Diuen que els grans equips es distingeixen per ser els que millor rendeixen quan més complicat ho tenen. Les nostres Lleones del Júnior Femení A no ho tenien pas fàcil ja d’entrada: un grup amb rivals d’entitat (CB Lleida, Joventut de Badalona i Círcol Catòlic de la mateixa ciutat), dos dels tres partits fora de casa (erem l’únic dels quatre equips que havia de fer dos desplaçaments en tres dies), derrota dura al primer partit… Però aquí és on es veu el caràcter guanyador de qui l’atresora: ahir un partit a cara o creu contra el Joventut, l’ambient del Joan Sirolla i la fe i l’autoestima del grup que van permetre superar els nervis i treure’s la pressió de sobre per anar a Badalona amb molt a guanyar i no tant a perdre. Seria contra un equip que va apallissar el seu rival ciutadà al primer partit, però que al segon va caure a casa contra el CB Lleida i que per tant al final partia amb les mateixes opcions que les nostres.
Vèiem les celebracions i les cares de felicitat de les jugadores al final del partit contra la Penya i pensàvem que sí, que aquestes noies són capaces de plantar cara i de guanyar a qualsevol equip si s’ho proposen, però tot i així era complicat, molt.
Començava el partit amb les locals més centrades i això les hi permetia obrir amb parcials de 6-0 i 8-2 que no feien sinó confirmar el que ja sabíem: que s’hauria de patir. Poc a poc, però, el fiable motor V12 de les nostres s’ha anat posant a punt, i ha estat important el canvi de defensa a individual, amb atenció especial a la seva jugadora més perillosa, la número 9 Riera a qui, tot i acabar sent la màxima anotadora del seu equip, s’ha mantingut a ratlla tot el partit. Així, el primer triple de l’encontre retornava la igualtat al marcador coincidint amb el final del quart (16-16).
Just començar, un altre triple ens posava per primer cop amb avantatge… Que ja no perdríem en el que quedava de partit! I encara hi hauria un tercer triple consecutiu (de la mateixa autora, una inspirada Andrea) que sens dubte sembrava molts dubtes en la defensa local. Si en el partit anterior la defensa en zona del Joventut ens va fer mal, semblava que avui no seria tan bona idea pel rival plantejar-nos-la. En qualsevol cas, al descans tot estava per decidir i la igualtat es mantenia tot i el lleuger avantatge de les nostres, amb un nou triple al final (27-31).
Als dos primers partits el tercer quart havia estat amb diferència el millor per les noies que entrena l’Aleix Piquer, de manera que calia esperar que avui es repetís la història… I tant que s’ha repetit! Mentre que les rivals només han pogut anotar de tir lliure (un total de 14 ocasions han tingut al llarg del període), les nostres tot el contrari: ni un tir lliure a favor però tres cistelles de dos i altres tants triples per un parcial de 6-15 que ens deixava, com ahir, amb 13 punts d’avantatge de cara al darrer període. El fet d’estar força més carregades de personals en el fons ha estat també factor important, ja que la defensa 2-3 que hem plantejat no l’han païda bé les badalonines.
A aquestes alçades estava clar que l’únic rival que ens podia guanyar avui eren els nostres propis nervis, així que calia esperar que els poguéssim mantenir a ratlla i seguir la línia marcada fins llavors. I contra els nervis, res millor que anar per feina: començar el quart amb un nou triple, el vuitè i definitiu, i posar-nos 16 amunt sens dubte ajudava, però les locals contestaven amb una cistella de cada (un tir lliure, una de dos i una de tres) que les posava de nou en la frontera dels 10 punts de desavantatge (39-49) i el públic local, esperonat i buscant cremar els darrers cartutxos, apretava de valent amb un ambient ensordidor.
Seguien les locals sovintejant la línia de tir lliure (10 cops més en aquest darrer període) però afortunadament per nosaltres amb mal percentatge d’encert, factor que sens dubte ha estat una altra de les claus al final. Han aconseguit baixar la diferència a 9 (41-50) amb 5′ per davant, però les nostres han mantingut en tot moment el control i l’avantatge al marcador fins el resultat final de 44-55 que ens dóna el bitllet de classe Preferent que tant anhelàvem i que tant havien lluitat elles per aconseguir. Alegria desfermada i tota la tensió alliberada en un esclat d’aquells que es recordaran per sempre.
Ja hi som, nenes, i que es prepari la Història per fer-vos un lloc ben espaiós, més que merescut. Sou molt grans I HO SABEU! En nom de la família del Bàsquet Ploms-Salle Reus…
GRÀCIES!!! MOLT ORGULLOSOS DE VOSALTRES!!!
ANOTACIONS:
CÍRCOL CATÒLIC DE BADALONA A (44): Torrents (8), Mata (5), Riera (11), Casanova (2), Feliz (6) -cinc inicial-; Garcia (2), Torrente (4), Roger (1), Royo (4), Regalado (-).
Faltes sancionades: 15 (sense eliminades)
Triples (1): Riera
Tirs lliures: 12/28
ZAMAR 2000 SALLE PLOMS REUS A (55): Sanjuan (5), H. Cortiella (4), López (15), De la Paz (2), Descarrega (3) -cinc inicial-; Martínez (5), B. Cortiella (2), Sisniega (16), Rom (-), Queralt (1), Montserrat (2), Mimbrero (-).
Faltes sancionades: 24 (sense eliminades)
Triples (8): Sisniega (3), López (3), Descarrega, Sanjuan.
Tirs lliures: 7/14
