En un final de temporada que no para de donar-nos alegries, aquest cap de setmana el nostre Júnior Femení Negre, que competeix al Campionat de Catalunya Interterritorial, disputava la primera eliminatòria prèvia a la final a quatre que es jugarà a Vic els dies 1 i 2 de juny.
Una eliminatòria a doble partit i en dos dies consecutius, la fòrmula habitual en aquests casos, és sempre especialment exigent i cal molta força, sobre tot mental, per afrontar-la amb garanties. Si a això li sumem que, com a quartes classificades al seu grup de la fase regular, s’havien d’enfrontar a un primer de grup, el repte es fa encara més exigent.
Però si a sobre cal jugar contra l’equip equivalent d’un club de referència en el bàsquet femení com és el GEiEG UniGirona (no oblidem que el seu primer equip ha conquerit la Lliga Femenina i que el Júnior A, de Preferent, va quedar segon al campionat d’Espanya), llavors ja cal parlar d’una autèntica heroïcitat en cas de victòria.
De fet, la carta de presentació de l’equip gironí era impressionant, ja que havia acabat primer del seu grup havent perdut només un encontre en tota la primera fase, a la pista del CB Salt. Un partit perdut en vint-i-quatre jornades.
S’arribava però a l’hora de la veritat i els partits es guanyen i es perden a la pista, per la qual cosa calia anar-hi amb la confiança de qui se sap capaç de derrotar a qualsevol equip, com ja es va demostrar al llarg de la primera fase plantant cara o fins i tot guanyant els rivals de la part alta de la classificació.
I l’inici del partit va ser prometedor: a un rival amb una superioritat física molt evident les nostres li plantaven cara i aconseguien mantenir un marcador igualat en tot moment, i fins i tot sovint amb un cert avantatge que al descans era de cinc punts.
Això sens dubte va donar empenta a les locals que, un cop se’n van adonar de que el rival no era tan inabastable com es podia haver pensat, van anar creient cada cop més en les seves possibilitats i es van créixer per intentar, primer guanyar el partit i, després, fer-ho per l’avantatge més gran possible de cara al segon partit.
Durant uns moments va semblar que els pronòstics s’acomplirien i les gironines van capgirar el marcador i fins i tot aconseguiren un avantatge màxim de vuit punts al tercer quart. Tanmateix, les noies que entrena el Pau Papasseit van seguir convençudes de les seves possibilitats i van recuperar l’avantatge al darrer període, per ja no tornar a perdre’l.
Al final, victòria per només un punt (56-55) però amb diverses lectures molt importants: primer, constatar que el rival no era tan superior com s’havia imaginat; segon, comprovar a sobre que de fet no havia demostrat ni tan sols aquesta suposada superioritat, per la qual cosa si s’havia guanyat un cop es podia guanyar un segon.
En tercer lloc, i aquest és potser el factor clau: la lectura inversa era possible, i un rival que probablement s’hauria pressuposat clar favorit es topava amb un os insospitadament dur de rosegar, per la qual cosa a Girona totes les possibilitats estaven obertes.
I arriba diumenge, al pavelló del GEiEG, i van les nostres i la fan grossa, no només defensant el mínim avantatge sinó aconseguint el que cap equip no havia pogut fer en tota la temporada: guanyar-hi! En un partit inoblidable, el Salle Ploms va i deixa constància de la seva força i de que, com dèiem, és capaç de vèncer a qualsevol rival. 64-65 i un cop damunt la taula que segurament haurà fet trontollar les expectatives de molts dels equips implicats en la lluita pel títol.
Això sí, s’ha fet un pas importantíssim però ara cal rebobinar, recuperar l’alè i preparar-se per la segona eliminatòria, el proper cap de setmana. El rival serà el Platges de Mataró (tercer del grup 3), que va eliminar el CB Cornellà (segon del grup 4) malgrat empatar a casa el partit d’anada, vencent a domicili el segon partit de forma clara (47-66). Serà de ben segur un rival també molt dur i s’haurà de tornar a posar-hi tot el que cal per seguir endavant. De moment, el primer pas està donat… I QUIN PAS!!
Seguirem informant i, sobre tot, seguirem somiant gràcies a aquestes noies que tantes alegries ens estan donant.
Gràcies, equip, i SOM-HI PLOMS-SALLE!!!
