Si en l’anterior jornada rebíem el segon classificat, el CB Mollet, aquesta ens tocava visitar el líder, el Bàsquet Olost (tots dos equips estan empatats a victòries però per bàsquet average particular a la primera fase l’Olost té avantatge), a sobre a una hora poc habitual, les 6 de la tarda, quan s’ha de fer un desplaçament de 2 hores llargues a la bonica comarca d’Osona.
Malgrat tot, començava bé el partit amb els nostres ben plantats en defensa i amb encert en el tir exterior, la qual cosa ens permetia assolir els primers avantatges en el marcador (6-9 cap a la meitat del primer quart). Tanmateix, aquí va començar el recital de la parella arbitral, molt estrictes amb els contactes a una cistella però força més permisius en l’altra. Resultat: 9 faltes en contra (per només 5 a favor) que permetien fins a 13 tirs lliures als locals, fet que els va permetre agafar distància en el marcador. Del 8-11 al minut 7 es passava al 21-11 al final del quart.
Amb els nostres jugadors ja força afectats pels darrers resultats adversos, no és pas la millor recepta veure’s intimidats per l’acumulació ràpida de faltes, i es va entrar en una fase de desconcert a la qual ja ens anem per desgràcia acostumant, que ens va deixar clavats als 11 punts mentre el rival, crescut, trobava totes les facilitats.
Es va moderar lleugerament el paroxisme arbitral en la senyalització de faltes, però va continuar fent-se evident una estranya i força empipadora disparitat de criteri en l’aplicació del reglament que no ajudava gens. Per exemple, en una penetració dels nostres la pilota es queda botant sobre el cércol quan un jugador local clarament estira la xarxa i ajuda a que la cistella, ja prou mòbil sense necessitat d’ajuda, l’escupi fora. No és massa difícil veure-ho però tots dos àrbitres devien estar mirant una altra cosa… Queixes evidents de l’afició i de l’entrenador visitants, que es resolen amb l’habitual amenaça de tècnica malgrat la correcció en la protesta… I a callar.
Tot plegat, fa que encaixem un parcial demolidor de 15-2 que deixa el marcador en un molt injust 36-13, que sembla allunyar les opcions de retornar al partit. Malgrat tot, els nostres no abaixen els braços i aguanten si més no el cop arribant al descans amb un, això sí, encara excessiu 45-20.
I encaràvem així l’anada als vestidors, que ja normalment no ens acostuma a sentar bé, molt tocats moralment i amb una muntanya al davant per si més no intentar la remuntada. Comença el tercer quart de manera poc prometedora, amb els locals encara molt endollats i els nostres bastant abatuts, i així s’arriba a la màxima diferència en contra de 29 punts (53-24).
Però vet aquí que, quan pitjor pintava tot plegat, bona part dels condicionants que havíem tingut en contra a la primera part semblen canviar a millor: els àrbitres, possiblement conscients dels errors comesos i veient la diferència en el marcador, comencem a xiular diferent; la cistella que atacàvem a la primera part, amb el sol de cara, reflexos al parquet i no massa ben suportada, ara l’han de patir els locals… Tot plegat sembla donar ales als nostres que, contra tot pronòstic, comencen a endollar-la i a posar les coses difícils als olostencs. Així, som ara nosaltres els que aconseguim un contundent parcial de 6-16 que deixa el marcador si més no amb menys mala pinta al final dels tercers 10′ (59-40).
Encara són 19 punts, però els locals comencen a dubtar, a perdre pilotes i a fallar més en el tir, mentre que els visitants, per cert ahir vestits per coincidència de colors amb la samarreta quatribarrada que lluïa el Sènior A la temporada passada, es creixen i comencen a creure en la remuntada: nou parcial de 5-15, per un espectacular 11-31 total, que ens posa per sota de la famosa “barrera psicològica” dels 10 punts quan encara manquen més de 3′ pel final (64-55), i en dinàmica clarament inversa un i altre equip… Ah! Però vet aquí que just quan sembla que hi ha perill de remuntada tornen, segurament per casualitat, les decisions dubtoses per part arbitral: uns passos (que tallen un contraatac clar per posar-nos 7 a sota) per aquí, falta meridiana per empenta que no veuen per allà, seguida de lleuger toc que sí es sancionat amb 2+1… Total, s’estronca la reacció i ja no ens deixen anotar més fins el final, al què s’arriba amb el definitiu 69-55.
Una llàstima, doncs un cop més un rival clarament al nostre abast s’acaba enduent el partit, com ja va passar a Girona. Part de la culpa és, evidentment, de les errades pròpies, que hi són i això no es pot negar; és cert també que la moral dels nois està massa fràgil i manca un punt d’autoestima que quan surt certament canvia radicalment el panorama… Tanmateix, ja són massa les vegades que els arbitratges són, si més no, estranys en l’aplicació del reglament. Aquest cop, per exemple, acabem el partit amb més d’un 50% de faltes més que el rival (22 en contra per només 14 a favor), cosa que no és normal veient la intensitat defensiva d’uns i altres ni tampoc habitual en partits d’un cert nivell. Hem d’aprendre també a adaptar-nos-hi i, sobre tot, a jugar molt millor que el rival per seguir mirant endavant i poder dir, per variar, que guanyem independentment de com ho facin els àrbitres.
Com nota positiva, sens dubte la lliçó de coratge que van oferir els nostres quan van arribar a estar gairebé 30 punts per sota i que els va dur a gairebé assolir una remuntada històrica. A veure si el proper partit, a casa i ja esperem que amb tots els efectius al 100%, som capaços de rendir a aquest nivell durant més temps del partit i podem aconseguir la primera victòria d’aquesta segona fase… I que ens deixin.
Parcials: 21-11 / 24-9 / 14-20 / 10-15
Anotadors: Estivill (2), Diao (2), Bisús (6), Aragonès (17), Chàrlez (11) -cinc inicial-; Basora (-), Díaz (4), Beltran (3), Moriones (-), Llauradó (10).
Rebots (31, 12o/19d): Basora (3), Diao (9), Bisús (7), Díaz (3), Moriones (3), Llauradó (4), Estivill (-), Chàrlez (-), Aragonès (2), Beltran (-).
Triples (3): Chàrlez, Aragonès, Beltran.
Faltes comeses/rebudes: 22/14.
Eliminats (2): Basora, Chàrlez.
Més fotos del partit, fetes per Maria Rosa Vilanova:
