Ja sabíem que seria difícil, i que el nostre registre de victòries als partits de casa i el del rival a domicili presagiaven que hauríem d’esforçar-nos al màxim per aconseguir un bon resultat per la tornada. Malgrat constatar perquè el SESE va liderar l’altre grup de la competició, ja que es va mostrar com un equip molt compensat i intens, sense grans individualitats però amb molt bon joc col·lectiu, vam tenir l’esperança de, si més no, aconseguir una victòria que ens donés serioses aspiracions de derrotar-lo en el global de l’eliminatòria.
Sense anar més lluny, un espectacular final del segon quart, amb l’especial protagonisme de l’Everrett Pleasant, va aconseguir aixecar literalment el públic reusenc dels seients d’un pavelló que feia goig de veure, deixant un 32-30 a favor després d’haver anat perdent per fins a 12 punts pocs minuts abans. Tanmateix, aquesta dinàmica es va trencar amb el descans, del qual els barcelonins van tornar molt més ficats al partit i decidits a recuperar el terreny perdut. Aquí va estar sens dubte la clau del partit, ja que l’avantatge de fins a 16 punts que van assolir feia gairebé impensable la remuntada.
Aquesta, però, es va albirar gràcies a una nova demostració de coratge de l’equip al darrer quart, que va aconseguir deixar la diferència a només 7 punts. No va poder ser, i de fet les ganes de l’equip el van trair en més d’una ocasió, en què la precipitació va ser causa de cistelles contràries. L’exemple més clar el tenim en la darrera possessió: enlloc d’esgotar-la i buscar reduir el desavantatge de 10 a 8 punts, o fins i tot 7 en cas d’un triple, es va perdre la pilota en la sortida i es va donar l’opció al rival d’ampliar-la a 12… Opció que van aprofitar en el darrer segon.
No hi ha res perdut, però, i coses més estranyes s’han vist al món del bàsquet que remuntar 12 punts en una eliminatòria. Sabem que fora de casa juguem d’una altra manera i ja hem guanyat a pistes complicades per més diferència que aquesta. Si hem vençut a 11 de les tretze pistes que hem visitat aquesta temporada, per què no pot ser la del SESE la dotzena?? És qüestió de creure’ns-ho i lluitar fins el final.
L’objectiu de la temporada, que era consolidar-nos a la categoria, ja està assolit amb escreix. Hem tancat la lliga regular en quarta posició per primer cop en moltes temporades i ho hem fet amb un equip format, en més de la meitat dels seus efectius, per jugadors fets a la casa des de la base. Tot el que vingui a partir d’ara és un regal del què hem de gaudir al màxim i, sense la pressió d’altres equips amb més pressupost, intentar arribar el més lluny que puguem.
Som-hi Ploms-Salle Reus!!
Resum del partit a Esports en Xarxa
