Després de quatre derrotes consecutives (això sí, contra els quatre primers classificats del grup) rebíem la visita d’un CB Cornellà a qui es va guanyar de 15 punts a domicili però en un partit que va ser més complicat del que indica el marcador. A més, si nosaltres hi arribàvem tocats moralment pels darrers resultats, el rival venia tot just d’aconseguir una important victòria a casa contra el Samà Vilanova i, per tant, amb la moral reforçada. Per acabar-ho d’adobar, el màxim anotador de l’equip era baixa per una lesió a la mà, així que ens esperava un partit complicat que caldria lluitar per guanyar-lo… I vet aquí que així va ser!
Començava molt bé el partit, amb defensa molt ben plantada i lucidesa en atac, de manera que ràpidament s’assolien avantatges importants (17-9 al final del primer període), que van arribar a un màxim de 12 punts (25-13 a la meitat del segon quart). A partir d’aquí els visitants van anar trobant millors solucions en atac i ajustant en defensa, la qual cosa els va permetre arribar al descans 9 punts per sota (29-20).
Arribava un quart que més d’un partit hauríem preferit saltar-nos i, malgrat no haver-lo començat massa malament (34-24 als 4′), poc a poc vam anar tenint-ho més complicat per mirar a cistella i els rivals en canvi s’anaven entonant, fins deixar un parcial força decebedor (16-25) que permetia el Cornellà arribar al tram final crescut i els nostres en declivi. A més, i com ja ve sent també habitual, teníem alguns dels jugadors especialment carregats de faltes, per la qual cosa es veia venir un final complicat.
I així va ser: un intercanvi de cistelles més o menys constant al llarg del quart període, això sí, amb només un avantatge pels visitants (45-46), ens conduïa al final del temps reglamentari amb un empat a 59 que obligava a una pròrroga, la segona de la temporada (la primera, de no massa bon record, es va perdre contra el Grup Barna). La igualtat es mantenia malgrat que els de Cornellà anaven sempre a remolc dels nostres. Avantatges de fins a 5 punts (65-60) no van ser però suficients i, malgrat entrar en l’últim minut encara amb 4 punts d’avantatge, una darrera jugada força decebedora va concedir fins a 5 intents de triple als visitants, amb altres tants rebots, el darrer dels quals entrava i ens portava a una segona pròrroga (67-67).
Si tenim en compte que en aquell moment ja portàvem dos eliminats i que al primer minut s’hi va sumar un tercer, no pintaven massa bé les coses pels nostres, però com ja ha passat en altres ocasions van saber treure l’orgull en els darrers minuts i, amb els efectius gairebé tan justos com les forces, van saber capgirar el segon i darrer avantatge visitant (67-68) amb un parcial favorable de 14-9, fonamentat sobre tot en nombroses faltes quan els dos equips (òbviament) ja estaven en bonus. Així vam aconseguir tancar el partit de manera agònica però força alleujadora, més pel factor psicològic que no pas per la importància real dels punts: 81-76.
Amb aquest triomf, malgrat que ja gairebé s’havia assolit, ens asseguràvem eludir les darreres tres places del grup (que ja estan adjudicades a Vila-seca, Cornellà i Gaudí) i ara ens queda intentar guanyar el màxim nombre de partits per entrar a la segona fase amb el millor bagatge de punts possible. El proper partit, sense anar més lluny, serà de nou a casa i contra el Samà Vilanova que segur que serà rival a la segona fase i al qual es va guanyar a la primera volta. Esperem que la injecció de moral ens serveixi per assegurar un nou triomf a casa i encarar amb optimisme el tram final del campionat.
Parcials: 17-9 / 12-11 / 16-25 / 14-14 / 8-8 / 14-9
Anotadors: Basora (13), Bisús (22), Llauradó (4), Chàrlez (16), Beltran (15) -cinc inicial-; Estivill (-), Díaz (6), Diao (-), Cazalla (-), Moriones (5).
Rebots (69, 26o/43d): Basora (16), Bisús (16), Llauradó (9), Chàrlez (11), Beltran (1), Estivill (-), Díaz (10), Diao (2), Cazalla (1), Moriones (3).
Triples (7): Beltran (4), Bisús, Chàrlez, Moriones.
Faltes comeses/rebudes: 29/28.
Eliminats (3): Basora, Chàrlez, Llauradó.