Resum d’una Gran Temporada

2019/06/22

S’han acabat ja les competicions de la temporada 2018-19 i és com sempre un bon moment per fer repàs de com ha anat el curs per tots els nostres equips, des de la base fins a sènior.

D’entrada, i després d’una molt complicada temporada 2017-18, que es va resoldre de manera més que satisfactòria malgrat totes les dificultats, podríem qualificar la 2018-19 com la de la consolidació del nostre model després de la reestructuració.

Ho dèiem la temporada passada i no ens cansarem de repetir-ho: el nostre Ploms-Salle Reus és un dels millors projectes de bàsquet que hi ha a Catalunya. Tanmateix, no n’hi ha prou amb què estiguem plenament convençuts de que és així, i cal demostrar-ho contínuament. La competència al voltant és ferotge i sovint compta amb més suport institucional que nosaltres, la qual cosa encara ens obliga a esforçar-nos més.

Per altra banda, i precisament per la seva qualitat, el nostre model centrat en la formació i en el planter és plat de molt bon gust per aquells qui prefereixen trobar-se la taula parada i així evitar-se esforços i despeses en crear la seva pròpia base. Per què fer-ho i invertir-hi diners, que en canvi es poden fer servir per pagar sous a jugadors de fora, si cada temporada podem fitxar els jugadors que ens convingui?, deuen pensar.

Malgrat això, no deixem de creure en el nostre estil i hi seguirem posant el màxim esforç i tota la convicció. Al cap i a la fi, malgrat que és gairebé inevitable que alguns dels nostres jugadors i jugadores acabin marxant temptats per les ofertes que els arriben d’altres indrets més o menys propers, no és menys cert que la immensa majoria continuen confiant en nosaltres, i aquesta és la nostra força: la de tenir una base prou forta com per que ens permeti resistir els atacs sense que se’n ressenteixi el conjunt. Gràcies a tots i totes pel vostre compromís.

Anem doncs ja a fer un repàs del que ha donat de si la temporada començant, com no, per la nostra base i acabant amb els equips sènior, fins a un total de 25 equips, 11 d’ells femenins, que han participat a les competicions organitzades per la FCBQ.

EQUIPS ALEVINS

El Mini Femení Salle ha competit al Campionat Territorial Mini de Nivell A, acabant terceres a la fase prèvia i per tant classificant-se brillantment per la final a quatre, a la qual van confirmar el tercer lloc guanyant la final de consolació a les amfitriones de l’AE Pare Manyanet.

Per la seva banda, el Mini Masculí Salle Ploms va acabar en un meritori segon lloc del nivell B-1, després d’una complicada primera fase en un grup molt fort.


EQUIPS PREINFANTILS

El Preinfantil Femení ha estat probablement l’equip que millor resultat en termes relatius ha assolit entre tots els del club. Després d’una primera fase en què va guanyar tots els partits (16), va guanyar els dos de la final a quatre per endur-se el títol de campió Territorial i el dret de participar al Campionat de Catalunya (en format final a 8) disputat a Vilafant.

En aquesta fase final, van guanyar el primer partit davant el sotscampió de la Territorial de Girona (CE Palamós) i a la semifinal van perdre el primer (i en definitiva únic) partit de la temporada davant el campió de la Territorial de Barcelona (Paidós-Sallent).

Tanmateix, es van refer de forma brillantíssima a l’anomenada final de consolació i van aconseguir guanyar l’UE Claret i, amb aquest triomf, el tercer lloc final.

Així, després d’una temporada inoblidable, aquest grup (amb el reforç d’alguna jugadora del Mini abans esmentat) ha acabat sent el tercer millor equip de Catalunya en aquesta categoria!

El Preinfantil Masculí, per la seva banda, va acabar finalment en sisè lloc de la fase territorial de nivell A (empatat a punts amb el cinquè) i per tant es va quedar a només dos triomfs de la final a quatre.


