El nostre model de club de bàsquet, resultat de la unió entre dues entitats històriques de Reus amb la mateixa visió i interessos, es basa sobre tot en fomentar la cultura del bàsquet a la nostra ciutat i aconseguir així generar un bon planter de jugadors i jugadores de casa , que puguin tenir un recorregut des dels seus primers passos en aquest esport fins on ells i elles vulguin arribar practicant-lo, al màxim nivell que siguem capaços d’oferir-los dins les nostres possibilitats.
Sabem que competim amb altres models i rivals amb més recursos, sabem que els pressupostos són molt limitats i també que si de la nostra àrea d’influència en surten jugadors o jugadores d’especial talent o capacitats ens resultarà molt difícil, si no impossible, retenir-los. Conscients d’això, hem de saber buscar l’equilibri adequat per formar una base prou forta com per que pugui anar nodrint de baix cap a dalt els nostres equips de més nivell fins arribar als Sènior i, allà on no poguem arribar, ser capaços de trobar reforços que complementin i ajudin a créixer els equips sense renunciar als nostres principis i sense estirar massa el braç quan la màniga no és pas massa llarga.
Per què diem tot això? Doncs perquè dissabte passat el nostre model va rebre una empenta, un reforç moral important que creiem que mereix ser destacat. Aquesta darrera setmana un total de 22 equips del nostre club han disputat partits de diferents competicions de la FCBQ a totes les categories a partir de preinfantil (a més dels molts altres de competicions d’àmbit local o comarcal en categories de base, tant del club com de les nostres escoles associades, per suposat no menys importants).
D’aquests 22 partits, 14 s’han guanyat i 8 s’han perdut, però això no és de fet el més rellevant. En tots ells, sens dubte, els nostres equips han donat el millor que podien per tal de competir i intentar superar el rival, i això ja ens ha de fer sentir satisfets.
Tots els partits han estat molt importants, i no volem que sembli el contrari, i per suposat no ens oblidem, ni molt menys, de tots els altres equips, entre ells els altres tres sèniors (el Femení i els Masculins Ploms Salle D i Vet. CB Salle Reus), ja que tots formen part de l’estructura que fa que tot plegat encaixi. No hi ha cap màquina que funcioni si alguna de les peces que la formen falla. Avui, però, ens volem centrar en el que va passar dissabte a partir del migdia al Pavelló Joan Sirolla, perquè creiem que és un compendi i un exemple de tot el que acabem de dir.
Començàvem al migdia per l’encontre amb què el nostre Júnior Femení de Preferent tancava la seva extraordinària participació a la primera fase del campionat, en la qual, com a equip classificat via fases, havia de fer-ho en el grup 2. Amb la classificació pel grup d’elit (Preferent A) ja a la butxaca des de feia dues jornades, les noies entrenades per l’Aleix Piquer rebien el màxim rival territorial, el TGN Bàsquet, que ja no tenia opcions de lluitar per la promoció. Malgrat la relaxació de la feina ja feta, aquestes noies no saben fer altra cosa que competir al màxim, i van superar el rival per un còmode 58-43, acabant així de forma brillant aquesta fase havent perdut només tres partits, dos d’ells contra el Femení Sant Adrià B que, pel fet de tenir el seu equip A al grup de dalt, no pot ascendir.
Les Lleones del Júnior tindran doncs el plaer i el privilegi de competir entre els 8 millors equips de Catalunya, amb rivals que tenen un historial en bàsquet femení -i pressupostos- molt superiors als nostres: Sant Adrià, GEiEG-UniGirona, CBS Barça, Segle XXI, Almeda, Joventut L’Hospitalet i el ja gairebé vell conegut CB Lleida, que avui mateix ha aconseguit l’ascens en la promoció. L’objectiu serà clarament intentar competir i gaudir-ne, per veure d’evitar el darrer lloc i així mantenir el nivell A la propera temporada però, qualsevol que sigui el resultat final, aquestes noies, que han crescut amb nosaltres i senten els colors com ningú, ja han fet història i tenen un mèrit enorme, tot i que coneixent-les, segur que més d’un ensurt donaran als seus propers rivals.
Ja a la tarda, teníem triple sessió de Sènior Masculins, començant per l’equip de Tercera Catalana que, en una mala ratxa deguda sobre tot a baixes importants, rebia ni més ni menys que al líder de la categoria, el Viladecans BM, que fins dissabte portava un balanç de 10 victòries i només una derrota. Els nois que entrena el Pere Freixes, amb efectius que van recuperant-se, van fer un gran partit i, tot i veure’s pel darrere al tercer quart, van saber reaccionar i acabar guanyant per un molt meritori 70-67. Sens dubte un important reforç moral de cara al descans de Festes, amb l’esperança de recuperar les posicions capdavanteres en la tornada a la competició.
