Tornem a ser de Copa!!

Fa ja cinc mesos, el 18 de desembre de 2019, publicàvem aquesta entrada a la web: “Lleones ‘on fire'”, just abans del derbi contra el Reus Deportiu de la penúltima jornada de la primera volta. El nostre primer equip femení l’encarava empatat a punts en la primera posició de la classificació, amb només dues derrotes.

Aquell partit es va saldar amb una aclaparadora victòria de les nostres (91-26) contra un rival que comptava els seus partits per desfetes, i una nova victòria a la següent jornada a la pista del CB Viladecans (47-72), unida a una derrota del TGN Bàsquet a Balaguer, permetien a les nostres arribar a la meitat del campionat com a líders en solitari del seu grup de Primera Catalana. La competició va seguir… Fins que va arribar el SARS-CoV-2.

Quan es va interrompre la competició, després de la jornada del 7 i 8 de març, el nostre equip seguia als llocs de dalt, empatat a punts amb el TGN i el CN Terrassa i en una teòrica segona posició atesos els resultats dels enfrontaments entre els tres equips. Unes setmanes més tard, i un cop ben palesa, per desgràcia, l’enorme magnitud de la crisi ocasionada per la pandèmia, la FCBQ va donar per conclosa la temporada donant com a oficials aquests resultats.

Més endavant, la mateixa Federació va prendre la decisió d’eliminar els descensos a totes les categories del bàsquet català i per tant es feia necessària una reestructuració de les competicions de cara a la propera temporada.

Finalment aquesta mateixa setmana, i després de nombroses reunions a nivell federatiu, no només català sinó també espanyol per l’impacte de i en les competicions organitzades per la FEB (d’EBA en amunt al cas masculí i de LF2 en amunt pel femení), s’ha confirmat que la Copa Catalunya Femenina de la temporada 2020-21 tornarà a estar composada per dos grups de 10 equips, 6 més que els 14 que en un únic grup la conformaven enguany.

Aquest canvi obria la porta a que els 6 primers classificats de Primera Catalana (tres per grup) assolissin l’ascens, i per tant, implicava que el nostre Reus Ploms Salle A Femení tenia plaça a la màxima categoria del bàsquet català!! Una extraordinària notícia que ens complau anunciar-vos i que ens fa sentir molt orgullosos del camí recorregut per aquest extraurdinari grup en les darreres tres temporades.

Si teniu a bé llegir l’article que enllacem a l’inici, hi veureu un relat més detallat de tot el que ha passat des de la darrera temporada (2015-16) en què l’equip va competir a Copa. No ho repetirem per tant aquí però sí que en podem fer un resum ràpid amb algunes dates clau:

• 14 de maig de 2016 (fa quatre anys!): darrer partit a Copa, amb derrota a casa contra el TGN Bàsquet al segon partit del play-out. Descens a Primera Catalana.
• 10 de juny de 2017: tercer partit del play-out, amb nova desfeta a casa contra l’AE Minguella. Segon descens consecutiu, a Segona Catalana.
• 27 de maig de 2018: victòria davant el CB Roser B en la final a quatre disputada a Sant Pere Pescador (després de quedar també primeres destacades al nostre grup). Campiones absolutes de Segona Catalana i ascens a Primera.
• 19 de maig de 2019: darrer partit de la temporada del retorn a Primera, l’equip acaba cinquè, ben consolidat a la categoria després d’una temporada més que positiva per un equip tan jove i ascendit des de Segona.
• 19 de maig de 2020, just un any després: se’ns confirma el retorn a Copa Catalunya.

Com es pot veure, en quatre temporades hem passat per cinc fases que llavors titulàvem successivament de “Descens”, “Caiguda”, “Renovació”, “Impuls”, “Ascens” i “Ignició”… Avui sabem que aquesta darrera fase ha acabat retornant l’equip al lloc d’on va sortir ara fa quatre anys, i amb tots els honors.

No ha estat un ascens fàcil, ni tan sols esperat, però tampoc no ha estat ni gratuït ni, com se sol dir pejorativament, “als despatxos”; de cap manera. Ha estat el premi merescut a la trajectòria impecable d’un grup que, amb una renovació obligada per l’impacte del descens a Segona (vam passar de ser el primer equip de Reus al darrer en dues temporades per oblidar!) i lleugers retocs des de la tornada a Primera (bàsicament incorporacions de júniors i sèniors de primer any), ha aconseguit en un temps gairebé rècord recuperar la categoria perduda fa quatre anys. Dos ascensos en tres temporades, quasi res!

Les claus d’aquest èxit les hem de buscar sobre tot en dos aspectes: l’encert en les -poques- incorporacions efectuades des de llavors i la importància cabdal del planter, que ha vingut nodrint contínuament el primer equip de jugadores joves però molt motivades i sobre tot compromeses amb el club.

Noms com Laura Campos, Anna Montserrat, Marta López, Paula Sanahuja o Laia Batista, s’han sumat als de les jugadores que han seguit amb nosaltres des de la temporada a Segona i que en alguns casos ja hi eren en la darrera disputada a Copa: Alba Martín, Alba Millan, Elena Quintana, Júlia Robledo i Andrea Sisniega ja eren a l’equip quan es va baixar a Segona, i s’hi van quedar; Sheila Maeztu, Natàlia Merchan i Alexandra Rigal (incorporada en categoria júnior) van arribar al primer equip a la temporada del retorn a Primera, i Sònia Díaz i Aina Rosselló s’hi van incorporar més tard.

Això ens ha permès formar un equip a la vegada molt jove (mitjana d’edat que no arriba als 22 anys, amb 14 de les 15 jugadores esmentades per sota dels 25 i dues d’elles encara en edat júnior aquesta temporada) però també molt conjuntat i -insistim- extraordinàriament compromès, i els resultats estan a la vista.

En això hi ha tingut també molt de pes el paper del cos tècnic, encapçalat pel Bernat Bauzà que tot just va agafar les regnes de l’equip a Segona i ha estat peça indispensable per aconseguir FORMAR EQUIP, així en majúscules i en tots els sentits. Aquesta temporada l’ha acompanyat el Pau Papasseit com a segon i preparador físic, i òbviament cal destacar el paper que han desenvolupat entrenadors i entrenadores dels equips de la base, sobre tot el Júnior Interterritorial que també ha anat nodrint els dos equips sènior de l’entitat.

En definitiva, rebem el premi a una trajectòria d’humilitat, sense fitxatges “cars” ni cap mena de presumpció. La propera temporada estarem de nou a la mateixa categoria que clubs amb molt més pressupost i mitjans que el nostre, i això ens ha de fer sentir orgullosos del model de club que defensem. Per altra banda, i també cal destacar-ho en la mateixa línia, tornarem a ser un dels pocs clubs del país que tenen els seus dos primers equips, femení i masculí, a Copa Catalunya.

Insistim: humilitat, esforç i compromís són les claus de l’èxit sempre, però molt més quan els diners no sobren precisament. Molt orgullosos de poder dir-ho i ansiosos per que la propera temporada es pugui disputar amb normalitat i s’iniciï el més aviat possible.

De moment, a disfrutar-ho i a celebrar que, quatre anys després TORNEM A SER DE COPA!!