Aquest diumenge 25 de novembre es commemora el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Envers les Dones. Com a entitat compromesa amb el ple desenvolupament de les Dones i llur igualtat d’oportunitats i de drets, demostrem dia a dia aquest compromís fomentant l’accés de les nenes i dones al món del bàsquet i procurem mantenir sempre un tracte igualitari per tots els nostres equips i per tots i cadascun dels i les esportistes que en formen part.
Prova d’això és el fet de que, com pocs clubs al nostre país, tenim gairebé tants equips femenins com masculins, i uns i altres competeixen en nivells similars, fins i tot en alguns casos superior en categoria femenina respecte als seus homòlegs masculins.
Però mai no n’hi ha prou, i cal estar sempre alerta i esforçar-se dia a dia perquè, malauradament, el mal no descansa i no passa dia sense que moltes dones i nenes siguin víctimes d’alguna classe de maltractament a un lloc o altre, sovint amb resultats fatals.
L’esport és una part important de la nostra societat, i té nombrosos i evidents beneficis per a tothom. Tanmateix, fins i tot en el mateix àmbit esportiu, i sí, també en societats avançades com la nostra, gairebé podríem dir privilegiades, s’hi donen casos molt greus, la qual cosa és encara més dolorosa.
Ens entristeix profundament que així sigui, i més conscienciats com estem de la importància capital que té la dona en el benestar general i el progrés de qualsevol societat. Per això, és encara més colpidor que una de les nostres jugadores porti mesos sent víctima d’assetjament i fins i tot violència física cruel i, per suposat, absolutament injustificable.
La història del cas, del qual no entrarem en detalls ja que es troba en mans dels cossos de seguretat i la justícia, comença amb amenaces més o menys subtils per correu electrònic, segueix amb intimidacions més insistents, ofensives i freqüents i acaba, com per desgràcia massa sovint passa, amb agressions físiques a cara tapada.
Desgraciadament, no podem -encara- saber amb certesa qui o què hi ha darrere d’això, tot i que confiem en què la justícia seguirà el seu curs, més lentament o més ràpida, i acabarà aclarint-ho i aplicant els càstigs oportuns. El que sí sabem és que una dona, una persona extraordinària com poden testimoniar aquells qui la coneixen, està patint un calvari de conseqüències imprevisibles (ha hagut de rebre suport psicològic) i malgrat tot intenta cada dia, cada entrenament, cada partit, que l’esport l’ajudi a abstraure’s d’allò més fosc i podrit que per desgràcia ens rodeja, a mantenir-se dempeus i amb ganes de continuar.
El 25 de novembre, malgrat la commemoració, és una diada més, en què aquest any també es juguen partits de bàsquet com gairebé tots els diumenges. La nostra jugadora ahir va fer l’esforç, un cop més, tot i que cada dia que passa més difícil, de saltar a la pista amb les seves companyes i demostrar la fortalesa i la determinació que li permeten seguir endavant. Ella és una víctima, però no es resigna a ser-ho i lluita per poder tenir allò que sembla tan simple, però que resulta tan difícil d’assolir: una vida completament normal. Per aconseguir-ho, confia en tots aquells qui l’estimem, i no la podem decebre, ni a ella ni a ningú en la seva situació.
Tots i cadascun de nosaltres tenim no només la possibilitat, sinó l’obligació de fer-li costat a ella i a totes les que, com ella, pateixen qualsevol cas de maltractament, de paraula o d’obra. Per això, hem de cridar NI UNA MÉS però, sobre tot i per molt complicat que sigui, no descansar fins que ja no calgui cridar-ho, denunciant qualsevol cas i aportant informació i proves que ajudin a identificar-los i eliminar-los pel bé de tots.
Costarà, portarà temps, però no ens podem permetre altra cosa, i tots en som responsables si no actuem. Per elles, per les nostres mares, filles, esposes, germanes, companyes, amigues…, per que cap d’elles en pugui ser víctima. CAP NI UNA.
