Bàsquet Ribes 60 — Júnior 95A 70 (La victòria del gargall)

Desplaçament a Sant Pere de Ribes, juguem davant el Bàsquet Ribes equip situat a la part mitja de la taula, en la primera volta ens van guanyar de 6, però va quedar escrit que no eren superiors a nosaltres i que el criteri arbitral va ser decisiu.

Inici del partit, la cosa comença molt animada amb intercanvi constant de cistelles, els nostres atacs son elaborats i sovint ens permeten executar jugades que tenen la seva recompensa en forma de punts, en contra, hem de dir que el Ribes ens domina el rebot d’atac, això els permet tindre dobles i tríples opcions  i així és molt difícil evitar que encistellin, el resultat de tot això és un marcador de 22-20, els atacs han superat totalment a les defenses.

Segon quart, el Ribes aprofitant la inèrcia final del primer quart i ajudat pel criteri arbitral, aconsegueix un petit distanciament 29-22 (6:45 pel final) aquesta distancia es mantindria fins al 37-31 (2:35 pel final), en aquest moment quan semblava que el partit es podia posar molt complicat, amb un arbitratge que ens penalitzava contínuament, amb una afició local fent molt bé la seva feina, amb l’entrenador local convertit en un showman  i sobretot un Ribes a pista molt motivat, just en aquet moment els nostres Júniors lluny d’enfonsar-se, donen un cop de puny d’amunt la pista i diuen: Aquí estem nosaltres!!, parcial de 0-8 marcador final 37-39. Els nostres amics del Ribes no es tornaran a ficar per davant del marcador en la resta del partit.

Tercer quart, el descans ha anat bé per calmar els ànims de l’afició per una part i per l’altre ha servit per a que els senyors àrbitres decidissin aplicar el mateix criteri en una cistella que en un altre i cregueu-me que s’ha notat. La nostra defensa funciona prou bé i el Ribes troba més dificultats per encistellar, estem portant molt bé el ritme del partit i la distancia al marcador, encara que justa, és constant i aquesta vegada no deixarem que el partit se’ns escapi, parcial 16-19, marcador al final del quart 53-58.

Darrer quart, comencem amb una cistella en el primer minut 53-60, ells encistellen un tir lliure en el minut 4:50, nosaltres fem 2 punts minut 6:30, resumin a falta de 3:30 marcador 54-62, no hem atacat bé però hem aconseguit que passes el temps i ara estem molt més a prop del nostre objectiu, els jugadors del Ribes estan cansats, desconcertats i fora del partit (en part gràcies al seu entrenador) i els nostres nois controlen el ritme força bé, la distancia al marcador creix fins al 60-70 final, parcial de 7-12.

Independentment de la victòria, sembla que aquest equip va de menys a més, personalment crec que han demostrat un grau més alt de madurés i això ha fet que no s’enfonsessin en els moments difícils, poder contar amb tots els jugadors interiors també ajuda i si a més els exteriors estan encertats, tenim molt de guanyat, ÀNIMS !!!!

Finalment vull explicar el motiu del títol de la meva crònica: finalitzat el partit, amb els jugadors sortits de la dutxa, un dels nostres nois, vestit amb el xandall del club, va rebre un “gargall” en tota regla al seu pantaló, és la primera vegada que veig una cosa així, potser no és molt greu, però que hagués passat si el nostre noi o algú s’hagués encarat amb aquesta “persona”?. Bé, en el record quedarà la nostra victòria esportiva i la nostra major educació envers l’equip rival, dins i fora de la pista.

Ignasi Esponey.