EQUIPS INFANTILS

L’Infantil Femení Negre va participar en la competició, de nova creació, del Campionat de Catalunya Interterritorial. Malgrat la dificultat implícita atès el nivell dels equips rivals, les nostres han fet una temporada prou digna acabant la primera fase en vuitè lloc entre dotze equips participants, amb un balanç de 8 victòries i 14 derrotes.

A la segona fase, anomenada de permanència, no van tenir massa sort ja que van quedar enquadrades en un grup prou complicat; malgrat això, i quedar cinquenes entre els sis equips del grup, van assolir l’objectiu de mantenir la categoria gràcies a la classificació de la primera fase.

L’Infantil Masculí A, competia a la mateixa categoria i també va fer-ho de manera molt brillant. Anant de menys a més, va aconseguir un excel·lent setè lloc entre els quinze equips al grup, a més amb un balanç positiu de 15 partits guanyats i 13 perduts. Per donar una referència del mèrit que té això, l’equip va acabar un lloc per sobre de tot un Joventut de Badalona B.

L’Infantil Femení Verd, que competia al Campionat Territorial, va acabar en darrer lloc la primera fase per nivell A, i això el va conduir a disputar el nivell B a la segona en què van assolir el sisè lloc final.

Pel que fa a l’Infantil Masculí B, que va competir també a Territorial, va anar directe a la fase classificatòria de nivell B, aconseguint el segon lloc del seu grup i per tant el dret de competir a Nivell B-1 a la fase final. En aquesta van acabar en el setè lloc.


EQUIPS CADETS

El Cadet Femení Verd va competir també al Campionat de Catalunya Interterritorial, quedant classificat al novè lloc (amb 12 partits guanyats i 18 perduts) entre setze equips del grup. També s’ha de qualificar de molt bo el paper de les nostres jugadores, ja que van deixar per sota a la classificació equips del potencial de JAC Sants, Lima-Horta B o CB Cornellà B (amb els respectius equips A a Preferent). Cal tenir en compte a més que la majoria de les jugadores eren de primer any, la qual cosa vol dir que la temporada vinent podran repetir categoria.

Aquesta temporada hem tingut de nou fins a tres equips cadets femenins. El Cadet Femení Negre va competir al campionat Territorial de Nivell A, aconseguint a la fase prèvia un tercer lloc al seu grup que li va permetre accedir a la fase final d’aquest mateix nivell, en la qual va acabar en sisena posició.

El Cadet Femení Blanc, per la seva part, va participar competir al nivell B i el seu tercer lloc al grup de la primera fase el va conduir a disputar el Nivell B-2 a la segona. Al final, van assolir el cinquè lloc.

Pel que fa als equips masculins, també hem tingut tres representants: per ordre de major a menor nivell comencem pel Cadet Masculí ’03 que va disputar el Campionat de Catalunya Interterritorial i amb un boníssim paper.

A la primera fase va assolir el tercer lloc del seu grup amb 22 partits guanyats i només 4 perduts. Això li va atorgar el dret de participar a la fase pel títol… en la qual va tenir la mala sort de quedar emparellat amb el CB Vic, que justament havia estat el campió del seu grup a la primera fase.

En una eliminatòria a doble partit, els nostres van salvar un meritori empat a l’anada (amb triple al darrer segon inclòs) però aquest resultat va ser insuficient ja que a la tornada els vigatans (finalment sotscampions) van imposar el factor pista i van fer impossible repetir la gesta de guanyar al seu camp, que sí s’havia aconseguit a la primera fase.

En qualsevol cas, un magnífic resultat per un grup que ja porta anys donant-nos alegries i que ha acabat com el millor equip de la nostra Territorial a la categoria (i només superat a nivell general pel Cadet Preferent del CB Tarragona).

