Partit al qual arribaven els dos equips en una mala dinàmica de resultats: cinc derrotes consecutives dels locals per quatre dels visitants. Es presentava doncs com un cara o creu: o trencàvem la nostra mala ratxa i empitjoràvem la seva o bé eren ells qui agafaven aire i ens deixaven a nosaltres amb les cinc desfetes seguides. No semblava pas senzill guanyar a una pista de tant de prestigi com el Pavelló Can Carbonell, i contra un Cornellà que mai pot ser senzill de batre. Més si tenim en compte que ens hi presentàvem amb només 8 jugadors disponibles.
Començava el partit amb molta por per ambdós costats, agarrotats potser tant pel fred que es patia al pavelló com per la responsabilitat. Moltes imprecisions, nombroses pèrdues de pilota per part del Cornellà però que els nostres no sabien aprofitar fallant situacions clares sota cistella. Amb això, els primers avantatges eren pels locals, amb un 6-2 i un 8-4 que suposarien la màxima diferència de punts que tindrien a favor (4) en tot el partit. Als nostres els hi començaven a sortir millor les coses i es neutralitzava aviat aquest desavantatge arribant-se al final del primer quart amb empat (11-11).
El segon període mantenia la tònica del primer però amb els nostres cada cop més entonats, continuant amb un bon nombre de pilotes recuperades i, ara sí, convertint-les en punts. Així s’assolia un màxim avantatge de 9 punts (13-22) després d’un parcial contundent de 0-8, i s’arribava al descans amb un esperançador 16-24.
Encaràvem doncs la segona part amb optimisme però també amb cautela, recordant partits anteriors en què avantatges fins i tot superiors s’havien desaprofitat, i semblava que els nanos ens volien convèncer de l’opció optimista doncs en un començament força bo assolien ràpidament el que fins llavors era el màxim avantatge del partit (16-29) gràcies a un parcial de sortida de 0-5, diferència que encara es veuria augmentada fins als 15 punts poc després (21-36 i 23-38). Amb un rival molt tocat anímicament i els nostres per contra molt reforçats semblava que, aquest cop sí, ens estalviaríem patiments, però… Ai, semblem condemnats a no poder guanyar cap partit amb certa comoditat!
Unes quantes errades seguides en atac i alguna pèrdua de pilota més del compte donaven cert aire al Cornellà, que a base de coratge forçava errors no només dels nostres sinó també algun que altre de la parella arbitral, tot i que en conjunt no han tingut una mala actuació vist el que hem anat patint fins ara. Tot plegat, 8 tirs lliures consecutius pels locals, dels quals 7 convertits, i una cistella de dos al final del quart els permetien acabar guanyant-lo (18-17) i deixar el marcador amb només 7 d’avantatge pel Salle-Ploms (34-41). A sobre, el control de les faltes que fins al descans havia estat gairebé impecable, es convertia en una nova preocupació per nosaltres, tenint en compte la limitada banqueta amb què comptàvem (dos jugadors amb quatre faltes i altres dos amb tres amb 10 minuts encara per jugar).
I els pitjors presagis de la grada semblaven fer-se realitat amb una sortida inspirada dels locals, que se situaven a només 3 punts (38-41) als dos minuts del darrer quart. A partir d’allí, una certa estirada dels nostres ens retornava els 7 punts de marge, però més errades en atac i la moral crescuda dels locals els permetien tornar de seguida als 3 punts per sota (43-46)… Fins que per fi els nostres van saber mostrar tot el seu caràcter i, començant a jugar com saben fer-ho, van saber dir “prou!” al Cornellà i, amb contundència, deixar palesa la seva superioritat a la pista també en el marcador: bona circulació de pilota, bona selecció de tir i encert en els tirs lliures eren els ingredients que ens elevaven del 43-46 al 43-57 en 3′ molt inspirats i així, amb ben just dos minuts per jugar, tota l’expedició reusenca va poder respirar tranquil·la i gaudir de la victòria. Per fi!
La conclusió més positiva del partit és probablement que els moments de millor joc del nostre equip van coincidir justament amb la situació més delicada: carregats de faltes, en un final de partit ajustat a camp contrari i contra un rival enfortit i remuntant. Això demostra que aquests nanos i el seu entrenador són capaços d’assolir qualsevol repte i guanyar a qualsevol rival si s’ho proposen. Enhorabona a tot el grup i a seguir creixent.
Diumenge que ve, nou desplaçament a la pista del Samà Vilanova. Un rival de la “nostra lliga” davant del qual haurem d’intentar mantenir el bon to d’aquest partit i els arguments que ens han dut a l’èxit.
Parcials: 11-11 / 5-13 / 18-17 / 12-20
Anotadors: Basora (4), Bisús (12), Díaz (8), Llauradó (8), Aragonès (13) -cinc inicial-; Beltran (15), Diao (-), Chàrlez (1).
Triples (3): Beltran (2), Aragonès (1).
Faltes comeses/rebudes: 25/30.
Eliminats: Basora.