- VICTÒRIA EN L’ULTIMÍSSIM SEGON!
Partit disputat al pavelló Joan Sirolla de Reus, dissabte 27 a les 16h.
Rebíem al Claret, tercer classificat. A casa seva havíem perdut nomes d’un punt, sabíem que seria un partit difícil i igualat, i estem segurs que l’equip va sortir amb aquesta mentalitat.
Bon primer quart, el Claret ens pressiona la sortida de pilota i això ens crea algun problema però l’encert en el llançament amb triples inclosos, ens fa guanyar el quart 24-18.
Però tot l’avantatge aconseguit al primer quart desapareix en el segon, en què el Claret ens guanya la partida clarament en el rebot, sobre tot en el d’atac, i això permet segones i terceres opcions, massa avantatge per un bon equip com el vallenc. Marcador al descans 40-39, parcial 16-21.
Per acabar de complicar les coses, inici desastrós del tercer quart, 4 minuts sense anotar per part dels nostres nois, i sort que el rival tampoc no va estar massa encertat, però tot i així 40-45. D’aquí al final del quart un parcial d’11-11 col·loca un 51-56 al lluminós, en el que ha estat el nostre pitjor quart (11-17), axí que toca remuntada !!
I arribem al darrer quart. Després de 20 minuts desastrosos (27-38), tornem a veure un Sènior C amb moltes ganes, millor encert de llarga distància, més força en el rebot i una mica més de sort. La darrera jugada del partit n’és un exemple: guanyant 70-72 i amb dos tirs lliures a favor a manca d’1.8″, el jugador del Claret falla el primer, i no se sap massa bé què pretén però tira a fallar el segon i… Falla de debò: no toca ni tauler i passa per sota contra la paret posterior del pavelló.
Gràcies a aquest inesperat regal podem demanar temps mort i treure pilota des de camp contrari buscant un (difícil) llançament triple. Després de gairebé perdre la possessió per no trobar a qui passar de banda, pilota a un dels nostres pivots molt lluny de cistella, s’aixeca i gairebé glaça la sang a tot el pavelló reusenc que finalment veu entrar la piloteta neta i com pugen al marcador els tres punts. 73-72 i com va dir aquell… ”no hace falta decir nada más…”.
Diuen que de les derrotes s’aprèn més que de les victòries, però jo estic segur que guanyar d’aquesta manera ha de suposar alguna “ensenyança”, i si no ja la trobarem. Això sí, el “subidón” que vam tindre ahir tota la família Plomista al pavelló no te preu!!
Crònica i imatges de Nacho Esponey