El Cadet Masculí ’04 va fer també una excel·lent primera fase, amb un quart lloc final del seu grup (amb nou participants) que li va donar el dret d’accedir a la fase pel títol. En aquesta, el nivell dels rivals va ser inabastable pels nostres que, tanmateix, havien assolit ja amb escreix l’objectiu de la temporada i es convertien en un dels millors setze equips de la categoria.

Finalment, però no menys important, el Cadet Masculí ’03-’04, amb majoria de jugadors de primer any, va acabar tercer del Nivell C Territorial. Després d’una primera fase molt dura, en què es van haver d’enfrontar a equips de segon any i a sobre, en molts casos, inscrits clarament a un nivell inferior al què els pertocava, els nostres es van refer i a la segona van anar de menys a més fins el tercer lloc final.


EQUIPS JÚNIOR

De nou, brillantíssima temporada del Júnior Femení Negre, que es va quedar a les portes de la final a quatre del Campionat de Catalunya Interterritorial. Exactament com va passar la temporada anterior, va caure en la segona ronda però va tenir la classificació a tocar.

Anem a pams: després de no poder assolir la categoria Preferent a la fase d’accés, la primera part del campionat va acabar amb les nostres quartes entre catorze equips, amb un balanç de 19/7 entre victòries i derrotes.

Aquest quart lloc donava accés a la fase final, però tenia el perill de que creuava les nostres amb un primer de grup… Que va resultar ser el GEiEG UniGirona B, sens dubte un dels millors equips de Catalunya. No debades, l’equip A, al qual algunes jugadores del B reforçaven, competia a Preferent… I al Campionat d’Espanya on va ser segon.

En un partit magnífic, les nostres van guanyar l’anada a casa per només un punt, marge que semblava molt curt per encarar la tornada a Girona l’endemà. Tanmateix, la gran sorpresa es va materialitzar i es conqueria el feu gironí (no havien perdut cap partit a casa en tota la temporada, i només un en total, dos si comptem el del dia abans) amb un inoblidable 64-65.

Això donava accés a la segona i darrera eliminatòria d’accés a la final a quatre, amb el mateix format. En aquest cas el rival havia de ser el Platges de Mataró però amb la tornada a casa en haver guanyat avantatge de camp per eliminar un primer de grup.

Tanmateix, el partit d’anada va deixar un resultat desolador, amb una renda negativa de -27 (55-28) en un encontre en què no va sortir res bé, lesions incloses i arbitratge inqualificable.

Però els grans equips ja ho tenen això: quan pitjor es posen les coses és quan més força treuen, i l’endemà mateix i en un partit extraordinari les nostres van estar molt a punt de donar la campanada i remuntar l’escandalós resultat del dia anterior.

Amb un inici que va aixecar els ànims d’un pavelló força ple, les nostres van assollir rendes cada cop més altes i mantenir-se amb avantatges de fins a 23 punts, però al final no va poder ser i el 72-50 amb què es va acabar, això sí, quedarà pel record com tota la temporada en conjunt.

El Júnior Femení Verd va fer també una molt bona temporada al Campionat de Catalunya de Nivell A. Terceres a la primera fase, aquest lloc les va conduir a la fase final del mateix nivell, acabant amb un molt meritori cinquè lloc final entre els sis millors equips de la categoria a nivell Territorial (només l’equip campió accedeix a la fase final del Campionat de Catalunya).

El Júnior Masculí ’01 va fertambé una extraordinària temporada i, igual que el seu equivalent femení, es va quedar a un sol pas de la final a quatre.

Els nostres van ser segons al seu grup de la primera fase, només superats per tot un CB Cornellà (equip que per molt poc no va poder accedir a Preferent) al qual, però, van guanyar a domicili en la que fou l’única derrota a casa dels de Cornellà en tota la temporada.

Un balanç final de 23 victòries, 13 d’elles consecutives al tram final i només 5 derrotes, permetia els nostres creuar-se a la primera eliminatòria amb el Pia Sabadell, que havia acabat tercer del seu grup.

