A quins equips has entrenat fins ara?
Vaig començar a entrenar amb 15 anys, ajudant als equips infantils del Nàstic, la temporada 2006-2007, l’any següent (2007-2008) vaig estar ajudant a un cadet al Nàstic, la 2008-2009 vaig formar part d’un pacte entre el Nàstic i el CBT (CBT-MF) on vaig portar un infantil i vaig ajudar a un cadet. A partir de la següent temporada, vaig portar el júnior del Nàstic (09-10) i la següent temporada vaig canviar de club i vaig estar al CB Vila-seca (10-11) on vaig portar el júnior de primer any i vaig estar ajudant al primer equip de Lliga EBA. La temporada 2011-12 vaig estar a l’ADT a l’equip cadet, i la 12-13 vaig tenir la oportunitat de fitxar per la Canarias Basketball Academy, a Las Palmas de Gran Canaria. I finalment, aquest any porto el Júnior del Salle-Ploms, des de finals de novembre.
Com valores la teva experiència a Canàries amb la CBA?
Crec que la meva estància a la Canarias Basketball Academy ha estat una experiència molt positiva, per poder conèixer una altra cultura del bàsquet, ja que és una mena de centre d’alt rendiment, dirigit per un entrenador americà amb 20 anys d’experiència a la NCAA. Vaig passar d’entrenar 3 cops a la setmana a entrenar 3 o 4 cops al dia, incloent una primera sessió on a les 5 i mitja del matí ja estaves a la pista. Va ser un canvi radical, perque passava a dedicar tot el meu temps al bàsquet els 7 dies de la setmana les 24 hores al dia. Sens dubte una gran experiència personal, que em va permetre créixer com entrenador.
Ben aviat vas deixar de ser jugador per ser entrenador, que et va portar a fer aquest canvi tan aviat ?
En aquesta vida crec que s’han de perseguir els somnis. El meu era dedicar-me al Bàsquet, i als 15 anys ja veia que no era una font de talent com a jugador (riu), així que vaig decidir provar d’entrenar mentre ho compaginava amb jugar, i en creure que podria ser una via de futur, vaig decidir deixar de jugar als 18 anys per dedicar-me només a entrenar.
Quina diagnosi fas del bàsquet base a la demarcació de Tarragona?
Crec que el nivell del bàsquet a la demarcació de Tarragona actualment és inferior al de fa uns anys. Com va dir el Carlos Aparicio en la seva entrevista, durant molt temps els clubs van viure per damunt de les seves possibilitats oblidant el treball de la base, i en molts clubs, el fet de tenir un jugador de la base al primer equip era per completar el roster i no perque s’estés treballant realment per formar el jugador. Sempre s’ha valorat més el que venia de fora que el que es tenia a casa, i molts cops el que tenim a casa pot ser igual o millor. Amb la crisi i el que això ha provocat en els clubs, molts llocs han tirat de jugadors de la base, però per “obligació” i no per convicció. Crec que és el moment que, en general, es canvii el model. Per mi treure un jugador no és posar-lo al primer equip amb un paper testimonial, sino que hi hagi un treball de debò des de la base. Es critica molt entrenadors d’equips sènior per no donar importància als joves de l’equip però la realitat és que molts cops el problema no és l’entrenador de l’equip, sino que els jugadors arriben a sènior amb moltes mancances tècniques i tàctiques, que hauria d’haver treballat durant anys anteriorment. No cal oblidar que en un sènior de cert nivell, tot i que es pot tenir una filosofia d’acollir jugadors joves en la rotació, el que compta són els resultats i, a diferència d’un equip de base, ningú acceptarà sacrificar els resultats de l’equip. El problema més gran per mi, és que aquesta realitat dels equips sèniors, s’ha vist transferida a molts llocs amb els equips de base, sacrificant el treball per l’evolució del jugador en favor dels resultats. La conseqüència, veure equips de formació on hi ha jugadors que tenen prohibit botar, tirar… o equips fent zona els 40 minuts… I no sempre és culpa de les mateixes persones. Hi ha cops que això pas perque els entrenadors només pensen en guanyar, però d’altres els entrenadors són els qui tenen la pressió per part de les coordinacions, de que s’ha de guanyar X lliga, o classificar-se per X categoria, o anar a X campionat, etc.
Quines solucions hi veus?