Seguia el partit, a priori molt més assequible, del Sènior B de Segona Catalana contra el cuer, l’AESE B. Una bona oportunitat per seguir tirant amunt a la classificació. Tot i un primer quart igualat, els nostres van escapar-se al marcador als segons 10′ i la segona meitat, amb un parcial de 48-22, va certificar una contundent victòria (86-46), que ha de servir també d’empenta de cara a la segona part del campionat per seguir escalant posicions.
Tres dels jugadors d’aquest partit, els germans Pau i Sisco Llorach i el Joan Calba, havien de doblar participació jugant també el darrer de la sessió, el plat fort de Copa Catalunya entre el nostre Sènior A i el CB Cantaires Tortosa.
I ho havien de fer, entre altres motius, per culpa de la mala ratxa de baixes patida per l’equip de l’Oriol Pozo, que no podia comptar en aquest partit amb cinc dels jugadors de la plantilla. A banda de lesionats de llarga durada (com l’Albert Sardà, que encara es recupera de la seva greu lesió la temporada passada), aquesta setmana qui queia era el Ramon Descarrega i, a sobre, dilluns coneixíem la baixa, probablement definitiva, del nostre jugador Ricardo Martin, qui degut a greus problemes familiars va haver de tornar a Estats Units de forma urgent abans de poder jugar aquest partit. No cal dir que li desitgem el millor i tant de bo tot se li solucioni. Tampoc no podíem comptar amb el nostre pivot David Mesa, lesionat el darrer partit contra el SESE, ni amb el Dani Díaz per motius laborals. I tampoc no estava disponible per lesió el Dani Muñoz, jugador del B però habitual reforç de l’equip A.
Amb aquest panorama rebíem un dels equips més reforçats de la competició, el Cantaires, amb un balanç de 6 victòries i només 4 derrotes i situat a la part alta de la classificació. Un equip que combina talent amb un potencial físic important sobre gràcies als seus tres jugadors estrangers, davant del qual els nostres s’hi enfrontaven justament més minvats en les posicions interiors.
I aquí és on lliguem amb el que dèiem al començament. Contra tantes adversitats, el nostre equip s’hi presentava amb vuit jugadors formats des de la nostra base i dos vinguts de no gaire lluny però ja perfectament integrats i motivats per lluitar per l’equip. Un equip joveníssim, amb el capità Oriol Penas (29), el Xavi Costa (27) i l’Aitor Martínez (25) com a jugadors més “veterans”, però amb tots els demés entre els 18 i els 22 anys.
Tenint jugadors motivats, implicats amb el club des de petits i que estimen els colors que defensen es gaudeix d’un plus que no es pot comprar amb diners. Aquest equip va fer el que s’acostuma a dir un partit “coral”, amb participació de tots, des de la primera cistella aconseguida pel Sisco Llorach fins el darrer tir lliure, ja a la pròrroga, que l’Oriol Penas va encistellar per tancar el resultat final de 88-86. Els que eren a la pista s’hi deixaven la pell i els de la banqueta (veure la foto al peu) ho vivien amb intensitat, igual que a la graderia.
Entre ambdues cistelles, molta emoció i molts alts i baixos: un primer quart lleugerament favorable als visitants, un segon senzillament per emmarcar dels nostres (26-9), un tercer en què es va aconseguir frenar la previsible reacció visitant i un quart en què es van anotar ni més ni menys que 55 punts entre els dos equips i que va donar pas a la pròrroga amb un triple final dels tortosins.
Ja a la pretemporada s’havia viscut un partit similar, i llavors es van acabar imposant els tortosins; aquest dissabte, amb punts i alguna cosa més en joc, els nostres no es van desanimar pas; ans al contrari, es van seguir esprement fins al màxim i van saber jugar millor els 5 minuts extres per aconseguir una victòria exemplar, espectacular i que ens emocionava.
Actitud i coratge! És crit d’ànim habitual del nostre entranyable amic Antonio Cabezas, i amb el seu permís ens el fem nostre avui. Exacte, Antonio: actitud i coratge són claus per saber competir, i si hi afegim altres valors com: compromís, humilitat, confiança, sentiment o gratitud, tenim el que cal per plantar cara a qui sigui i passi el que passi.
Enhorabona a tots i cadascun dels nens i nenes, nois i noies, homes i dones que formem la família del Bàsquet Ploms Salle, i moltes gràcies per tot el que feu per possibilitar que, cada setmana, gaudim del millor bàsquet que podem oferir i, de tant en tant, d’alegries com aquestes que tant ens animen a continuar.
MOLTES GRÀCIES I MOLT BONES FESTES!!
Fotos: Pere Lluís Muntané
