Últim partit de la temporada, desplaçament a Barna per jugar davant un Jac Sants situat per damunt nostre a la taula. Portem un equip de circumstancies, les lesions al final de temporada ens estan passant factura i només viatgen sis jugadors del Júnior 95A, més l’ajuda del Antonio Cañete ( júnior 95C), total set jugadors, set valents.
Arribada a Barcelona, juguem al Pavelló de l’Espanya industrial, bon equipament, amb una pista molt amplia, ocupada per un rival que avui més que mai, sembla més nombrós, més alt, més fort i més ràpid que nosaltres. Amb la intenció de fer un partit digne i d’animar més que mai als nostres, iniciem l’encontre.
Primer quart, sortim amb l’únic pivot que tenim, l’Aleix, que a més a més ha estat varis mesos sense jugar per lesió. Bon començament amb un triple inicial 0-3, després alternatives en el marcador fins al 10-8 en el minut 7:42, en aquest moment l’Isaac surt a peu coix de la pista, és el que faltava, a notat quelcom en el seu turmell i no pot continuar, sembla que l’equip es resenteix i permet que el Jac Sants agafi avantatja al marcador 16-8, un triple Reusenc ens dona vida i ens permet finalitzar el quart 18-13, estem dins del partit.
Segon i tercer quart, poc a poc el cansament es va notant, els canvis que podem fer són mínims i el Jac Sants està dominant clarament el joc interior, el marcador comença a decantar-se a favor de l’equip local, 29-21 a falta de 4:37. Està tot perdut?……no !!!, crec que els següents 8 minuts han estat la clau del partit, m’explico: si sumem els 4:37 que falten del segon quart i els primers 3:20 del tercer, tenim un parcial de 18-18, on el Jac Sants a ficat tota la carn a la graella i els nostres nois han contestat amb 6 TRIPLES CONSECUTIUS ( jo en 10 anys de basquet no recordo res igual),el Júnior 95 a aguantat el cop, marcador 47-39, en aquet instant crec que Goliat a vist que David podia guanyar la batalla i David a cregut que podia tombar a Goliat i així a estat. Finalitzem el tercer quart 57-51, estem 6 per sota però hi ha alguna cosa a l’atmosfera que fa olor a victòria.
El darrer quart a estat un cúmul de emocions, tan brutals, que se’m fa molt difícil d’explicar en aquestes línies, s’ha de viure per poder entendre-ho.
Un equip físicament fos, amb molt poca alçada, amb l’Isaac mig coix (a pogut tornar a pista) i amb l’Aleix eliminat per faltes (minut 5:00) , a aconseguit un parcial de 13-23, com s’aconsegueix això?, dons amb una mica de tot; amb tres triples més, encertant els tirs lliures, amb una defensa en zona, amb ajudes constants en defensa, sortint com bojos a puntejar els tirs exteriors, repartint estopa sota cistella (els arbitres van ser força permissius),pressionant la sortida de la pilota, en definitiva, treien de polleguera a un Jac Sants, que es va confiar i es va trobar que a falta de 1:30, els nostres nois es ficaven per damunt en el marcador 70-71, només va fer falta encistellar tres tirs lliures (provocats per faltes dels locals) per aconseguir el marcador final 70-74, David havia tombat a Goliat.
Com he dit, les emocions han estat molt fortes, un partit que semblava que seria un dur correctiu ( jo ho creia fermament ) s’ha convertit en la demostració de que amb ganes, valentia, companyerisme, orgull i una mica de sort, es poden aconseguir moltes coses (tan en l’esport com en la vida en general). Se que només ha estat un partit de basquet, però tinc que reconèixer que la vostra actitud em va emocionar, gràcies nois.
Finalment, desitjar a tots els integrants del Júnior 95A, que tingueu molta sort en les vostres noves etapes a la vida, desitjo que guardeu un bon record d’aquesta “temporada”, jo així ho faré, moltes gràcies per tots els bon moments que ens heu fet passar i repeteixo: MOLTA SORT !!!!!!!
Ignasi Esponey.
Entrades recents
Cercador
Accessos Ràpids
Entrades Anteriors