En aquesta competició, les primeres eliminatòries es jugaven a partit únic (coses de la Federació) i a casa de l’equip millor classificat, en aquest cas el nostre. Es va guanyar el partit a cara o creu amb certa comoditat (65-55) i això permetia anar a la següent ronda… L’endemà i a camp “neutral”, en aquest cas Terrassa (sí, també coses de la Federació).

El rival a la capital vallesana seria l’UE Claret, club que havia guanyat la mateixa competició la temporada passada i que venia amb un bagatge impressionant de només un partit perdut en tota la primera fase.

Els nostres van començar molt bé, convençuts de les seves possibilitats, però un arbitratge estrany i un rival molt dur van anar poc a poc minant aquesta confiança fins que els nostres van veure impossible la remuntada. Al final, un excessiu càstig (72-51) pel que s’havia vist a la pista (a l’inici de la segona meitat el Claret només guanyava de 5 punts).

Una llàstima però sens dubte es tracta d’una competició d’altíssim nivell, amb equips que competirien amb garanties a Preferent… Si no fos perquè només hi caben 16 equips i en molts casos dos d’un mateix club… De nou, coses de la Federació.

Al final, per cert, títol pel Força Lleida que va destrossar a la final el CEB Girona per un increïble 104-57. Malauradament, el nostre equip no es va poder enfrontar a cap dels dos finalistes en tota la temporada però, això sí, a la pretemporada vam guanyar els lleidatans en partit amistós. Sempre ens quedarà aquest consol!

El Júnior Masculí ’02 ha tingut una temporada realment dura. Marcada per nombroses lesions, que no han ajudat a poder afrontar amb garanties una competició que té un nivell molt alt.

Sovint passa desapercebut, però qualsevol campionat de Primer Any compta amb equips que, amb tota probabilitat, la temporada següent jugaran a Preferent. És el cas de clubs com Cornellà, JAC Sants, Granollers, Sant Nicolau,… Són el bo i millor de la categoria però estan en el seu primer any. En molts casos plantarien cara i/o guanyarien equips de segon any.

L’equip va plantar cara a gairebé tots els rivals, i sovint arribava al descans o fins i tot a les acaballes dels partits amb resultats continguts, però a còpia de derrotes va anar baixant els braços i va tenir un final de temporada força dur. Malgrat quedar enquadrat al grup on s’hi trobaven els equips que havien acabat la primera fase a les darreres posicions dels grups respectius (desens i penúltims els nostres), ni la moral de l’equip ni la sort (més lesions i de llarga durada) van ajudar, de manera que es va tancar la temporada al darrer lloc del grup.

En la part positiva, que es va guanyar algun partit a priori difícil, com per exemple al BC Sant Joan Despí a la penúltima jornada, fet que va atorgar cert reforç moral.

En qualsevol cas, si com esperem es manté el gruix de jugadors d’aquest equip que porten anys jugant plegats i estem segurs de que tenen molt més nivell que el que hagi pogut semblar per moments aquesta temporada, la propera serà diferent i sens dubte millor. Ja com a Júnior de segon any i en una competició difícil però més equilibrada podran donar el millor d’ells mateixos i recuperar la confiança.

El Júnior Masculí ’01-’02 va participar al Campionat de Catalunya de nivell B i va fer una molt bona primera fase, amb victòries contra rivals que a la llarga van acabar competint pel títol. Tanmateix, un parell d’ensopegades inesperades i la combinació de resultats dels rivals van impedir que l’equip anés a la fase dels quatre millors equips i es va haver de conformar amb lluitar per la cinquena plaça.

Una barreja de desil·lusió i lesions va portar a un parell més de derrotes i la tercera posició final del grup (setena global) no respon al nivell que l’equip va demostrar repetidament al llarg de la temporada, però van faltar regularitat i també un pèl de sort.


