Aquest passat dissabte el nostre primer equip masculí encarava un d’aquells encontres que, malgrat no ser els darrers d’una competició, s’acostumen a anomenar com a finals.
En efecte, el fet d’enfrontar-se a casa a un rival directe amb el qual et trobes empatat a la classificació i a manca de només dues jornades per acabar la temporada regular ja atorga prou interès al partit, però és que a sobre els nostres eren els qui abans del partit ocupaven la temuda primera plaça de promoció de descens (la desena) i per tant la victòria era encara més necessària.
Per acabar d’adobar-ho, l’equip tenia una espina clavada, i molt dolorosa, des del partit de la primera volta a Sabadell. Allà, culminant un autèntic reguitzell de desgràcies, es va patir la derrota més severa de la temporada i dels darrers anys: 93-50, just abans de l’aturada per Nadal.
Tanmateix, aquella derrota va ser potser fins i tot un revulsiu ja que, just després de Festes l’equip es refeia i aconseguia una victòria molt important contra el CB Castellar, el qual serà per tant també el rival de la propera jornada i que és ara un altre dels rivals directes en la lluita per la permanència a Copa Catalunya.
Centrant-nos en el partit, l’inici no va ser gaire engrescador. El rival semblava molt més motivat i intens que els nostres, força espessos en atac i tous en defensa, la qual cosa va conduir a la que seria la màxima diferència en contra: 11-20. Un temps mort força oportú va permetre redreçar una mica la situació fins deixar el primer parcial en 16-23.
El segon quart va continuar la reacció local amb un parcial de 15-2 que ens posava 6 punts per sobre cap a la meitat del període. Tanmateix, els sabadellencs van reprendre la iniciativa tant al joc com al marcador, fins arribar a l’equador del partit de nou amb avantatge, tot i que mínim: 43-45.
Començava la segona meitat amb la mateixa igualtat però amb els nostres força més intensos i ficats en el partit, fins que un canvi defensiu ja entrats als darrers 5 minuts del tercer quart va suposar també un gir radical en la dinàmica de l’encontre.
De fet, més que un canvi defensiu va ser sobre tot un canvi d’actitud. Amb una intensitat que enyoràvem per part de tots els nostres jugadors, a la pista i a la banqueta, el Pia Sabadell es va anar empetitint a mesura que els de casa es creixien, fins rubricar el que segurament va ser el millor parcial de la temporada, no només en marcador sinó sobre tot en joc: 17-0 i 30-10 en el total del quart. Un pas de gegant per esclafar la resistència del rival, que no sabia ni tan sols com apropar-se a la cistella contrària.
No sabem si va ser coincidència o no, però aquesta transformació es va desencadenar després d’una tècnica a la banqueta local per reclamar una decisió molt controvertida dels àrbitres (per cert, no va ser l’única tot i que afortunadament al final no van influir en el resultat). El cas és que tot plegat va aixecar el públic del pavelló com no havíem vist al llarg de la temporada.
El rival estava tocat, i molt, però no vençut, i calia probablement posar una mica més de control per assegurar la victòria. El darrer pas per la banqueta va dur precisament això i els de casa, malgrat els intents desesperats dels vallesans, van controlar en tot moment el ritme de joc i, com no, el marcador. Potser si el resultat de la primera volta no hagués estat tan contundent s’hauria anat a remuntar el bàsquet average, però el més important era assegurar-se el triomf i el 84-71 final ens deixava la permanència a tocar.
De fet, queden només dos partits per disputar i en tenim prou amb guanyar-ne un per assegurar la permanència, ja que a la darrera jornada s’enfronten entre ells Castellar i el mateix Pia Sabadell, de manera que un dels dos només sumarà, com a molt, una victòria en els partits que queden i no ens podria avançar. Fins i tot perdent els dos partits que resten hi ha opcions d’evitar el play-out… Però millor no temptem a la sort.
La propera jornada, en qualsevol cas, anem amb molta menys pressió a Castellar del Vallès on, en cas de victòria, certificaríem com dèiem de manera definitiva que la temporada vinent serem, un cop més, equip de Copa Catalunya.
Un agraïment molt especial a l’afició que altra vegada es va aplegar al Joan Sirolla per donar suport a l’equip, i esperem poder celebrar plegats un final feliç el darrer partit, de nou a casa, contra el CB Cantaires Tortosa.
I, com no, al Pere Lluís Muntané qui, com sempre, ens permet gaudir de les magnífiques imatges que acompanyen aquesta entrada.
