Abans del partit de Copa Masculina, dissabte dia 12 es van jugar dos partits del màxim nivell en categories femenines: començava el Júnior Salle Ploms A de Preferent i seguia el Sènior Ploms Salle en partit de Primera Catalana.
Les Júnior que entrena l’Aleix Piquer rebien el líder imbatut del grup, el Femení Sant Adrià B (tenen un equip que competeix al grup A i per això l’altre ha de romandre al B; altrament tindria nivell més que sobrat per accedir-hi) i afrontaven per tant un partit amb menys pressió ja que el rival de fet no pot assolir l’ascens. Una victòria, això sí, hauria deixat les nostres amb gairebé els dos peus al grup de dalt, i van tenir-la molt a prop.
Es va viure un partit igualadíssim, amb diferències sempre per sota dels 5 punts però amb avantatge visitant la major part del temps. Els parcials ho diuen tot: 11-13, 14-14, 11-12 i 13-10, per arribar al final dels 40′ amb empat 49-49 i per tant pròrroga. Al temps afegit, les visitants van controlar millor els nervis i van estar més encertades en el tir, sobre tot de tres (tres triples només en aquests cinc minuts) i es van acabar enduent el triomf en un partit que podria haver guanyat qualsevol dels dos equips. Tenint en compte a més que les nostres patien baixes força importants, tot i la derrota és per estar molt satisfets.
Pel que fa al Sènior Femení, va aconseguir una meritòria i treballada victòria enfront un rival directe, el CB Cornellà. Malgrat un començament molt semblant al del partit del Sènior Masculí, en què les nostres van encaixar un parcial de 3-12 al final del primer quart (i amb la primera cistella local al minut 8 fruit d’un tir lliure), un segon període més igualat i favorable a les de casa (17-16) va fer que s’arribés al descans encara 8 punts per sota (20-28).
Però la tornada de vestidors ens va portar un Ploms Salle transformat, molt més seriós en defensa i plantejant molts dubtes a l’atac rival però sobre tot molt més entonat en atac. Amb una Elena Quintana al seu millor nivell, tot l’equip va rendir per sobre del que s’havia vist fins llavors i això va desembocar en un parcial de 22-4 que posava el marcador en 42-32 abans de que una petita reacció visitant el deixés en el 44-37 amb què entràvem als darrers 10′.
L’equip va seguir amb la mateixa tònica de millor joc i efectivitat que les rivals i això va permetre assolir diferències màximes de fins a 15 punts que atorgaven la tranquil·litat de que la victòria no perillaria. Al final, 62-51 i una important i necessària injecció de moral després dels darrers mals resultats.
