El Bàsquet Ploms-Salle Reus d’avui és un dels pocs clubs del nostre país que pot afirmar amb orgull que té els seus dos primers equips, femení i masculí, competint a la màxima categoria del bàsquet català, la Copa Catalunya. I no només això, sinó que, més important potser encara, és el fet de que gaudim gairebé de paritat en el nombre i nivell dels equips de base de l’entitat.
A començaments de la dècada de 1990, i malgrat a molta gent probablement li resultarà sorprenent, el bàsquet femení no només estava a la mateixa alçada que el masculí al CN Reus Ploms, sinó molt per damunt!
De fet, ara fa tot just trenta anys, mentre l’equip masculí jugava a categories d’àmbit català, el femení assolia un històric ascens a la Primera Divisió Femenina, la que seria l’equivalent a la Lliga Femenina d’avui.
I aquesta fita no es va aconseguir, com en altres casos, a base de talonari; ni molt menys: fou el resultat de l’aposta decidida pel nostre esport i de la conjunció d’un grup extraordinari de noies, dirigides per un entrenador que va mantenir-se molts anys al front de l’equip fins aconseguir dur-lo al més alt nivell.
Ingredients com joventut, experiència, humilitat, compromís, perseverança, metodologia, confiança… Van fer d’aquell un equip guanyador i que, sens dubte, va marcar una època.
Aquell grup l’integraven les següents jugadores: Mònica Balañà, Marina Cantenys, Olga Cardona, Montse Català, Elisa Clavero, Marta Figueras, Anna Garcia, Carme Gascó, Dolors Nollas, Àngels Riera, Sílvia Ruiz i Natàlia Vañó. L’entrenador era en Ramon Folch i el segon el Manel Sebastià (actualment entrenador al nostre club). Maribel Virgili n’era la preparadora física i Pere Robert el que llavors es deia massatgista i avui anomenaríem físio. En Pere Torrebadell era el delegat d’equip.
En una fase d’ascens que disputaven a Bilbao del 12 al 16 de juny de 1991, les Lleones s’hi trobaren amb Kaixo BC de Bilbao, Hispano Francès de Barcelona, Tokiauto de Màlaga, Cepsa Las Palmas, Universidad de Oviedo, Complutense de Madrid i CB Laguna de Tenerife. Aquest darrer equip va ser el primer rival, al que les plomistes van vèncer per un clar 54-38. Al segon partit la victòria va ser contra el Complutense (55-52), i el tercer triomf va arribar contra l’Universidad de Oviedo per 63-42.
La victòria decisiva, que certificava l’ascens a la màxima categoria del bàsquet espanyol, va arribar precisament contra l’equip amfitrió, el potent Kaixo Bilbao, per 60-51. Una fita extraordinària, sobre tot si es té en compte que, ja llavors, la Primera Femenina era una categoria pràcticament professionalitzada. I com podem veure repassant la llista de noms de les protagonistes, l’èxit va arribar apostant clarament per gent de casa.
Avui no parlarem massa del que va passar anys després, i ens limitarem a dir que els somnis de vegades tenen despertars amargs. El que costa tants anys i tant d’esforç assolir pot trontollar i acabar caient en molt poc temps, i la caiguda és tant més dura com de més amunt es produeix.
Quedem-nos amb que aquell equip no va ser flor d’un dia, que va mantenir-se dignament dues temporades a Primera Divisió i que va portar el nom de Reus i del CN Reus Ploms molt lluny. Amb els mitjans que hi havia llavors, sens dubte és una fita que mereix la més profunda admiració… I que tant de bo es pogués repetir.
Per això, per que la memòria no es perdi mai i per que molts puguin conèixer i reconèixer les protagonistes d’aquella gesta, aprofitarem el “derbi” d’aquest dissabte contra un altre històric del bàsquet de casa nostra, el CB Valls, per retre un modest però sentit homenatge a aquell mític i extraordinari equip. No hi falteu, ja que tot just aquest cap de setmana, per fi, podem permetre entrada lliure a un Pavelló Joan Sirolla que esperem llueixi com es mereix l’ocasió.
A l’acte hi han confirmat la seva assistència la Regidora d’Hisenda de l’Ajuntament de Reus, Sra. Mariluz Caballero, i el Regidor d’Esports, Sr. Josep Cuerba, entre altres convidats.
Us deixem amb unes imatges d’aquell èxit, extretes del llibre “75 Anys de Bàsquet Albinegre. La secció de Bàsquet del CN Reus Ploms 1930-2005“, per Joan Navais i Frederic Samarra, editat per l’entitat i del que hem obtingut també bona part de la informació.
