8 de març. Dia de la Dona

08/03/2021

Com cada any, el 8 de març celebrem de nou el Dia Internacional de la Dona, reconegut com a tal per les Nacions Unides l’any 1977, demanant que des de l’esport, que és la nostra activitat, es promogui i s’estengui cada cop més el tracte totalment igualitari a les dones, en tots els àmbits.

Malauradament, cada any hem de repetir aquest “com cada any”, i ja en fa molts. Caldrà que ho reiterem mentre sigui necessari, i que no defallim fent, cadascú de nosaltres des de la seva pròpia responsabilitat, el que calgui per arribar al dia en què aquesta efemèride serveixi més per recordar que per reivindicar.

Costarà molt, perquè hi ha molts àmbits d’actuació, molts llocs on les dones encara pateixen discriminació, assetjament, violència fins i tot extrema… I per desgràcia no sembla que hi hagi prou voluntat per resoldre-ho més enllà d’accions puntuals que sovint són poc més que simbòliques.

El sentit original de la diada respongué a la lluita de les treballadores per tal d’obtenir millores laborals i socials. Al llarg del segle XX el Dia de la Dona s’utilitzà també per reivindicar (i finalment assolir) drets fonamentals com el del sufragi femení (que a molts països va arribar fa relativament pocs anys!). Més tard, massa tard de fet, s’hi van anar afegint altres, com el de la conciliació de la vida laboral amb la familiar, la igualtat d’oportunitats i de salaris, la lluita contra el masclisme…

No es pot negar que hi han hagut avenços en alguns camps, especialment en països com el nostre i a l’entorn, però ni tan sols aquí hem arribat ni molt menys a tobar-nos a prop d’on caldria (només cal veure l’estadística de dones maltractades o mortes per violència de gènere).

Però sobre tot en algunes zones del món estem encara lluny d’arribar on estàvem aquí el segle passat… Amb el silenci còmplice d’aquells que podrien fer-hi alguna cosa. Per desgràcia i vergonya de la humanitat en conjunt, les dades que veiem, llegim o escoltem ens ho recorden gairebé a diari.

No podem consentir viure en una societat que no sigui capaç de garantir la plena igualtat de drets entre totes les persones que la formen. No ens podem permetre cap feblesa ni excepció i hem de mantenir-nos ferms en l’única direcció correcta: la de defensar que les dones han de tenir exactament els mateixos drets que els homes, entre ells i sobre tot els seus drets humans fonamentals.

Per això, com no pot ser d’altra manera i en el seu àmbit d’influència, el nostre club vetlla pel respecte d’aquests Drets, reflectits en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides.

En el nostre àmbit d’actuació, a Ploms-Salle Reus seguim tenint un dels millors i més prometedors projectes de bàsquet femení de les nostres contrades, encara amb menys equips femenins que masculins però poc a poc buscant la paritat, tot i que encara amb molt de camí per recórrer.

Per exemple, i com hi venim insistint, a banda d’augmentar encara més el nombre i el nivell dels nostres equips femenins, ens agradaria molt poder comptar amb més entrenadores, amb més dones implicades en el dia a dia del club i a la junta, però també a altres estaments del bàsquet: federatius, arbitrals,… En definitiva gaudir de més presència femenina al nostre projecte i al nostre esport.

Una presència que no només és desitjable, beneficiosa i necessària, sinó imprescindible. Hem de seguir treballant-hi i ho farem. De moment, us desitgem a totes una bona diada i, sobre tot, el millor en tot allò que viviu i feu.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Accessos Ràpids

logo 3 LQ

logo 3 LQ

logo 3 LQ

Entrades Anteriors