La sol·lució a aquest problema no és senzilla. Per mi passa per un canvi de mentalitat a nivell general. Tot i que sigui complicat, crec que és important dedicar esforços en la formació dels entrenadors i valorar més els jugadors que hi ha a casa, i no sempre anar a buscar-los fora.
Pèr que no surten més sovint jugadors d’elit del nostre territori?
Per una sèrie de factors. En primer lloc, perque ara mateix, no hi ha estructures a Tarragona que puguin afavorir que surtin jugadors d’elit. Malgrat això, crec que la culpa no se li pot atribuir tota als clubs. Tarragona no és una ciutat molt gran, i els voltants tampoc, i per això és difícil trobar gent amb un talent superior per arribar a l’elit, però sí que de tant en tant van sortint jugadors que podrien donar un salt. A part de la problemàtica de com es treballa als clubs i del poc que s’havia cuidat la base darrerament, per mi un altre problema important és la mentalitat dels jugadors. Ser jugador d’elit és molt complicat, i requereix moltes hores de treball, algunes al club i d’altres pel propi compte. Al jugador d’avui dia li falta la determinació de fixar-se objectius i fer sacrificis per aconseguir-los. És complicat trobar jugadors disposats a sacrificar hores de vida social per poder millorar i mantenir el nivell d’estudis. Molts jugadors no aprecien que, prendre’s el bàsquet més seriosament suposa sacrificar hores i hores de vida social, i creuen que per poder millorar i mantenir la vida social, han de sacrificar els estudis. Per mi aquesta mentalitat és totalment equivocada. Com que avui dia ja no hi ha els sous que hi havia abans pels jugadors, és important que el jugador sempre mantingui el nivell d’estudis, i això ho compagini amb entrenaments. Molt pocs jugadors són conscients d’això i estan disposats. I si no hi ha la mentalitat adequada, és impossible que un jugador pugui donar el salt cap a l’elit. En general, veig que els jugadors esperen que les oportunitats els arribin, en comptes d’anar-les a buscar. Conec casos de jugadors que no tenien un talent superior i que, gràcies a tenir les idees clares i aquesta mentalitat, ara es troben en plena persecució dels seus somnis. A vegades, no cal tenir un talent superior per arribar. El treball i la constància poden tapar moltes carències, tot i que, evidentment, per poder jugar a cert nivell s’ha de tenir talent.
Amb la temporada iniciada t’has fet càrrec del júnior A del Salle Ploms, com veus l’equip? i quins objectius tens?
Quan vaig arribar a finals de novembre em vaig trobar un equip amb moltes ganes de treballar, i amb possibilitats de ser competitius, fet que ha facilitat les coses. És un equip on la majoria de membres han jugat molts anys junts, i això fa que hi hagi uns conceptes que tots tenen molt clars. En referència als objectius, per mi la millora d’un equip passa per la millora individual de cadascun dels jugadors, i per això el meu objectiu principal és treballar per a que tots els jugadors puguin evolucionar. Això farà que l’equip sigui millor amb el pas de les setmanes, i que hi hagi opció de que alguns jugadors puguin pujar a ajudar a equips de dalt, que és l’objectiu de tot equip que aposta per la base. El fet de posar això per davant d’interessos a nivell de resultats fa que el procés per a que l’equip assoleixi el nivell de joc més alt sigui més lent i costós, ja que no és el mateix definir els focus del joc, o establir un estil de joc on deixes oberta a tots els jugadors la possibilitat de trencar els moviments i jugar amb llibertat, però crec que valdrà la pena per a la seva evolució. A nivell col·lectiu el nostre objectiu (com el de qualsevol equip) és ser cada dia millors, i ser competitius en tots els partits (i evidentment, fer tot el possible per guanyar-los).
Creus que el club reusenc treballa bé la base?
Sempre m’ha semblat que aquest club tenia un full de ruta coherent i que es treballava força bé. Ha estat en formar-ne part quan m’ha sorprès positivament. He trobat que és un club amb una clara aposta pels jugadors de la base, i una àmplia rotació de jugadors amb equips superiors. Jo no havia vist a Tarragona cap club que complís les meves expectatives en aquest aspecte, i ara mateix sí es compleixen. Evidentment, queda molta feina per fer però crec que s’estan fent bé les coses i, tot i que ara mateix ja estem veient alguns fruits d’aquesta tasca, a mitjà o llarg termini crec que podem veure resultats molt positius.
Moltes gràcies!
