El Bàsquet en temps de Pandèmia

2020/10/11

Quan a finals de l’any 2019 va començar a merèixer l’atenció diària dels noticiaris, ningú no pensava que la malaltia que avui coneixem com a COVID-19  pogués arribar a sumir el món sencer en una de les crisis més profundes i globals amb què mai s’ha hagut d’enfrontar.

Ni tan sols quan, coincidint amb el final de la primavera, semblava que l’impacte del virus podia anar minvant i la pandèmia arribar a la seva fi, es podia pensar que avui, ja en ple mes d’octubre, ens trobariem encara sota la seva seriosa amenaça i amb la por d’un nou rebrot tan o més virulent que el que es va desfermar al mes de març, si més no a casa nostra.

La temporada passada la recordarem sempre com la que no es va poder acabar per culpa de la pandèmia, i esperem que, malgrat tot indica que trigarem encara mesos en recuperar quelcom que puguem assimilar a una certa normalitat, en el futur recordem la que estem a punt de començar com aquella en què per fi vam lograr superar la crisi de la COVID-19.

Aquesta malaltia, en qualsevol cas, ha demostrat la feblesa de la vida humana i, sobre tot, de la societat que, justament als països més privilegiats, anomenem no sense certa dosi de supèrbia com “avançada”.

Un virus, una entitat biològica microscòpica que ni tan sols es pot considerar un ésser viu, ha posat en greu perill la salut de milions de persones, n’ha causat la mort d’una quantitat esgarrifosa i, per si això fos poc, ha conduït l’economia mundial a una situació de col·lapse sense precedents recents.

Tot s’ha vist afectat per la pandèmia: des de la mateixa vida familiar fins els estudis i la feina, passant evidentment pel lleure i, per suposat, l’esport. Al llarg de nombroses setmanes tot s’ha arribat a veure gairebé paralitzat i, malgrat s’ha pogut reprendre fins a cert punt l’activitat en aquests àmbits, la situació és encara lluny de poder ser considerada normal.

El bàsquet no n’ha estat pas l’excepció. Tot i que estem a les portes de l’inici de la nova temporada, el risc de revifalla del SARS CoV-2 i la por de que causi una nova crisi fa que la nostra activitat s’hagi de desenvolupar emmig de nombroses precaucions i mesures de control i prevenció, que fan molt més complexa del que és habitual la pràctica del nostre esport.

Tanmateix, i com en qualsevol àmbit de la vida, sempre és possible -i necessària- una lectura optimista, i aquesta és la que volem fer i us volem transmetre. Molts hem patit de ben a prop, sovint amb la pèrdua d’éssers estimats, els estralls causats per la malaltia, però els que seguim vius hem de lluitar per tal de que la vida continuï i allò que dóna sentit a la nostra vida no s’aturi.

Sempre ho hem dit, i els fets ho constaten, que el bàsquet és cultura i és salut. EL BÀSQUET ÉS CULTURA DE SALUT, i la seva pràctica, com la de qualsevol esport, ajuda a enfortir les nostres defenses i a fer-nos, en definitiva, més sans. Per tant, ha de ser sempre la nostra prioritat assegurar que el bàsquet pugui continuar malgrat tot, malgrat el temps de pandèmia que ens ha tocat viure, a la majoria de nosaltres per primer cop a la nostra vida.

Ho veiem ben clar ara que ja han començat les activitats acadèmiques i esportives: allà on més controls se’ns obliga a aplicar és justament on menys incidència té la malaltia. Les escoles, instituts i universitats han començat ja les seves classes i, malgrat els casos inevitables, en general la situació sembla ben controlada. Les entitats esportives, igualment, hem mantingut l’activitat d’entrenaments i fins i tot, darrerament, partits amistosos, sense cap cas destacable de contagi que es pugui assignar a la pràctica esportiva.

Ben al contrari, estem convençuts de que l’activitat esportiva contribueix a que estiguem més forts i preparats per fer front a les malalties, i els hàbits d’higiene habituals en aquelles persones que la duen a terme de forma regular són justament un altre factor de protecció contra els contagis.

Vol dir això que podem estar tranquils i baixar la guàrdia? Evidentment no, però és innegable que la manera en què s’ha conduït el retorn a l’activitat basquetbolística i els estrictes controls i mesures de prevenció que s’han aplicat han demostrat ser efectius, i els hem de continuar emprant.

L’inici de la temporada, previst ja pel proper cap de setmana del 17 d’octubre, serà sens dubte una prova de foc per això que diem: els equips es començaran a moure de forma generalitzada i les diferents instal·lacions esportives posaran en pràctica, i a prova, les mesures de control que ens exigeixen les autoritats sanitàries a través de la FCBQ.

Serà complicat, sens dubte hi haurà més problemes dels habituals i haurem de tenir molta més paciència que de costum per aconseguir que els partits es desenvolupin amb normalitat, però si seguim fent les coses bé, si fem cas dels requeriments i, en definitiva, fem bondat, constatarem que el bàsquet ha de continuar pel bé de tots i que aporta molts més beneficis que mals de cap.

El Ploms-Salle Reus s’enorgulleix, malgrat tot el que ha passat, de poder posar en funcionament una temporada més una maquinària capaç de moure 30 equips, 12 femenins i 18 masculins, amb prop de 300 esportistes federats/des. Amb l’ajut inestimable de l’Ajuntament de Reus, i quan arribi el moment de començar la competició, disposarem de les instal·lacions que tots aquests equips requereixen, i amb totes les garanties necessàries.

Això sí, res no seria possible sense la confiança i el suport de totes les famílies que hi han, no al darrere, sinó al bell capdavant del nostre projecte. Un cop més, gràcies per fer-nos costat i, ara més que mai…

SALUT I BÀSQUET!!!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Accessos Ràpids

logo 3 LQ

logo 3 LQ

logo 3 LQ

Entrades Anteriors