Història

Història del Club

El bàsquet es va començar a jugar a l’escola de La Salle al voltant de l’any 1965, quan el germà Cerveto va crear un grup de joves per a fomentar la pràctica d’aquest esport. Durant aquests inicis es feien potser entre sis a set partits per temporada en competició escolar. Això vol dir que a nivell de la província el bàsquet a les escoles pràcticament no existia, i bàsicament era només en poblacions amb gran tradició com Valls, Tarragona o Reus on es desenvolupava aquest esport.

L’estiu de l’any 1974, un grup de tres joves, desencantats amb el club on estaven jugant en aquell moment, es van dirigir al despatx del Director juntament amb el germà Ramon Bosch. Aquesta reunió va servir per sentar les bases del que posteriorment seria el CB La Salle Reus. Des de la comunitat de germans es varen estranyar que aquest grup de joves tinguessin, malgrat la seva joventut (18 anys), la valentia de portar a terme aquesta activitat.

La donació del col·legi per a començar les seves activitats va ser de 10000 pessetes (l’equivalent a 60 euros) suficient en aquell moment per fer la inscripció del club i un equip juvenil, ja que l’equip júnior no va poder competir amb el nom de La Salle donat que les fitxes dels jugadors van quedar retingudes per l’equip de procedència durant un any. Val a dir que tots els jugadors juvenils i júniors eren alumnes o ex-alumnes de La Salle.

A la temporada 1975-76 hi havia al Club tres equips: un juvenil, un júnior i un sènior. En aquesta temporada es van assolir els primers èxits, ja que el júnior va esser campió provincial i va anar al sector pel campionat de Espanya, on va quedar eliminat pel Cotonificio, club que en aquells moments tenia el seu primer equip jugant a la Primera Divisió estatal i estava entrenat per l’Aito García Reneses. En aquell equip hi havia jugadors que van jugar molts anys a primera divisió del bàsquet com ara el Quim Costa.

Per la seva banda el sènior va pujar de categoria jugant la temporada següent els campionats de Catalunya, mentre que el juvenil va quedar segon provincial. Al llarg dels anys següents van continuar els èxits en campionats de Catalunya, bones posicions en Campionats de Espanya, ascensos de categoria, però també hi van haver grans decepcions en forma de descensos de categoria, i sobre tot la desaparició del sènior durant uns anys, que va quedar absorbit pel Reus Deportiu.

Posteriorment, amb el mandat del president Antoni Cerro i gràcies a la col·laboració del col·legi, especialment amb el germà director Josep Maria Barcos, es va recuperar l’equip sènior amb jugadors la gran majoria sortits de les categories inferiors del club. Fins arribar a la temporada 2006-2007 culminada amb l’ascens a Primera Catalana del sènior “A” i a Tercera Catalana del sènior “B”.


Vivències d’un antic president

He d’agrair l’oportunitat que m’ha donat regir els destins d’aquest Club com a President durant un bon nombre d’anys, en els quals he pogut conèixer i relacionar-me amb molta gent, clubs i entitats vinculades amb el món del bàsquet. He gaudit de molt bones estones en companyia de totes aquelles persones que diàriament hem anat treballant costat per costat per tal de fer del Club i de l’Escola de Bàsquet una entitat de la qual ens pugéssim sentir orgullosos, amb el desig d’intentar que fos un mirall i referent obligat per tots aquells altres Clubs esportius que tenen una cura especial del bàsquet base.

L’empenta i l’indubtable progrés que ha tingut el bàsquet dins la nostra Entitat durant aquests darrers anys ens ha marcat unes empremtes i camí a seguir que hem de saber aprofitar, encoratjant a jugadors, tècnics i directius a no defallir en l’esforç del dia i dia per tal de millorar tant en l’aspecte físic i tècnic esportivament parlant, com en l’aspecte de formació com a persones, ajudant-nos a sentir més solidaris, respectuosos, tolerants i compromesos tant amb els nostres companys d’equip com amb la societat de la qual formem part.

