El nom de Raül Bonet ha estat unit tant de temps al del Bàsquet Ploms Salle Reus que costa imaginar l’un sense l’altre, però res no és etern i a partir de ja els nostres camins se separen. El Raül ha decidit emprendre una nova etapa professional en el món del bàsquet i passarà a formar part d’un altre projecte en el qual, no ho dubtem, hi tindrà un paper molt destacat.
Són tantes les coses que el fins ara Director Tècnic del nostre club ha fet en aquests anys que no es poden ni tan sols intentar resumir. N’hi haurà prou amb dir que el Bàsquet Ploms Salle no hauria arribat on ho ha fet sense la presència del Raül i la profunda empremta que hi ha deixat. Com no pot ser d’altra manera, li desitgem el millor encara que sigui lluny de la que ha estat casa seva, gairebé en sentit literal, els darrers anys. Deixa un forat molt gran, tant com la seva personalitat, però tot el que hem fet plegats forma part indestriable de la vida de moltes persones que han compartit amb ell l’amor pel bàsquet i això no pot ser enterbolit per la tristor de veure’l marxar.
Afortunadament, ningú no és imprescindible i que ningú no dubti que el Projecte Ploms Salle Reus seguirà encapçalant, com ho porta fent des de fa anys i malgrat tots els malgrats, el bàsquet reusenc amb renovada energia i orgull. Ho farà gràcies a l’esforç de tots aquells qui se l’estimen i hi continuaran treballant, així com també dels que hi tornen o hi arriben per primer cop. El Raül marxa però el seu lloc s’ha d’omplir i mirar endavant, donant el relleu i l’oportunitat a gent de la casa que, si bé no podran tenir la -probablement inigualable- experiència del seu predecessor, l’aniran guanyant amb molt d’entusiasme i la col·laboració de la gran família que formem.
Si les crisis no es poden evitar s’han de saber transformar en oportunitats, i així intentarem tots plegats que sigui en aquest cas. Amb aquesta idea, en breu presentarem oficialment la nova organització esportiva del nostre club, que ja està definida i treballant amb il·lusió per agafar el relleu en un moment tan important com és el canvi de temporada.
Com diu en Moustaki, un dels teus favorits, a la seva cançó: “…de cada dia en farem tota una eternitat d’amor (bé, no ens passem; deixem-ho en amistat), que viurem fins que ens morim”. Te la dediquem i esperem que t’agradi. Molta sort, moltes gràcies i a reveure, Raül!