EQUIPS SÈNIOR

El nostre equip de més nivell, el Sènior A Masculí Ploms Salle de Copa Catalunya, ha seguit, un any més, demostrant que té un lloc entre els grans de la categoria. Després de l’èxit de la temporada anterior en assolir el play-off pel títol, el repte de seguir millorant resultat semblava complicat, i més quan ja en pretemporada es van començar a patir les primeres lesions de llarga durada.

Malgrat tot, i com sempre, l’objectiu havia de ser realista i centrat en consolidar la permanència quan abans millor.

L’inici va ser bo, amb dues victòries consecutives que donaven molta confiança malgrat tot. Tanmateix, el calendari va voler (tot i que llavors evidentment no se sabia) que el tercer partit fos a casa i contra el que finalment seria el campió de la fase regular, el CB Ripollet. En un gran partit, es va perdre per un sol punt.

A partir d’allí, noves lesions i força partits perduts per marges molt curts, alguns d’ells a la pròrroga, van anar minant la confiança del grup fins tancar la primera volta en desena posició, justament la primera de les que obliga a disputar el play-out per la permanència, i que per tant tots els equips volen evitar.

5 victòries i 8 derrotes, això sí empatats a punts amb els equips en vuitena i novena posició, deixaven tota la feina per fer a la segona volta. I l’inici va ser calcat al de la primera: dues victòries a les dues primeres jornades i partit contra el llavors ja clar líder, el CB Ripollet… Vet aquí, però, que en un dels millors partits de la temporada (encara en vindrien de millors, això sí), l’equip va sorprendre tothom i, malgrat les baixes, va conquerir la pista del líder per 86-90.

Tanmateix, la derrota a casa contra el CB Sitges la jornada següent (una altra pròrriga perduda) va ser la primera de tres derrotes consecutives que ens tornaven a empènyer cap a baix. Però llavors nova campanada, aquest cop a la pista del quart classificat el CB Santa Coloma, seguida de victòria a casa contra el tercer, el CB Alpicat.

Quedava clar que se’ns donaven millor els equips de la part de dalt que els rivals més directes, i aquesta podria ser una de les tòniques de la temporada. El cas, però, és que s’entrava de nou en el maleït desè lloc al tram final dels tres darrers partits, després de dues derrotes seguides contra els que justament acabarien sent els dos finalistes i per tant nous equips EBA: Maristes Ademar i Badalonès.

La part positiva era que dos d’aquests tres partits que quedaven s’havien de jugar a casa, i que a sobre hi havia enfrontaments directes entre rivals implicats en la lluita per evitar la promoció de descens.

El primer era el més important de tots: contra un Pia Sabadell que havia humiliat els nostres al partit de la primera volta jugat a Sabadell i que es trobava empatat amb els nostres a la classificació.

Recuperar el bàsquet average era missió impossible, però si es guanyava es tenia bona part de la feina feta. I els nostres no van fallar: en el que sens dubte va ser el partit millor competit de la temporada, van treure tot el caràcter i van guanyar 84-71 malgrat un inici força influït pels nervis.

S’arribava a la penúltima jornada amb la permanència a tocar però encara no matemàticament confirmada. Es podia fer si es guanyava a la pista del CB Castellar, també directament implicat en el play-out, i a casa seva. I es va fer: amb dificultats, com no podia ser d’altra manera, però es va guanyar 59-63 i es va certificar, un any més, que som de Copa.

Quedava el final de festa a casa contra el ja descendit CB Cantaires Tortosa i també es va guanyar per deixar la temporada reblada amb un molt meritori setè lloc.

La propera serà una temporada de canvis importants, que ja s’han iniciat. Amb una profunda renovació tant a l’apartat tècnic com a la plantilla, amb baixes de pes causades sobre tot pel que dèiem a l’inici: clubs que fitxen i fitxen i tornen a fitxar…

Malgrat tot, ja hem demostrat que dels moments de canvi en sortim reforçats, i estem segurs de que hi tornarem. Com dèiem a l’inici, la nostra fortalesa rau precisament en que la nostra base és tan forta que costa molt fer trontollar l’estructura.

