Ctrl+Alt+Supr
Després de la decepció de dissabte passat contra el Samà Vilanova, en una segona meitat en què vam tocar fons tant a nivell de joc com anímicament, acudíem aquest diumenge al Carrer Sardenya de Barcelona per jugar a la pista de l’UE Gaudí, únic equip del grup que encara no ha guanyat cap partit. I ho fèiem amb absències per viatge d’estudis que obligaven a buscar el reforç de dos jugadors infantils.
Començava el partit amb nervis i imprecisions, amb els nostres bastant tenallats i sense massa claredat d’idees ni en atac ni, sobre tot, en defensa, on es concedien massa opcions de tir a uns locals que demostraven estar millor acostumats que nosaltres a la peculiar i encauada pista de joc, sota el mític camp de futbol de l’Europa. Malgrat un avantatge que va arribar a ser de 7 punts (7-14), bàsicament es tracta d’un intercanvi de cistelles que ens porta a un parcial de 17-19.
Molt més entonats comencen els nostres el segon quart, i a base de pressionar amb molta més intensitat i concentració en defensa, aconsegueixen un parcial espectacular de 2-21 que sembla deixar força grogui un Gaudí que no semblava esperar un canvi tan radical en el seu rival. Al final s’arribava al descans amb un 23-44 (6-25 en el quart) que semblava encarrilar força bé el partit.
Però havia de ser un cop més al tercer quart que la versió “Mr. Hyde” de l’equip ens tornés a visitar i mostrar la seva lletjor, amb un equip molt trabat i un rival que, a cop de voluntat i sobre tot de tir exterior, faceta en la que han basat la major part de la seva anotació, ha anat reduint distàncies poc a poc fins arribar, amb un triple de darrera hora, a posar-se a només 10 punts al final del quart (43-53). En definitiva un nou parcial per oblidar (20-9) i el partit obert, massa tenint en compte la dinàmica de l’equip.
Sentíem l’entrenador demanant als jugadors fer un “reset” al minut de descans entre els dos darrers períodes. Afortunadament els nois han semblat captar el missatge doncs, malgrat un tempteig de sortida similar al del començament del partit, poc a poc s’han aplicat en defensa i, amb el joc combinatiu i alegre que ens agradaria veure sempre, han passat d’un 49-59 al minut 4 del darrer quart a un 51-77, amb un parcial gairebé calcat al del segon (2-18). Al final s’ha tancat el partit amb la màxima diferència, 28 punts, i si més no amb bon regust de boca i cares més alegres.
El que dèiem al titular: com si d’un ordinador penjat es tractés, calia aquest “reset” a base de control del joc, alternatives en atac i defensa i, per damunt de tot, suprimir complexes i manca de confiança en les pròpies forces i capacitats. Aquests nois han demostrat sobradament saber jugar molt bé al bàsquet, i només falta que la seva cara més alegre i desimbolta sigui la que s’imposi.
A destacar les bones estadístiques en tirs de 2 i de 3 (per sobre del 50% en ambdós casos), i que en canvi seguim amb força marge de millora en el tir lliure (ben just un 40%).
El proper partit, a casa contra el CN Terrassa, serà segurament molt important de cara a la segona fase del campionat, ja que el rival de diumenge vinent serà amb bastanta probabilitat al mateix grup que nosaltres i els resultats de la primera fase compten a la segona. Esperem que haver trencat la dinàmica negativa dels darrers partits i aquest “reset” aconseguit al final del d’avui tinguin continuïtat!
Parcials: 17-19 / 6-25 / 20-9 / 12-30
Anotadors: Estivill (3), Basora (13), Bisús (15), Llauradó (16), Beltran (7) -cinc inicial-; Díaz (2), Diao (8), Folch (-), Aragonès (19).
Rebots (37, 9o/28d): Estivill (1), Basora (6), Díaz (1), Diao (5), Bisús (3), Llauradó (7), Folch (-), Aragonès (8), Beltran (6).
Triples (4): Aragonès (2), Bisús, Beltran.
Faltes comeses/rebudes: 20/20.
Eliminats (1): Basora.
Més imatges en l’àlbum de Flickr.
Fotos: Mònica Navais