Dels partits que no surten gaire reeixits se sol dir que són “per oblidar”, però malgrat que el que vam viure diumenge al Pavelló de La Salle podria figurar entre els pitjors que hem vist del nostre Cadet Masculí ’01, creiem que mereix tot el contrari: ser recordat.
I pensem així perquè d’ell es poden treure moltes conclusions que ens poden ajudar a millorar a tots plegats. Per exemple:
Remarquem aquest darrer punt en negreta perquè aquí s’acaba pràcticament la crònica i comença una reflexió més profunda al voltant d’això: jugadors, afició, pares, àrbitres, anotadors… Tothom s’equivoca, però reconèixer els errors i buscar maneres de no repetir-los ens fa millors.
Els nostres jugadors van saber posar-ho en pràctica al llarg del partit doncs, malgrat que en cap moment no van desplegar el joc que sabem que són capaços d’oferir i que no van començar del tot malament, poc a poc van entrar en una dinàmica d’errors que va permetre el rival, un Grup Barna que ni molt menys va fer tampoc una exhibició de joc, anar acostant-se al marcador primer i posar distància pel mig després, fins assolir els 18 punts que abans esmentaven i que, sincerament, no responien tant al seu encert com al nostre desencert.
Dèiem que els nostres van aprendre dels seus errors i van aconseguir corregir-los (si més no en part) doncs malgrat tot van ser capaços de començar a canviar coses i a intimidar una mica més a un rival que cada cop es creia més superior, fins aconseguir retornar-lo a la crua realitat de que no ho era pas.
Es va aconseguir “empatar” (les cometes les entendreu si seguiu llegint) el partit i forçar la pròrroga, que es va perdre com es podria haver guanyat, doncs ja sabem que són molts els condicionants que marquen els cinc minuts addicionals (cansament, psicologia, sort, acumulació de faltes, errors propis i aliens…). Cal felicitar els guanyadors i esperar que a Barcelona, si som capaços de jugar més a prop del nostre nivell, puguem guanyar i recuperar fins i tot el bàsquet average. Sincerament pensem que és més que factible però caldrà esperar uns mesos.
Aquí és on creiem oportú canviar de protagonistes, deixar tranquils els jugadors i centrar-nos en uns altres actors que, malgrat ser presents i necessaris en tot bon partit de bàsquet, no acostumen a aparèixer en les cròniques: els membres de la taula d’anotadors. El reglament del bàsquet és clar: la taula cronometra i anota; els àrbitres arbitren. Tanmateix, diumenge es va produir un fet que qui això escriu, malgrat porta molts anys gaudint del bàsquet de totes les edats, no recorda haver vist anteriorment, i que per la seva rellevància creiem que ha de ser compartit.
Pocs minuts després de començat el tercer quart, i amb 20-25 al marcador, el jugador número 6 del Grup Barna rep una falta i té dos tirs lliures. Falla el primer (la pilota frega la xarxa lleugerament però per fora, com es pot veure clarament al vídeo i a la imatge que acompanya aquesta crònica) i també el segon. La taula (com també es pot veure a la filmació) sembla dubtar si el primer llençament ha entrat o no, però el que també queda molt clar a les imatges és que cap dels dos àrbitres no concedeix el punt, i la jugada continua. Agafa el rebot un jugador rival i anota dos punts més: 20-27… Però resulta que la taula triga una mica a fer pujar els dos punts al marcador. La grada visitant s’impacienta (nosaltres també ho fem de vegades) i ho reclama amb insistència mentre l’entrenador local demana temps mort. Els punts pugen finalment a l’electrònic… Però per sorpresa de gairebé tots els presents no se’n sumen dos, sinó tres (20-28)! Evidentment ara és tot el públic (visitant inclòs) qui diu que s’ha de descomptar un punt al Grup Barna, però això no passa i el marcador ja no es rectifica. Els anotadors es remeten a que l’acta està ben sumada, però tothom menys ells sap que algun error hi ha d’haver.
Continua el partit, el Grup Barna se’n va en el marcador i sembla que tot quedarà en anècdota però, com ja s’ha dit, un partit que havia arribat a estar 25-43 acaba 8′ després en “empat” a 51 i hi ha una pròrroga que guanyen en aquest cas els beneficiats per l’error, doncs el resultat real hauria estat 51-50. Enteneu ara les cometes?
Com dèiem abans, TOTS cometem errors, però mentre que això precisament per ser tan normal i inherent a la condició humana no és necessàriament greu, sí que ho és no saber reconèixer-los i negar-se a rectificar malgrat ser conscient de que s’han pogut cometre.
L’anotador va cometre en efecte un error rellevant, doncs no es tracta d’una apreciació sinó de no fer correctament la seva feina. Va decidir, en contra del que els àrbitres van veure i senyalitzar, concedir un punt a un dels equips de forma irregular. Però això no és el més greu, sinó insistir en l’error, no ser capaç de reflexionar si potser s’ha comès quan tanta gent t’ho diu, i no fer absolutament res per esmenar-lo.
Si hi havia dubtes s’havien de contrastar en aquell precís moment, i en tot cas esperar a poder consultar-ho amb els àrbitres sense anotar el punt. Pretendre que aquests se’n recordaran al final del partit de què ha passat en aquella jugada és absurd, però probablement a la taula pensaven que no tindria importància. Altres que sí que ho recordàvem no opinàvem igual, tot i que vam haver d’acatar com a inamovible la seva decisió.
No creiem que s’hagi d’anar més enllà en aquest tema, i com dèiem cal felicitar el rival per la victòria, tot i que ells saben (i si no també gravaven el partit i segur que ho podran comprovar) que 1 dels 51 punts que tenien al final del partit sobrava.
Què hauria passat si l’error s’hagués esmenat quan tocava? Ningú no ho pot saber. Potser hauríem guanyat nosaltres o potser hauríem perdut sense arribar a la pròrroga. Per això i perquè ens considerem un club de valors, esportiu en el sentit més ample del terme, no pensem en reclamacions que, per altra banda, sabem que molt difícilment prosperarien i que només causarien desconcert i ens desviarien del que realment importa.
Altra cosa és que, sabent-ho, ho deixem passar com si res; al contrari, creiem que el cas és prou rellevant i -sobre tot- pedagògic, com per compartir-lo i fer-lo arribar a qui considerem oportú. L’objectiu en partits de bàsquet formatiu és que els nanos no només donin exemple en valors fonamentals (bon joc, esportivitat, respecte, etc.) sinó que el rebin d’aquells que han estat designats per dirigir-los, de manera que les injustícies si pot ser no es produeixin, o en cas contrari que no quedin en paper mullat.
I avui no posarem estadístiques; ja ens ha quedat prou llarg això i el més important ja està dit. Salut i bon bàsquet!