El Sènior Femení Ploms Salle A, després de la gran temporada anterior en què va assolir l’ascens, buscava sobre tot consolidar-se a Primera Catalana en una temporada en la qual, a més, l’ascens era més complicat que mai degut a la reducció d’equips a Copa Catalunya.

Per tant, l’objectiu havia de ser el mateix que el del primer equip masculí: assegurar la permanència el més aviat possible.

Tornavem doncs a Primera, la categoria que no hauríem d’haver perdut mai, i calia recordar sobre tot que, dues temporades enrere, quan havíem perdut la categoria de Copa, pensàvem que a Primera havíem d’estar entre els millors i mirar de recuperar l’embranzida… Però ens vam topar de nassos amb un nou descens.

La clau era l’equip i la seva cohesió, assolida després d’una temporada de renovació i de consolidació del bloc que es va mantenir fidel al club malgrat el descens.

Un bloc que va arrasar a Segona Catalana i que, amb molt lleus retocs que si alguna cosa havien de fer era reforçar-lo, s’encarava la temporada amb il·lusió però també amb humilitat.

I aviat l’equip va demostrar que amb aquests dos ingredients no es podia fallar: sis victòries seguides per començar (amb un partit ajornat que finalment es va perdre), ratxa que, tanmateix, es va estroncar justament quan menys es pensava: a casa i contra el Natació Sabadell que només havia guanyat un partit.

Potser aquest toc d’atenció va servir per tornar els peus al terra i l’equip se’n recuperava… I de quina manera. Ni més ni menys que guanyant a la pista del fins llavors invicte CB Valls (que al final ha acabat com a nou equip de Copa). Un extraordinari partit i el 47-58 final que demostrava que aquest equip tenia nivell de sobres com per aspirar a quedar entre els primers.

Però llavors venia la visita d’un altre dels clars favorits al títol l’AB Premià, i derrota a casa que ens retornava a la realitat, seguida d’un nou partit complicat i perdut a la pista del CB Morell. El calendari havia volgut enfrontar-nos a tres dels millors equips de la categoria de forma consecutiva, i vam guanyar potser el que semblava més difícil.

S’arribava a l’equador de la lliga amb 10 partits guanyats i 5 perduts, en cinquè lloc. La segona volta s’encarava doncs amb optimisme i ganes de seguir sumant. Així va ser, malgrat la derrota inicial a casa contra un CB Cornellà en clara línia ascendent, seguida per quatre victòries consecutives.

I encaràvem el tram decisiu del campionat, amb la repetició dels tres enfrontaments que destacàvem abans (Valls, Premià i Morell), amb l’equip instal·lat còmodament a la cinquena plaça i amb la feina gairebé feta.

El partit contra el CB Valls, rival que ja pràcticament tocava la classificació matemàtica per la final a quatre que, a sobre, havia de jugar a casa, tenia com sempre l’al·licient dels derbis i les ganes de repetir victòria contra el primer classificat i gran favorit.

I es va tenir a tocar. Les nostres van fer un partidàs i van dominar el joc i el marcador durant força estona, però sobre tot l’encert de les visitants en el tir exterior les va conduir a la victòria per un apretat 52-59. Quedava, això sí, el consol d’haver guanyat el bàsquet average a les vallenques.

Derrota contundent però per un resultat enganyós a la pista del Premià (les nostres començaven el quart període guanyant d’un punt) i victòria de prestigi contra el CB Morell a la següent jornada a casa i, d’aquí al final de la temporada sense cap pressió i mantenint el cinquè lloc, que hauria pogut ser el tercer de no haver perdut els dos darrers partits contra rivals de la part baixa de la classificació i que s’hi jugaven molt més que les nostres.

En definitiva, una gran temporada que ens ha de permetre confiar en que la propera, amb el bloc de l’equip pràcticament intacte i la incorporació del talent de les que aquest any han estat sènior de primer any o júnior de segon, hem de seguir aspirant a la part alta de la classificació.

