8 de març: Dia de la Dona, més necessari que mai

07/03/2020

Un any més, arriba el 8 de març i, malauradament, les reivindicacions que donen sentit a la celebració d’aquesta diada segueixen sent, ja no necessàries, sinó imprescindibles. S’avança, sí, i la consciència per la indiscutible necessitat de la plena igualtat de drets entre dones i homes es va fent més palesa a la societat. Però dia rere dia veiem com encara hi ha molt de camí per recórrer, i aquest és dur i ple d’entrebancs.

El 8 de març, doncs, celebrem de nou el Dia Internacional de la Dona, reconegut com a tal per les Nacions Unides l’any 1977, demanant que des de l’esport, que és la nostra activitat, es promogui i s’estengui cada cop més el tracte totalment igualitari a les dones, en tots els àmbits.

Malgrat que com dèiem aquesta és una lluita que ens ha de preocupar cada dia i no només els 8 de març, aquesta és una data assenyalada per reivindicar de forma més intensa la igualtat de drets de les dones en tots els aspectes de la vida, i lluitar contra qualsevol mena de discriminació, ofensa o, sobre tot, violència dirigida a elles.

El sentit original de la diada respongué a la lluita de les treballadores per tal d’obtenir millores laborals i socials. Al llarg del segle XX el Dia de la Dona s’utilitzà també per reivindicar (i finalment assolir) drets fonamentals com el del sufragi femení, i més tard altres, com el de la conciliació de la vida laboral amb la familiar, la igualtat d’oportunitats i de salaris, la lluita contra el masclisme…

Malauradament, i malgrat els innegables avenços en alguns camps, en molts casos i especialment en alguns entorns i països estem encara lluny d’assolir la igualtat plena. Per desgràcia i vergonya de la nostra societat, xacres com la violència de tot tipus contra les dones ens ho recorden gairebé a diari, i la xifra de dones maltractades d’una o altra manera, amb més o menys evidència, continua creixent.

Avui és clar que tots els esforços que s’han vingut fent en aquesta matèria, i de la implicació de bona part de la societat, son insuficients. A sobre, és evident a la vegada que descoratjador constatar que encara hi ha qui s’escarrassa en negar l’evidència o fins i tot anar-hi en contra. Ja no persones de forma individual (fins i tot algunes dones!), que ja és trist, sinó col·lectius que, per la raó que sigui, a sobre aconsegueixen tenir suport, com per exemple alguns partits polítics.

Una societat que no sigui capaç de garantir la plena igualtat de drets entre dones i homes està condemnada no ja a la vergonya sinó directament al fracàs, i per aquest motiu no ens podem permetre cap feblesa i hem de mantenir-nos ferms en l’única direcció correcta: la de defensar que les dones han de tenir exactament els mateixos drets que els homes, entre ells i sobre tot els seus drets humans fonamentals.

Per això, com no pot ser d’altra manera i en el seu àmbit d’influència, el nostre club vetlla pel respecte d’aquests Drets, reflectits en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, que malgrat té ja més de 60 anys, segueix sent ignorada, quan no vilment trepitjada, per alguns que, de ben segur, deuen tenir molt poc d’humans.

Seguim tenint, i ens podem enorgullir de dir-ho, un dels millors i més prometedors projectes de bàsquet femení de les nostres contrades (12 dels nostres 30 equips inscrits en competicions de la FCBQ són femenins), però com sempre creiem que encara hi ha molt de camí per recórrer. D’entrada, seguim sense arribar al 50/50 tot i que hi som més a prop que la majoria de clubs mixtes.

Per exemple, i com hi venim insistint, a banda d’augmentar encara més el nombre i el nivell dels nostres equips femenins, ens agradaria molt poder comptar amb més entrenadores, amb més dones implicades en el dia a dia del club i a la junta, però també a altres estaments del bàsquet: federatius, arbitrals,… En definitiva gaudir de més presència femenina al nostre projecte i al nostre esport. Una presència que no només és desitjable i necessària, sinó imprescindible.

És important en aquest aspecte fer una distinció important: es parla molt de diversitat, però aquesta no és la paraula clau sinó que el que cal és la inclusió. Com se’ns deia en una conversa recent, “diversitat és que et convidin a una festa; inclusió és que hi puguis ballar”. Efectivament, un grup divers pot ser en molts casos sinònim de millor i més efectiu, però si les persones que el componen no són conscients i assimilen aquesta diversitat com a necessària i positiva, no hi ha inclusió.

Dit d’una altra manera, no serem mai un bon club, per moltes jugadores i equips femenins que tinguem, si hi ha qualsevol mena de separació (altra que la que marquen els reglaments de les competicions) amb els equivalents masculins. Hem de seguir treballant-hi i ho farem.

Tant de bo cada cop siguin més les dones de totes les edats que triïn el bàsquet com a esport, ja sigui per elles mateixes o per les seves filles, i el nostre club com lloc on practicar-lo. És també un motiu d’orgull en aquest sentit que el nostre esport sigui el segon en nombre de llicències tant a Catalunya com al conjunt d’Espanya, i justament el primer en categoria femenina.

En nom dels i les qui en formem part, us demanem el vostre suport decidit per tal de fer que, amb el vostre ajut, ens anem acostant a l’objectiu d’assolir una igualtat plena i efectiva. I a les que ja hi sou, de nou MOLTES GRÀCIES!!

Acompanyant aquesta entrada a la nostra web, podeu veure el cartell que es va fer la temporada passada i per iniciativa de la nostra jugadora Alba Millan, del Sènior A. És important tenir sempre present el seu missatge, que no cal dir que des del Bàsquet Ploms Salle Reus fem nostre.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Accessos Ràpids

logo 3 LQ

logo 3 LQ

logo 3 LQ

Entrades Anteriors