Es fa molt difícil escriure una crònica d’un partit com el que vam viure ahir al pavelló del Serrallo, però cal estar a les dures i a les madures. Sabíem que era un dels partits que és “normal” perdre, contra un rival que no deixa de ser una molt bona selecció territorial (amb jugadors de Cambrils, Cunit, Reus, Torredembarra, TGN,…), però el càstig que se’n van endur els nostres va ser massa dur.
El començament va ser prometedor, doncs el nostre cinc inicial va fer un joc desinhibit, ràpid i alegre que va sorprendre els del casa abans de que puguessin començar a ser més agressius en defensa. Als cinc minuts el marcador era 9-8, i tot semblava indicar que gaudiríem d’un encontre si més no interessant, a l’estil del que vam veure a Sabadell contra Sant Nicolau… Però allí es va acabar tot. Un parcial de 16-0, fonamentat sobre tot en el que ja va començar a ser un repartiment molt desequilibrat de les faltes (3 dels locals per 8 dels visitants, que van donar lloc a 11 tirs lliures només en aquest període), va conduir a un 25-8 al final del quart que deixava els nostres molt tocats anímicament, massa tenint en compte que era molt aviat per llençar la tovallola.
A partir d’allí, però, més del mateix: una defensa molt agressiva dels locals i molt tendra per part dels visitants però per contra un repartiment de faltes cada cop més inversemblant (dos tirs lliures en tot el partit pels nostres i 36 pel rival). No cal dir que la raó de la derrota no té res a veure amb això, però és evident que la magnitud de la mateixa sí que hi està molt relacionada, doncs és ben normal que nanos de 14 anys és bloquegin mentalment en veure que si fiquen la mà els xiulen falta amb facilitat però a la inversa gairebé mai es compleix, i més si això va acompanyat de diferències cada cop més grans en el marcador.
Total: un equip que es creix en notar que té carta blanca en defensa i que a sobre veu que tot el que intenta li surt, mentre que l’altre es va empetitint i ja no li funciona gairebé res. És en això que haurem d’insistir: els caps cots quan van mal dades no estan permesos i s’ha de seguir lluitant contra tots els inconvenients per dur i desproporcionat que sigui el càstig, i amb el cap ben alt. Només així es millora.
En definitiva, poca cosa a explicar del partit que no va poder ser i poques conclusions que se’n poden treure. Dels àrbitres sí que en podríem parlar, i fer-ne un extens capítol apart, però no ho farem. No val la pena i no volem que soni a excusa quan no ho és pas, malgrat que es repeteix massa sovint. El que sí direm és que no sembla normal que un equip que defensa amb intensitat asfixiant tot el partit i amb contactes continuats acabi amb només 8 faltes (3, 2, 3, 0 respectivament en cada quart) i que el que permet anotar 105 punts al rival en cometi 22 (8, 6, 2, 6).
Com tampoc no és normal, menys encara, que faltant un minut per acabar un jugador visitant caigui i colpegi amb la cara a terra després d’una falta clara (no sancionada) i siguin més dignes d’atenció les queixes de l’entrenador (tècnica inclosa) que l’estat del jugador, estès al terra i amb la cella inflada com una pilota de ping pong. I això amb el marcador que hi havia…
Anotadors: Basora (3), Moriones (-), Llauradó (10), Aragonès (8), Beltran (2) -cinc inicial-; Diao (-), Bisús (-), Díaz (-), Cazalla (-), Chàrlez (4).
Faltes comeses/rebudes: 22/8
Eliminats: Llauradó