El Sènior B Femení, que recuperàvem aquesta temporada després de dues amb només un equip sènior femení, ha competit a la Tercera Catalana de nova creació, en un grup format només per equips de la Territorial.

Un equip molt jove, que acabava sisè la primera fase entre 10 equips i es classificava per la segona al grup que havia de decidir els llocs del setè al dotzè de la classificació.

Finalment, les nostres van ser terceres d’aquest grup i per tant novenes en conjunt, un lloc que cal considerar prou meritori sobre tot tenint en compte la qualitat dels rivals, en molts casos equips experimentats i que eren els “A” dels seus respectius clubs (Vendrell, Cambrils, Àguiles, Calafell, Torreforta,…).

El Sènior B Masculí Ploms Salle, per la seva banda, ens ha donat segurament l’alegria més gran de la temporada en assolir el títol de campió del seu grup de Tercera Catalana i per tant l’ascens a Segona.

En una temporada que també semblava que havia de ser de consolidació del bloc i en un grup amb equips de molt nivell i veterania (Teresianes, Reus Deportiu, Salle Tarragona,…) pocs confiàvem en que al final l’equip podria ni tan sols lluitar pel títol, però no només ha estat així sinó que a sobre s’ha fet mantenint en tot moment una de les dues primeres posicions.

L’inici va ser molt prometedor, amb una convincent i contundent victòria justament contra un dels favorits i finalment tercer classificat, el Bàsquet Teresianes (73-57). Aquest triomf va ser segurament clau per guanyar una enorme dosi de confiança i seguir superant rivals de manera cada cop més sòlida, fins a sumar vuit victòries consecutives.

La primera derrota havia d’arribar, i va ser contra un rival sempre complicat, el CB Valls (46-48), i la segona contra el que al final seria el gran rival de la temporada, el Reus Deportiu. A la seva sempre complicada pista es va perdre per 8 punts (85-77).

S’acabava però la primera volta en primer lloc en solitari, gràcies a les tres ensopegades que havien patit els rivals ciutadans en els primers tretze partits. La meitat de la feina estava feta, calia rematar-la a la segona volta.

I ens la saltem gairebé tota i anem a les tres darreres jornades del campionat. Hi arribàvem en segon lloc, empatats amb el Reus Deportiu tots dos equips amb quatre derrotes, però havent de jugar el partit decisiu contra ells a casa… I vet aquí que els capricis del destí van fer que la política es barregés amb l’esport, de manera això sí involuntaria.

El derbi decisiu s’havia de jugar el 29 d’abril, dia d’eleccions generals, i dos dels jugadors del rival tenien obligacions relacionades amb la jornada electoral, de manera que el club ens va sol·licitar ajornar el partit, cosa que vam acceptar (l’esportivitat és un dels nostres valors més preuats, i volem guanyar sempre a la pista). Això va fer que el partit s’ajornés fins coincidir amb la darrera jornada de lliga, el cap de setmana de l’11 i 12 de maig.

Abans, uns i altres guanyaven els seus respectius partits de la penúltima jornada i per tant la darrera havia de ser la definitiva. Divendres, 10 de maig, data que quedarà a la memòria de tots els qui vam ser a un Pavelló Joan Sirolla ple a vessar i amb un ambient indescriptible. Partidàs dels nostres i victòria clara per 68-54 de manera que, no només es recuperava el primer lloc sinó que, en guanyar el bàsquet average, s’asseguraven matemàticament el títol i l’ascens. Una festa que quedarà pel record i com a exemple de fidelitat als colors, confiança i fortalesa del nostre model de club.

De cara a la temporada que ve, plena confiança en el bloc que de forma tan brillant ha aconseguit l’ascens per tal de que es pugui consolidar a Segona Catalana, comptant sempre amb algun possible reforç i, sobre tot, amb la resta de Sènior de categories inferiors i els Júnior que pugen fort.

