Des del passat 13 de març no vivíem una victòria del nostre equip (a la pista de l’UE Gaudí), i ens hem de remuntar al 28 de febrer per trobar la darrera aconseguida a casa, contra el CB Cornellà. Gairebé dos mesos després aconseguíem recuperar imatges d’alegria i alleujament dels nostres jugadors al final del partit, que ja les mereixien. Es va guanyar, però el més important és que es va aconseguir gràcies un conjunt de factors positius que, tots junts, tenen molt més valor que un resultat puntual, sigui a favor o en contra.
D’entrada, justament aixó: l’entrada al partit. Es va produir amb una concentració en defensa com la de les millors ocasions i, molt especialment, amb molt bona circulació de pilota i millor selecció de tir, acompanyades d’un percentatge fantàstic en lleçaments de tres (5 de 7 intents). Al final dels primers 10′ un molt esperançador (i al final decisiu) 20-6 deixava ben clar que la sensació que havíem tingut a Girona, de que el nostre equip era superior en la majoria de facetes del joc, no havia estat infundada.
Calia però resoldre un altre dels factors negatius que aquesta temporada ens han fet perdre partits: la manca de consistència en el joc i les malaurades “llacunes” que de cop i volta ens esguerraven marcadors. Algun que altre mal presagi en aquest aspecte es va començar a materialitzar en el segon període, quan un parcial de 2-7 primer i 5-11 després va permetre els gironins acostar-se a 8 punts (25-17). Tanmateix, el que dèiem abans: aquest partit ens va aportar canvis a millor en molts aspectes i un d’ells va ser que l’ànim i la confiança no van decaure en cap moment; així, una bona reacció dels nostres ens va permetre no només recuperar l’avantatge sinó augmentar-lo fins el 33-18 amb què s’arribà al descans.
Un guió similar va tenir el tercer període: malgrat que a l’inici vam tenir un cert intercanvi de cistelles, amb diferències que oscil·laven entre els 11 i els 16 punts (màxima del partit, 38-22), un parcial de 6-0 permetia el Girona baixar de nou dels 10 punts (43-35) però tot seguit eren els nostres els qui aconseguien 7 punts consecutius per tornar als 15 d’avantatge (50-35). Finalment, en aquesta mena d’estira i arronsa, es va arribar a la fi de la tercera part 11 punts amunt (50-39). S’havia superat un altre dels problemes gairebé endèmics d’aquesta temporada: el de la davallada en el joc i en l’anotació del tercer quart, ja que si bé s’havia perdut (17-19), havia estat per una diferència molt petita.
El darrer quart va ser gairebé un calc dels dos anteriors, amb intercanvi de punts i diferències que en tot moment es movien entre els 8 i els 14, fins que cap al final va arribar el que seria el moment clau de l’encontre: per primer cop des del tercer minut els visitants s’acostaven a només 6 punts (60-54) gràcies a un triple, quan encara quedaven gairebé dos minuts per jugar.
En altres ocasions, potser els nervis haurien fet acte de presència i la precipitació ens hauria conduït a errors, però afortunadament aquest diumenge, dia del Treball, els nostres van saber fer bé la seva feina i no van caure en cap parany. Els gironins ho van intentar, ja que no van donar mai el partit per perdut, forçant faltes continuades aprofitant que ens trobàvem en bonus, cercant sens dubte l’error en el tir lliure i la possibilitat d’escurçar diferències. Davant d’això, es van aplicar dos antídots fonamentals: bones defenses sense falta que impedien la seva anotació (ni un sol punt més fins el final!) i encert en els tirs lliures (6/8 en aquests minuts, sorprenentment molt superior a l’aconseguit en el conjunt del partit que va ser 13/27). Resultat: 66-54 i no només es va guanyar el partit sinó que a sobre es va recuperar el bàsquet average ja que a Girona es va perdre de 8 (57-49).
La principal conclusió que traiem del partit és que, com ja sabíem, aquest equip té molt més bàsquet del que ha demostrat durant aquesta temporada. Amb tots els efectius disponibles i amb el cap centrat podem guanyar qualsevol dels equips del campionat, i amb més raó ara que ens enfrontem a aquells amb què en principi hauríem d’anar més parells en nivell.
Capítol apart per l’arbitratge: si altres cops ens n’hem queixat, és de justícia dir que per segon partit consecutiu a casa vam tenir una actuació molt correcta per part de la parella arbitral (senyors Redondo i Maza, aquest darrer ja que va actuar com a principal en l’anterior). Algú podrà pensar que diem això perquè vam guanyar, però no: el partit contra el Lliçà el vam perdre de 17 i l’arbitratge va estar a un nivell semblant. Esperem que segueixi la ratxa i que si més no la influència de l’arbitratge en el joc sigui mínima en el que ens queda de temporada.
Propera cita de nou al camp del líder Mollet, al que ja vam veure com a assequible a la seva visita a La Salle i al que si seguim al mateix nivell podrem sens dubte plantar cara. Esperem!
Parcials: 20-6 / 13-14 / 17-19 / 16-15
Anotadors: Diao (3), Chàrlez (12), Aragonès (26), Estivill (2), Beltran (12) -cinc inicial-; Basora (-), Díaz (2), Bisús (3), Moriones (-), Llauradó (6).
Rebots (46, 12o/34d): Basora (1), Diao (12), Bisús (2), Díaz (1), Moriones (1), Llauradó (8), Chàrlez (5), Aragonès (9), Estivill (5), Beltran (2).
Triples (9): Aragonès (4), Chàrlez (3), Beltran (2).
Faltes comeses/rebudes: 19/21.
Eliminats: cap.
Més imatges en l’àlbum.
Fotos: Mònica Navais