Anàvem cap a Barcelona ben d’hora el diumenge de carnaval, amb cita a les 10 del matí i l’objectiu de venjar-nos esportivament del partit que el Grup Barna ens va guanyar a la primera volta en una pròrroga que mai no s’hauria d’haver jugat (el del tir lliure “fantasma”).
I si per molts de nosaltres era la primera visita al pavelló “Nau del Clot”, altres ja ens havien avisat de que anàvem a una de les pistes més estranyes i incòmodes del bàsquet català, on l’afecció ha de veure els partits des de darrere una o altra cistella. Allí col·locats, ens disposàvem a veure si més no un bon partit de bàsquet entre dos equips molt més igualats del que la classificació pot fer pensar.
I en època de carnaval, els nostres va semblar que volien anar de llops disfressats d’ovelles, doncs en un inici espectacular van aconseguir emmudir l’altra banda del pavelló amb una defensa molt concentrada i claredat d’idees. En resum: un espectacular 2-16 als 7’ de joc i, malgrat una -esperable– reacció local que semblava aixecar el cap (7-0 de parcial i 9-16 al marcador), s’acabava tancant un parcial de 9-20 que ens feia concebre fundades esperances de victòria.
Començava el segon quart amb la mateixa tònica, amb els nostres molt descarats i clavant un triple que ens tornava als 14 punts de marge, però allí van començar a canviar algunes coses… La primera que els locals, veient que a base de bàsquet de qualitat no ens podien frenar, van anar conduint el partit cap allò que qui això escriu i amb el degut respecte anomena “bàsquet subterrani”, però que també és conegut com “estil Barcelona”: ús continuat de mans i braços més que de cos i cames, lleus empentes amb l’avantbraç per desplaçar el rival i guanyar la posició en el rebot, exageració en els contactes i les caigudes, protestes per gairebé qualsevol infracció rebuda… Un terreny en què els nostres, suposem que més per bé que per mal, sempre juguen en desavantatge.
Per posar solució a aquest problema, la FCBQ designa cada setmana no un, sinó dos respectables senyors vestits de gris que han triat la difícil professió d’àrbitre. Per això estan, per impartir justícia i procurar que el bàsquet es jugui conforme a unes regles, sempre una mica flexibles però no massa. Tanmateix, quan la seva feina s’acosta més a l’arbitrarietat que a l’arbitratge, aquest terreny que esmentàvem es converteix en francament pantanós, i ens hi solem enfonsar. Aquest va ser el segon canvi important.
Una dada al respecte: al primer quart els nostres com ja hem dit van defensar de cine i van deixar l’anotació dels locals en només 2 punts en 7’; doncs bé, al final dels primers 10’ portaven només 3 faltes per 6 els locals. Al segon període els nostres van intentar –evidentment- seguir defenent exactament igual i en canvi el Grup Barna va posar una marxa més i va començar a apretar més els nostres com dèiem abans… Resultat: 2 faltes dels locals per 10 dels nostres! Qui ho entengui que ens ho expliqui, si us plau.
Malgrat tot, els nanos que entrena el Pau Papasseit no van sortir-se del partit i van continuar amb confiança. Van aguantar les estrebades dels barcelonins i al descans mantenien encara 10 punts d’avantatge (25-35). Era una de les millors anotacions parcials de la temporada i semblava que es podia aspirar a tot.
Tanmateix, si les coses a la primera part ja eren complicades, haver de jugar de cara a una afecció contrària -sorprenentment- molt enutjada també amb l’actuació arbitral, va semblar posar especialment nerviosos els nostres, als qui semblava costar molt més trobar la cistella contrària. Això, unit a que els de gris van continuar amb el seu volàtil sentit de la justícia, va anar apretant el marcador fins que per fi, amb 7’ jugats del tercer quart, els locals van aconseguir el que la majoria dels presents a la pista semblaven perseguir: posar-se pel davant al marcador (40-39). I no es van aturar aquí, malauradament, doncs van allargar el parcial fins un dolorós 21-4 que deixava un més que preocupant 46-39. Però malgrat tots els ingredients a punt per assistir a un ensorrament definitiu dels nostres, aquests van ser capaços de respondre amb coratge i, aprofitant potser l’excés d’eufòria local, van aconseguir redreçar el marcador fins el 47-47 que hi havia al començar el definitiu període.
Mentrestant, a sobre, el tema del repartiment de faltes personals seguia sent força inversemblant tenint en compte la realitat de la pista. Això posava ja en risc alguns dels nostres jugadors interiors i obligava a deixar-los a la banqueta més estona de l’habitual, cosa que no cal dir que es reflectia en aspectes com el rebot i la intimidació a les dues zones.
Fos com fos, i contra tot pronòstic, seguíem vius i el marcador es va mantenir igualat fins el 54-53 que mostrava a la meitat del darrer quart, però a partir d’allí la poca coherència que havien mostrat els àrbitres va acabar d’esvair-se i van entrar en una dinàmica que fregava el surrealisme: diverses faltes tècniques i fins i tot una antiesportiva als locals (per deixar anar el braç contra un rival amb el joc aturat després d’una falta) però molt poques personals, i per contra cap de les primeres i un reguitzell les segones contra els nostres, la majoria d’elles en accions a l’interior de la zona. Total: 12 tirs lliures pels locals (6 convertits) i només 4 pels nostres (cap convertit). Aquesta estadística esdevé encara més esclaridora si comptem el total de la segona part: 13/23 tirs lliures pel Grup Barna i només 2/10 pel Salle Ploms. Per si faltés algun ingredient, les protestes de l’afecció local contra l’arbitratge es van fer més evidents i això va augmentar encara més la pressió sobre els nostres quan atacaven la cistella local.
Altres cops hem dit que l’actuació arbitral no ha de ser excusa per explicar els resultats negatius, però sincerament no ens podem estar de pensar que el nostre equip va demostrar ser millor a la pista i que, amb un arbitratge mínimament equànim, aquest partit s’hauria guanyat. De vegades un té ganes d’apuntar-se a un curs d’arbitratge per veure quin reglament hi ensenyen…
No va poder ser, i ens hem de quedar amb les molt bones sensacions que vam donar durant bona part del partit. També amb l’experiència de jugar un partit més “estil Barcelona”, amb tot el que això implica. A mida que els nostres jugadors continuïn creixent s’hauran d’anar acostumant a ambients hostils, i de tot s’aprèn.
Parcials: 9-20 / 16-15 / 22-12 / 18-8
Anotadors: Diao (-), Bisús (1), Llauradó (4), Chàrlez (17), Aragonès (23) -cinc inicial-; Estivill (4), Basora (6), Díaz (-), Folch (-), Moriones (-), Beltran (-).
Rebots (50, 16o/34d): Diao (6), Bisús (7), Llauradó (10), Chàrlez (8), Aragonès (7), Estivill (1), Basora (7), Díaz (3), Folch (-), Moriones (1), Beltran (-).
Triples (4): Aragonès (3), Chàrlez.
Faltes comeses/rebudes: 28/18.
Eliminats (1): Llauradó.
Més imatges com les següents en l’àlbum de Flickr.