Pel que fa al Sènior S25 Ploms Salle, ha competit al campionat Sènior Territorial amb un equip també molt jove (la majoria dels jugadors de fet sènior de primer o segon any) i al que li ha mancat una mica d’encert i sort en alguns partits per haver pogut assolir el grup dels 10 millors de la categoria i que per tant lluiten per l’ascens a Tercera.

Una primera fase en un grup reservat als equips sots-25 i sots-21, amb només cinc participants, i que els nostres van acabar en quart lloc (amb derrotes per marge molt curt contra els equips que van acabar per davant), els va conduir a la segona al grup dels llocs 19 al 26, quan un partit més guanyat, per exemple, hauria permès guanyar 8 places.

Sigui com sigui, l’equip encarava aquesta segona fase força tocat i desmotivat, de manera que van arribar cinc derrotes consecutives, algunes contra rivals als quals s’havia guanyat còmodament a la primera fase, que no feien augurar un bon regust al final de la temporada.

Tanmateix, de vegades petits detalls poden portar grans canvis, i un seguit de baixes per encarar el següent partit van fer que es comencés a recórrer a jugadors del Júnior Interterritorial, i una primera victòria en aquesta fase a la pista del CB Calafell B (66-72) va donar pas a una ratxa de quatre victòries consecutives que un arbitratge lamentable es va encarregar d’esguerrar a la pista de Teresianes. A partir d’allí, però, quatre victòries més van permetre una ratxa de 8 partits guanyats i només un perdut des d’aquell 0-5 d’inici i acabar la temporada en línia ascendent i amb bones sensacions.

Al final, quart lloc al grup i la sensació positiva de que aquest grup pot donar molt més si té continuïtat.

I com de costum acabem, no per això menys important, amb el Sènior Vet. CB Salle, que un cop més ha competit a Tercera Catalana i ha acabat en la sisena posició final del mateix grup en què el Ploms Salle B ha assolit el campionat.

Com sempre diem, aquest és un equip molt especial, que juga pel simple plaer de fer-ho entre i amb amics, i que espera seguir gaudint-ne amb els objectius de sempre: practicar l’esport que tant estimen i passar-s’ho molt bé, a sobre defensant el nom de l’escola de La Salle Reus que, com a requisit indispensable, ha d’haver estat la seva en algun moment, ja sigui per estudis o per bàsquet.

I compte, que segons diuen tenen llista d’espera, la qual cosa vol dir que hi ha molts amants del bàsquet i de La Salle que senten la mateixa crida que ells.

En resum, una temporada més en la que podem estar més que satisfets de la feina feta i dels resultats assolits, per bé que aquests no siguin la finalitat última que ens mou. El que realment volem és que a Reus hi hagi un lloc per practicar el bàsquet al nivell que cadascú triï i pugui assolir, amb la garantia de rebre una formació tècnica i personal que permeti, tambe si volen i poden, desenvolupar una trajectòria llarga i fructífera per totes les categories.

Alguns dels nostres jugadors i jugadores, per exemple, arribaran l’any vinent a categoria sènior havent jugat ininterrompudament a equips Salle-Ploms des de molt petits. Aquesta és la nostra fortalesa, i el que ha de motivar-nos encara més per seguir oferint aquesta possibilitat a cada cop més nens i nenes de Reus i comarques veïnes, perquè són també molts els jugadors i jugadores que venen des d’altres clubs i es queden amb nosaltres.

A tots, als qui porteu molts anys a la casa i als qui tot just hi esteu a punt d’arribar, moltes gràcies per la temporada i per fer que, a totes les pistes on competim, ens sentim orgullosos de ser Salle Ploms.

Gaudim del que queda d’estiu, no deixem del tot de gaudir del bàsquet i FINS AVIAT!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Accessos Ràpids

logo 3 LQ

logo 3 LQ

logo 3 LQ

logo 3 LQ

Entrades Anteriors