Dèiem fa unes jornades que, després de la immerescuda i cruel derrota a la pròrroga davant el CE Sant Nicolau, les possibilitats d’eludir el descens directe eren molt complicades pel nostre Sènior A Femení, però que mentre hi hagués vida hi havia esperança. Una setmana més tard, la diada de Sant Jordi, es posava la primera pedra per aconseguir el miracle guanyant el Samà Vilanova en un dels millors partits de la temporada.
Pero seguia sent difícil, molt, sobre tot perquè no depeníem només de nosaltres per tal d’aconseguir-ho. El que sí que era imprescindible i estava a les nostres mans era guanyar primer a la pista del ja descendit ASFE Sant Fruitós, però també calia esperar que el CEJ L’Hospitalet aconseguís la victòria a la pista del nostre anterior rival, el Samà Vilanova, únic equip al qual encara podíem superar a la classificació.
I una altra diada assenyalada, la de l’1 de maig, les nostres es van posar el vestit de feina i van aconseguir, no sense patiment davant d’un equip que ja no s’hi jugava res més que l’honra de guanyar a casa, un triomf vital a terres del Bages.
Calia esperar unes hores abans de saber si la segona part del plec de condicions també s’acomplia, i al final així va ser. L’Hospitalet segellava la seva permanència a Copa Catalunya i condemnava al descens el Samà, deixant a les nostres una nova oportunitat per buscar la salvació final… Contra el TGN Bàsquet.
Serà complicat (i què no ho és?!), doncs d’entrada partirem amb desavantatge de camp, però al llarg de la temporada les nostres jugadores han demostrat més d’un cop que són capaces de plantar cara a qualsevol equip (al mateix TGN ja el vam guanyar a la primera fase a casa i el vam fer patir força a domicili) i, sobre tot, a totes les adversitats, així que seguim confiant en que donin el màxim i aconsegueixin el que, no fa tant, semblava impossible.
Primer partit, aquest mateix dissabte dia 7 de maig al Pavelló del Sagrat Cor de Tarragona. L’afició local segur que no fallarà, així que la nostra no pot ser menys.
Hem superat baixes inesperades, lesions de llarga durada, arbitratges, capricis del calendari i fins i tot les nostres pròpies inseguretats. Arribem a l’acte final en el que potser sigui un dels millors moments de la temporada, i les jugadores del nostre Sènior B que han vingut reforçant el primer equip han aconseguit un bagatge que, passi el que passi, serà molt important de cara al futur.
La imatge que acompanya aquesta entrada, protagonitzada per la nostra jugadora Marina Romeu, correspon al partit jugat el 7 de novembre de l’any passat a casa contra el Bàsquet Almeda. Aquell partit es va perdre (67-71), però només per quatre punts i davant un dels millors equips de la categoria, que s’ha classificat en segon lloc al final de la segona fase en el grup pel títol. De fet hi van haver opcions de victòria fins el final, i va ser tot un partidàs de les nostres. Si vam estar a punt de batre un equip com aquest, si hem aconseguit superar un munt d’entrabancs, per què no hem de poder guanyar l’equip tarragoní? Doncs clar que sí!!!
I TANT QUE ES POT!!!
