Data i lloc de neixement: Balaguer, 21 de Setembre 1970
Equips que has entrenat i categories:
Fa 27 temporades que entreno, vaig començar amb 13 anys i durant 10 temporades vaig entrenar equips de formació i escoles de bàsquet. A partir dels 23 anys vaig entrenar el meu primer equip sènior, les següents 14 temporades he entrenat a lliga EBA a Navas, Monzón, Logroño, ADT Tarragona, Sedis (La Seu d’Urgell) en dues etapes, a més a més també he entrenat a Andorra, Balaguer, Lleida. Amb molts d’aquests també he exercit de Director Tècnic i vaig estar al CNB Torrevieja (Alicante) de Leb Bronce només com a Director Tècnic.
Roy, malgrat la teva joventut ja tens una experiència dilatada en el mon del Bàsquet quin balanç faries de la teva carrera fins ara?
Tot hi els anys que fa, el millor encara esta per venir… (riu). El balanç és extramadament positiu, ja que he tingut la sort de conèixer molta gent i fer grans amics a tot arreu on he estat. He tingut la sort de treballar amb grans professionals i els resultats esportius sempre han estat molt positius…
He llegit en els teus articles, i en algún d’ells parles de dignificar la professió d’entrenador i parles que cal més corporativisme i proposes que s’hauria de regular un sou minim segons la categoria com tenen a l’ACB, , continues pensant que això es possible?
No se si és possible o no, el que esta clar és que és una feina poc valorada, ja que molta gent no s’ha dona que en categories de base, estem formant persones i això és una cosa molt important.En séniors estem competint representant un club i una ciutat, a més a més amb un grau d’exigència gran.
És per això que hi hauria d’haber salaris més dignes, sobretot per als professionals i també hauriem d’exigir molta més professionalitat a les persones que ens hi dediquem, però això és un altre tema.
T’adjudiquen reflexions com que “es més fàcil fitxar jugadors i entrenadors que a directius” o que, “a molts entrenadors els hi manca humilitat i respecte”, continues compartint aquestes afirmacions?
Si, ja que quan fa anys que ets en aquest món i has estat en tots els càrrecs, menys el de president, veus que cada dia costa més que les persones dediquin part del seu temps de lleure en estar en juntes directives. Són càrrecs no remunerats i sempre amb molts de problemes, cada dia més…
El tema entrenadors cada dia és més complicat trobar-ne, i els joves tenen molt poca humiltat, una de les virtuts que no tenen és la de saber escoltar, ja que el fet de dirigir un grup sempre és diferent i sempre estas aprenent, ja que no hi ha cap grup igual…
Qué tal la teva experiència amb el bàsquet femení sobre tot quan vas ostentar la Direcció Esportiva de La Seu?
La veritat és que en categories de formació vaig entrenar equips femenins i en sènior vaig ser ajudant, i com bé dius en la meva primera etapa al Sedis de la Seu d’Urgell era el Director Esportiu d’un club on el primer equip era de Lliga Femenina i va ser un experiència molt bona poder treballar a la máxima categoria del bàsquet femení. Tot hi que considero que a certa categoria, s’ha de treballar molt semblant amb femení que amb masculí.
Roy, també has patit alguna experiència negativa com a Torrevieja, que va passar?
Senzill… ens vàren enganyar. Aquí hi erem amb en Carlos Aparicio i ens van explicar un projecte per poder estar a l’ACB en 5 temporades. Tots els mitjants hi eren, instal.lacions, estructura, junta directiva, i nosaltres habien de construir i dirigir la part tècnica, però el Director General va fer creure a tothom que tenia un esponsor signat de 500.000€ per any els següents 5 anys, i no era així…
El resultat va ser treballar 6 mesos moltes hores al dia, 7 dies per setmana i cobrar-ne un…
Coses que passen…
Aquesta temporada t’has fet càrrec del Ploms Salle Femení de Copa Catlunya ja amb la temporada començada, que t’ha convençut per venir a Reus?
Varies coses…., el fet de que en Carlos Aparicio em parles molt bé del Club i que en Raul Bonet em poses facilitats, ho ha fet tot més senzill, els reptes em sedueixent molt, i el fet de que el Ploms-Salle estes el últim classificat ha fet que em decidis a venir per poder ajudar a aquest equip ha estar en un lloc més alt, ja que el que estaba quan vaig arribar, no li correspon.
Com veus el teu actual equip i la seva posició complicada a la classificació?
Crec que no ens serà gens fàcil sortir de baix, però amb la implicació de tots ho aconseguirem!
L’equip esta treballant bé, amb il.lusió i esperit de sacrifici, això vol dir que si tenim una miqueta de sort tirarem amunt, segur!
I el bàsquet femení en general ? Qué s’hauria de fer per tal que les nenes amb edats petites es decideixin pel bàsquet?
Gran pregunta…, crec que la joventud d’avui en dia te moltes opcions d’oci i cada dia són més individualistes i és més difícil que facin coses en equip. Penso que han de ser els pares que tinguin ganes de sacrificar-se per poder acompanyar als seus fills/es a entrenar i a jugar, però de vegades són els principals “culpables” de que els seus fills/es no practiquin esports.
Tens molta experiència en organitzar i coordinar campus de bàsquet,com el TBCA d’Andorra o el Vidimiri de Alcant, els recomanes per les nenes i nens que vulguin progresar en el bàsquet? o fins i tot els que ja han passat l’edat de júnior?
El Campus que organitzavem a Andorra, el TBCA, era per jugadors/es de Junior o més grans, penso que la formació del jugador no acaba en l’edat junior…
Pel que fa al VIDIMIRI, és el que organitzem a La Nucia (Alacant), és un poblet al costat de Benidorm, amb unes instal.lacions impressionants i el que fem allí és un Campus que pretenem que sigui un dels millors d’Espanya, ja que unim la nostra experiència amb la de dos jugadors ACB com en Sergi Vidal (Unicaja) i en Albert Miralles (Joventud de Badalona), que estan TOTS els dies al Campus treballant al costat dels entrenadors i fent les activitats amb els jugadors/es. Cada any tenim convidats, han passat pel Vidimiri en Jorge Garbajosa, Pablo Prignonni, David Doblas, Richi Uriz o Sergi LLull, també les jugadores Sndy Lima o Silvia Dominguez. L’estiu passat vàrem passar dels 120 participants els quals eren de més de 50 municipis de la geografia espanyola y fins hi tot en hi havia uns 20 de fora del estat espanyol…
Moltes gràcies Roy i bona sort!
No hi ha de que!!!
Gràcies!!!
