El Júnior 95B queda segon a la seva categoria

CB Calafell 54  —  CBM Salle Ploms 95 B 62

Dons això s’ha acabat  amb un últim partit a Calafell amb una victòria que ens dona la segona plaça de la nostra categoria. Ha sigut una segona fase en la que hem anat clarament de menys a mes amb lo que hem aconseguit una de les metes de l’esport que es la superació.

Primera part. Molt igualada i amb un joc soporífer com si fos una pel·lícula a càmera lenta. Cap dels dos equips tenia massa  ganes de esforçar-se i anàvem sumant punts. A partit del minut 2:26 vam estar per sota al marcador fins al final a 16-15.

Segona part. El nostre jo continua sent molt estàtic i en canvi els de Calafell  comencen a pressionar mes. Amb aquestes el Calafell es mante al davant al marcador i el Salle Ploms fa un joc poc precís  que ens porta  estar a 10 punts per sota en el marcador al minut 4:55  27-17.  Temps mort i sembla que espavilem amb un contraatac i dos jugades bones que ens situen a 3 punts 27-24. El Calafell reacciona amb un triple que serà la seva ultima marcació de la part mentes els de Reus semblem despertar i continuen sumant fins a tacar la part per sobre  a 30-33 (parcial de 14-18)-.

Tercera part. En els dos primers minuts de joc el Calafell remunta   en el marcador fins a 35-33, però un triple reusenc ens situa de nou per davant 35-36 i . ara  amb la solidesa suficient per mantenir la davantera. Passem moments dolents i el Calafell pressiona molt però mantenim l’avantatja fins al final a 41-48 (parcial de 11-15).

Quarta part. Entre un al·luvió de passos xiulats el partit continua com arrossegant-se d’una manera estranya. El Calafell segueix pujant l’ intensitat del joc però la nostra superioritat tècnica i física 8ara si correm) ens assegura la victòria. Temps morts amb una banqueta reusenca molt xerraire i animada que se la dona que la cossa s’acaba. I, efectivament, a pesar dels intents continus del Calafell el partit ( i la temporada). Acabaamb victòria reusenca a 54-62 (parcial de 13-14).

Penso que ha estat una bona temporada, hem anat millorant i ens ho hem passat bé.

Hem tancat la barraca amb un dinar de germanor, compartint  una bona paella i unes estonetes molt agradables a Castellvell.

I com diu l’ultima copla de les jotes “Allà va la despedida…..”. Dons si per alguns de vosaltres i de nosaltres (pares) han estat molts  anys de compartir experiències (i cròniques)  molts caps de setmana. Però vosaltres us heu fet grans i alguns canviareu de vida l’any que be i a lo millor de ciutat, la vida es així, son etapes que passen. O sigui que no oblideu aquests moments d’ esport, convivència i  amistat que han durat tants anys i, si pugueu i us be de gust, manteniu el contacte entre vosaltres per que tantes samarretes suades compartides seria una pena que quedessin en res.

Molta sort per tots xiquets. Moltes gracies Jean per la teva paciència i saber fer , ha estat una bona i  divertida temporada. Una abraçada a tots els pares que heu acompanyats als vostres fills  per aquests pavellons des d’aquest petit racó de la crònica  setmanal i fins sempre.

Molta salut i visca el basquet

Eduardo Vila