Partit que es presentava com una oportunitat de confirmar el bon resultat aconseguit a L’Hospitalet davant d’un rival que no coneixia encara la victòria. Tanmateix, igual que va passar la setmana passada amb el partit dels nois, el començament ja ens feia presagiar que, si finalment s’aconseguia la victòria, hauria de ser patint molt. Les locals no van sortir ficades al partit i les visitants, sense haver de fer res d’extraordinari però amb les idees més clares i més ofici, es van trobar de sobte 17 punts amunt, una distància que acabaria resultant inabastable per les nostres. Per si això fos poc, les lesions de l’Elena i la Dali complicaven encara més el panorama de cara a la resta del partit.
Malgrat tot, s’arribava al descans amb un desavantatge de 12 punts que, vist com havia anat el joc, donava certes esperances de remuntada a poc que es comencés el segon temps amb més encert que el primer. I potser la millor notícia que ens va acabar deixant el partit va ser que, tot i jugar amb dues baixes sensibles i amb molts minuts per les noies de l’equip de 2a Catalana, l’equip va ser capaç d’anar retallant diferències fins posar-se només a 4 punts del rival amb temps més que suficient per davant. Però si no eren ja massa coses en contra com per sortir-se’n, una falta que va semblar inexistent en un rebot defensiu quan teníem possessió per acostar-nos encara més va tallar d’arrel la reacció i ens va conduir a baixar els braços definitivament. És evident que els errors arbitrals existeixen i s’han d’acceptar com normal part del joc, però evidentment no tenen el mateix pes segons quan es produeixin, i aquest cas concret creiem que no podia haver arribat en moment més inoportú.
Sigui com sigui, i malgrat la derrota, millors sensacions que en anteriors partits, i motius per l’esperança en l’actitud i resposta de l’equip malgrat tots els condicionants contraris. A seguir millorant i endavant!