ple en la lluita per evitar el descens directe. Vam veure les nostres molt motivades i convençudes de les seves opcions, i com venim dient tota la temporada, és qüestió de creure-s’ho, però són molt millor equip del que ha pogut semblar en ocasions.
És fàcil pensar allò de “ai, si haguéssim jugat així tots els partits…”, però el passat no es pot canviar i el que queda és anar diumenge que ve a Sant Fruitós amb el mateix esperit i fer la nostra part de la feina, que és guanyar el proper partit. Després, confiar en que l’Hospitalet, un equip al qual hem guanyat de forma clara els dos partits aquesta temporada, faci la seva i guanyi a Vilanova (si guanya tindrà opcions d’evitar el descens de forma definitiva). Si es donen aquests dos resultats ens quedarà el play-out per seguir lluitant per mantenir la plaça a Copa Catalunya i per tant, com dèiem a la pràvia del partit, mentre hi ha vida hi ha esperança. Nivell per fer-ho en tenim de sobres, i tant de bo al final acabi fent-se palès.
Per arrodonir la tarda, el Sènior B de Segona Catalana va obsequiar als que es van quedar al pavelló a l’acabament del partit de Copa amb un autèntic partidàs en què va aconseguir vèncer el quart classificat, l’AESE A. Malgrat les baixes i el fet de que unes quantes de les components de l’equip havien jugat el partit anterior amb el Sènior A, les noies que entrena el Bernat Bauzà van donar una lliçó d’entrega i coratge que les va permetre remuntar un desavantatge màxim de 14 punts i, en una reacció espectacular, acabar enduent-se la victòria per 50-48.
Amb aquest resultat, l’equip certifica la seva permanència a la categoria en una temporada molt meritòria tenint en compte les nombroses lesions patides, algunes de molt llarga durada, i el fet de que les jugadores han hagut de doblar molt sovint partits amb l’equip de Copa. Sens dubte un motiu per l’orgull i l’esperança dipositada en aquest grup amb tant de futur.
Al final de cada partit, les nostres jugadores van rebre una rosa, molt merescuda en qualsevol cas però encara amb més motiu després dels dos magnífics partits amb què elles ens van obsequiar.
Gràcies noies, i a seguir així!!