Vaig estar vinculat al Club, primer com a tresorer i després com a Secretari durant el període comprés entre l’any 1981 fins l’any 1988. Posteriorment i a petició de la darrera Junta Directiva encapçalada pel Sr. Santiago Esteva vaig tornar al Club com a secretari en el decurs de l’any 1998, assolint la direcció del Club com a President a finals de l’any 1999, continuant en el càrrec fins a principis de 2007, moment en el qual vaig creure oportú deixar el comandament de la nau del club, donant el relleu a persones valuoses de la meva màxima confiança i amb una gran capacitat de treball que sens dubte podrien continuar i millorar la situació d’aquest gran i estimat Club de Bàsquet La Salle de Reus.

Gràcies a tots per l’experiència inoblidable que m’ha representat poder copsar i viure el dia a dia d’aquest Club durant tots aquests anys i penseu que sempre us portaré a dins del meu cor.

Antoni Cerro i Ferran
Ex-president del C.B. La Salle Reus


Records d’un antic jugador.

En el verano del año 1982 llegué a Reus. Yo había vivido en poblaciones de Castilla, León, Extremadura, Asturias, Galicia, Euskadi y La Rioja. Ni siquiera sabía que existía la lengua catalana, lo que era normal pues Franco había creado una gran brecha entre las diferentes comunidades de hablantes de la península, obviando la existencia de un patrimonio cultural tan importante como son las lenguas. Empecé mis clases en el colegio Prim donde me invitaron a formar parte del equipo de baloncesto por mi elevada estatura y para complementar mi precaria formación física. Allí, Luís Tanco, (ex-alumno del Prim y jugador por entonces de La Salle), pasó a ser mi primer entrenador de básket y mi mentor, pues fue él quien habló a los directivos de La Salle sobre mí, un chaval muy alto, desgarbado, torpe y que ni tan siquiera sabía una palabra de catalán.

Cuando el Sr. Pujol, (no recuerdo su nombre de pila), se presentó en casa de mis padres, lo único que se les vino a la cabeza fue que habría hecho algo malo, pero lo único que venía a decirnos, era si quería acercarme por La Salle a probar si me gustaba eso del baloncesto… Y vaya si me gustó. Tres días después y tras averiguar dónde se hallaba el colegio, me presenté junto a la antigua pista multifuncional al aire libre, donde entrenaban los componentes del equipo infantil, un año mayores que yo, bajo la batuta del que a partir de ese momento sería para siempre “mi entrenador”, Don Pascual Martí Callergues.

Me invitó a entrar a la pista, me presenté, me presentó él a los que serían mis compañeros ese año, (Oscar Giró, Jordi Utches, Quico, Pascual, Jimmy, Tombes y algunos que desafortunadamente no recuerdo), me dió un balón y me dijo que tirara a canasta. Estábamos en el centro de la pista, los focos encendidos y una humedad que caía y te helaba, y vaya pedrada le dí al tablero. Me bautizó inmediatamente como “Julius”, en referencia graciosa a Julius Erving, y a partir de ahí… 5 años, 5 temporadas, el período de tiempo más determinante de mi vida, en mi educación, 5 años que me regalaron La Salle, el Sr. Martí y todos mis compañeros de equipo, que quiero pensar que van a ser mis amigos para siempre.

Aunque también me entrenaron Ramón Marímón, Quim Camprubí y un entrenador de Tarragona que se apellidaba Rovira, además de los entrenadores que tuve más tarde en Cartagena, Toledo, Ponferrada, etc., mi entrenador es y será para toda la vida Pascual Martí y por eso ahora que tengo ya 39 años, 3 hijos y entreno a 2 equipos de cadete masculino en Valencia, quiero rendir homenaje a mis compañeros de La Salle: a los que he nombrado, a los que no recuerdo y a Artur Martí, Pep Marsal, Billy, Fito, Alfons Monclús, Salva Pinyol, Xus Planesas, Albert Homdedeu, José Basco, Jordi Rull y Albert Tombes, i esmentar que gràcies a tots ells sé parlar català, conec la cultura catalana i rebutjo les opinions en contra dels catalans perque no tinc cap record negatiu respecte a la meva estància a Catalunya; molt al contrari, tota la gent que em vaig trobar, l’únic que van fer és facilitarme al màxim la meva integració. Moltes gràcies a La Salle que em va donar tant.

Julio Alonso Martín Martínez
ex jugador del C.B. La Salle Reus 1982-87



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *