Arriba l’hora de la veritat per l’Infantil Femení Ploms Salle.
Per la generació de noies del 2002 arriba el seu moment, l’hora de la veritat. Un grup format per les escoles de Reus, fet a casa, pel bàsquet de la ciutat.
Després d’un any de pre-infantil ja molt regular, el grup està més que consolidat. Amb l’arribada de dues noves jugadores, es compensa una mica més l’alçada, el talent i la qualitat de treball.
Després de finalitzar l’any passat, amb una competició que se’ns va fer massa lleugera, amb la consecució de la terçera plaça als Campionats de Catalunya Pre-infantil; a falta d’un partit per finalitzar aquesta primera fase, les nostres, amb un balanç de 10-0, segueixen intentant competir al màxim. A cada entrenament i a cada partit.
Les nostres porten anys volent competir amb les millors i ara arriba l’hora de la veritat. Sabent de les nostres mancances però, sobretot, de la fortalesa de rivals amb què ens trobarem com Femení Sant Adrià, Almeda, Mataró i un llarg etc., seguirem amb els objectius molt clars. Jugant i entrenant amb la millor actitud, millorar les nostres aptituds i seguir, passis el que passi, amb el màxim esperit de lluita i concentració.
Fora de valorar només el resultat, l’equip és un grup de jugadores majoritàriament amb esperit de sacrifici i amb capacitat per ser un equip de futur. Una bona barreja de jugadores treballadores, jugadores d’equip i per suposat jugadores amb talent especial però, en aquestes edats, el talent sense esforç no serveix de gaire. L’exigència sempre és màxima i mai s’ha valorat la victòria més que l’actitud, les aptituds aplicades, l’esperit de lluita, defensa i esperit d’equip.
Aquest cap de setmana passat, amb victòria davant el CB Valls, un dels millors equips de la província, es va arrodonir l’accés a la màxima categoria infantil de Catalunya. I aquesta propera jornada jugarem davant del Claret de Valls, un equip que es juga la segona plaça amb CB Valls per assolir la mateixa categoria que nosaltres ja ens hem guanyat. Les nostres volen tancar aquesta fase seguint sent les millors d’aquests dos anys, on només han perdut un partit en lliga i sempre han tingut clar que mai no han de deixar de “lluitar, lluitar i lluitar”.
Enhorabona noies. Ara toca prémer les dents, seguir sent valentes, orgulloses, sacrificades. Com diu el mestre Aito, “no estem obligades a ficar-la, si no a jugar, a estar concentrats […] A la vida es valora molt l’èxit però jo poso pel davant l’actitud”.
“Qui som? Ploms! Què som? Un equip!. Què farem? Lluitar, lluitar, lluitar! 1,2,3 Ploms!”
Classificació 1-4 de la província.
